Com cada any, el 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, la malaltia oncològica més diagnosticada entre les dones al món, amb més de 2,3 milions de casos anuals. A més, segons les estimacions del Registre de Càncer de Tarragona, al llarg del 2025 es preveu el diagnòstic d’uns 600 nous casos a les comarques tarragonines. Malgrat que segons el que mostren les estadístiques, una de cada vuit dones patirà la malaltia, aquest tipus de càncer té una taxa de supervivència del 89%, sent així un dels que registra més persones que el superen. Però, tal com comenten un dels fundadors de Som Heura, Edgar Fernández, i una dona que ha superat el càncer, Jordina Arnau, la malaltia no s’acaba amb una alta mèdica.
L’associació sense ànim de lucre ‘Som heura’ té poc més d’un any de vida. El projecte, que naixeria de les mans de la família Fernández, ja compta amb la participació d’una quarantena de persones, pacients, familiars i professionals de la salut. Es conforma així com una xarxa solidària col·laborativa i professional que augmenta la qualitat de vida durant i després del tractament. «La gent demana, ofereix, pregunta, comparteix…», explica Edgar Fernández. Subratlla, però, que l’associació «no supleix les tasques dels professionals de la salut», sinó que busca complementar-les: «Allà on no arriba la salut pública, hi som nosaltres».
Tal com destaca Arnau, un dels aspectes més positius del projecte és el contacte entre pacients: «Parlar amb una persona de la mateixa edat que ha viscut més o menys el mateix és una cosa que no es pot substituir». El cert és que viure en solitud un procés tan delicat com un càncer és molt complicat. «Si tens algú davant que et serveix de referent i algú al costat que camina amb tu, tot és més suportable», detalla Fernández.
Quan arriba la paraula «càncer»
Per a Jordina Arnau, que va viure en primera persona un càncer de mama, el moment del diagnòstic és un moment de «por». Explica que cada cas es viu d’una manera diferent: hi ha persones que senten alleujament en poder posar nom al que els passa, però alhora apareix un temor molt gran. Quan rep la notícia, s’encadenen proves per determinar l’abast i el tipus de càncer, i això genera incertesa i desconcert.
Un cop confirmat el diagnòstic, Arnau recomana buscar suport, acompanyament i companyia, tant de professionals com de referents que hagin passat per un procés similar, fet que ajudarà a «seguir cultivant l’esperança». Defensa la importància d’afrontar la malaltia amb serenitat, reconeixent la por però també confiant en les eines i els tractaments disponibles. «Cal anar pas a pas, dia a dia, i recordar que, durant el càncer, també es viu», conclou.
El càncer de mama, atès al gran percentatge de supervivents que té, és un dels exemples més clars de què la malaltia no acaba quan et donen l’alta mèdica. Segons Fernández, un cop superada la malaltia, poden sorgir pors, per exemple, a una possible recaiguda i poden aparèixer problemes relacionats amb la sexualitat i malestar amb un mateix. «Hauràs de fer estudis i revisions, per molt que hagis superat el càncer seguiràs sent un pacient oncològic mentalment i clínicament», concorden tant Arnau com Fernández. És aquí on de nou entra el paper de fundacions com Som Heura, que ofereix acompanyament i suport emocional en aquesta nova etapa del procés.
La por a una possible recaiguda és una de les més presents en les pacients. Recentment, un estudi liderat per la URV ha desenvolupat un nou model d’intel·ligència artificial que millora la predicció de la recurrència del càncer de mama. El nou sistema combina dues fonts d’informació: d’una banda, utilitza imatges de ressonància magnètica dinàmica amb contrast i, de l’altra, dades clíniques de cada pacient. A les proves realitzades amb més de 500 pacients el sistema va aconseguir un alt nivell de precisió global –dels més elevats entre tots