De sempre, hi ha hagut gent a qui no li agrada que se’ls imposin lleis, normes ni ordenances municipals per regular i mantenir un cert ordre i neteja en els espais comuns, que són de tots els ciutadans.
Tanmateix, potser ara això es fa més evident i descarat al carrer.
La presència de joves a qui sembla importar poc tot allò d’ús comú, i als quals millor no recriminar res, sembla augmentar de manera alarmant.
Burilles, llaunes, ampolles, gots, bosses… És igual que hi hagi un contenidor a tocar per dipositar-ho. Sense comptar embrutar parets i portes, tombar o cremar contenidors, cotxes amb les finestres baixades i la música a tot drap, i tot un reguitzell d’accions irracionals només per mostrar-se i desafiar l’establert.
L’increment del vot jove per determinades opcions polítiques, segons les darreres enquestes, reflecteix que certs arguments dels sectors més radicals de la dreta política de moda —que interpreten les llibertats d’una manera irresponsable— propicien el “tot s’hi val”.
En un altre context, si passes pel carrer, és rar no trobar mobles o materials de deixalleria i brossa, restes de remodelacions o obres casolanes, tot i que, diuen, deixar-los sense un avís previ de recollida està prohibit i sancionat.
Per tot plegat, sembla que una cosa és consensuar ordenances i una altra ben diferent és trobar la manera políticament correcta de fer-les complir.
Mentrestant, els que sempre busquen com fer-ne un «sarao», que costa molt enxampar «in fraganti», es fan més forts i desafiants.
És cert que la resposta particular a aquests problemes, en una terra d’acollida, plural i diversa com aquesta, no pot ser uniforme ni generalitzada en les causes ni en les reaccions, però sí que marca tendències que poden canviar hàbits heretats.
Aquest és un escrit dur, una denúncia clara del que està passant en una ciutat determinada, però que segurament s’apropa a la realitat que es pot trobar arreu. És important tenir-ho present, perquè certes arestes del problema global poden anar a més.
Si li volem dir «incivisme», perfecte, per treure-li ferro a la realitat que és. Però en tot cas, cal buscar una solució que sigui operativa i efectiva. Parlem de molt més que suportar els patinets elèctrics, que, malgrat les ordenances, sembla que no estan sotmesos a les normes de circulació.