El col·lectiu El Masclet celebra un quart de segle de compromís amb la cultura reusenca. Una xifra que explica l’arrelament d’aquesta agrupació i el sentit d’identitat que envolta aquesta beguda elaborada amb Vermut de Reus i Plim. Vint-i-cinc anys després de la seva creació, la relació del Masclet amb la celebració festiva de Reus s’ha convertit en un binomi gairebé indissociable, amb actes plenament integrats a les Festes Majors de la ciutat, com la Ruta del Masclet o el Concurs de Masclet, que l’any passat va celebrar la seva vintena edició. Enguany, per commemorar l’efemèride, el col·lectiu El Masclet ha impulsat un seguit d’iniciatives. Entre les activitats més destacades hi ha la creació d’un himne del Masclet i del caliplet, el primer gelat de masclet, elaborat per Xalats.
Encara que avui s’hagi convertit en un dels pilars fonamentals de la festa, els seus orígens tenen una història molt més senzilla.
Una trobada en un bar i unes conseqüències imprevisibles
L’origen de tot plegat es remunta a principis del segle XXI, en una trobada al Flaps de Reus entre el cantautor Fito Luri i dos tècnics de Cultura de l’Ajuntament de Reus. Precisament, ha estat el músic qui ha fet memòria d’aquella tarda i de com, sense saber-ho, van canviar la concepció de la festa reusenca. «Era una nit qualsevol», ha recordat Luri, «i estàvem parlant de la mamadeta, la beguda de Festa Major de Tarragona». Tot i que assegura que «no recorda» de qui va ser la idea inicial, sí que recorda que va sorgir a l’hora de combinar dos productes genuïnament reusencs. «Ho vam provar i la combinació no era pas dolenta», ha explicat entre somriures. «Va néixer així, de la manera més simple però al mateix temps més poètica».
Davant d’aquesta descoberta, els funcionaris públics van descartar la implicació directa de l’Ajuntament de Reus, pel fet de tractar-se d’una beguda alcohòlica, i va ser el tercer integrant qui va incorporar l’invent a les activitats de La Padrina, agrupació musical de la qual formava part. «Al grup fèiem un acte durant les festes de Misericòrdia que es deia l’Estripadrina», ha rememorat, en una adaptació del tradicional correbars en la qual va debutar el masclet.
Tot i la voluntat de donar a conèixer la beguda, Luri ha comentat que van tenir «molts detractors». «Primer la gent ens deia que era un nom masclista, fins que van començar a lligar caps i van veure que estava relacionat amb la Tronada», ha detallat. Respecte a la primera presentació en societat, els diferents bars comptaven amb el combinat en un porró. «Tocàvem amb La Padrina i la gent venia», ha fet memòria, en una primera edició en què no hi va haver gaire afluència, amb una vintena o trentena d’assistents. Tot i això, la proposta va créixer en participants en la segona edició i, a la tercera Ruta del Masclet, ja era un esdeveniment marcat al calendari. El cantant se’n va desmarcar en finalitzar la segona edició, i allò va suposar l’inici del col·lectiu El Masclet.
Una beguda per a tothom
Fito Luri destaca com el masclet s’ha convertit en una beguda per a tothom. «Els que ho vam iniciar ens hem fet grans tots», ha comentat, «però la beguda continua sent jove». Pel que fa a la seva fórmula, un dels seus creadors ha defensat que el masclet es fa amb la nova recepta del Plim. «Vermut, Plim, una mica de gel i ja està», ha comentat. «És una beguda molt ensucrada; amb dos gots ja parles amb Sant Pere».
Fer festa sense caure en el consum excessiu
Per al cantant reusenc, una de les conseqüències negatives de la festa rau en el fàcil accés de la beguda alcohòlica a menors d’edat i el consum excessiu. «No m’agrada que es relacioni la borratxera amb passar-ho bé», ha remarcat, i ha defensat que cal separar el concepte de beguda identitària d’una ciutat del fet de beure molt.
Luri també ha expressat la seva preocupació per algunes imatges que es poden veure durant les festes, especialment entre els més joves, i ha reivindicat que la festa ha d’anar molt més enllà del consum d’alcohol.
Tot i això, ha remarcat que el col·lectiu El Masclet mai ha volgut fer «bandera» de l’excés, sinó promoure una tradició popular integrada dins del conjunt de la Festa Major. «La gràcia no és el Masclet per si sol, sinó tot el que passa al seu voltant», ha remarcat, tot defensant una manera de viure la celebració en què tenen un pes important la música, la cultura popular i la participació ciutadana.
Finalment, ha destacat el tarannà de la població reusenca a l’hora d’acceptar noves tradicions. «La gent ha interioritzat la beguda i la festa», ha comentat. Pel que fa a la tasca del col·lectiu, ha celebrat la feina feta durant aquest quart de segle i ha refermat que, a vegades, «menys és més» i que les coses han de créixer «per inèrcia pròpia».
La feina darrere del ‘caos’
Encara que ha plogut molt d’ençà d’aquella tarda al Flaps, la beguda segueix al peu del canó. I si ho fa és gràcies a la tasca del col·lectiu El Masclet, que enguany celebra el seu quart de segle amb un seguit d’activitats per fer partícip tothom d’aquesta data assenyalada. Un dels membres del col·lectiu, l’Oriol Veciana, ha remarcat la feina de l’entitat, l’organització d’activitats durant la Festa Major per donar a conèixer la beguda i la creació de punts d’oci festiu. «És una manera molt enriquidora de formar part de la nostra ciutat», ha destacat.
En el seu cas, seguia la tasca de l’organització des de fora i, mitjançant un missatge directe per xarxes socials, va preguntar si s’hi podia apuntar. Dit i fet: després d’un parell de dies de prova, va sumar-se a l’entitat i ara hi participa activament. «Quan vaig arribar a la primera Ruta del Masclet vaig flipar», ha recordat. «Hi ha una organització i una feina al darrere que probablement des de fora no es veuen». Tot i admetre que pot resultar «caòtica», ha posat en relleu el temps que cal dedicar a tramitar els permisos, preparar les mescles i coordinar les entitats que hi col·laboren.
Per a Veciana, el col·lectiu «ve d’un passat gloriós» i aspira a poder mantenir aquest impacte cultural en «la nova etapa», marcada per aquestes propostes.
Un vermut amb música i gelats
Un dels actes centrals d’aquest aniversari va tenir lloc el passat 13 de juny al carrer de Martí Napolità. Allà es va celebrar un vermut musical amb moltes novetats, com la presentació en societat de l’himne del Masclet, interpretat per la Banda del Masclet. Les novetats, però, no es van acabar aquí, ja que també es va presentar el caliplet, el gelat de masclet. Finalment, es van llançar 25 bótes, una per cada any de l’entitat, i es van bufar les espelmes del pastís amb la presència d’antics i actuals membres. La cita va estar amenitzada amb la música de PD Tallades a la Juliana.
Una cercavila especial
Encara que la celebració va deixar un bon regust entre els participants, des de l’entitat ja han centrat tots els esforços en la Ruta del Masclet d’aquest dimecres al vespre. Després del pregó de l’escriptora Coia Valls, aquesta serà l’encarregada de fer el primer tast, que prosseguirà amb el tradicional llançament de bótes. «Quan arriba el moment de pujar a l’escenari i veure la plaça del Mercadal de gom a gom et demostra que la feina s’ha fet bé», ha subratllat Veciana. «La gent continua creient en la culturalitat del Masclet». Amb totes les bótes repartides entre els congregats a plaça, començarà la ruta pels diferents carrers de la ciutat, amb l’acompanyament musical dels Bandsonats i Bufacanyes. «Comptarem amb moltes sorpreses», ha avançat. «Hem apostat per molta més música; serà una cercavila especial».
La festa, però, no la fan possible només els membres del Masclet. També compta amb la complicitat de les colles del seguici festiu, que s’hi sumen aportant el seu gra de sorra. «Sense les entitats que participen, ni la cercavila ni el masclet tindrien sentit», ha incidit.
Molta gent i poc espai
El creixement exponencial d’aquesta data marcada al calendari ha comportat, de manera correlativa, uns reptes logístics per al col·lectiu El Masclet. Segons Veciana, cal trobar un «equilibri entre festa i ordre» perquè els assistents, balladors i músics puguin passar-ho bé. «Intentem posar els cinc sentits en aquest aspecte», ha comentat, «perquè la gent de fora pugui ballar i els elements i els músics puguin passar». En aquest sentit, ha explicat que han fet el recorregut més llarg per evitar aglomeracions, tot fent una crida a la «responsabilitat».
‘El Masclet és cultura’
Encara que aquests dies siguin els més intensos per a l’entitat, Veciana també ha volgut detallar algunes de les idees en què estan treballant per als pròxims mesos. Concretament, ha explicat que han posat damunt la taula el format del Concurs de Masclet, que se celebra abans de les Festes de Misericòrdia. «No cal esperar-nos a una xifra rodona per fer grans coses», ha comentat, en referència a un format que podria tenir modificacions en un futur proper.
A més, també s’han mostrat predisposats a col·laborar amb qualsevol iniciativa «per intentar fer de Reus una ciutat de cultura». «Estem analitzant com evoluciona el jovent a la ciutat», ha remarcat. «Volem canviar per continuar-los acompanyant». «Encara que el masclet sigui una beguda, també és cultura», ha conclòs Veciana.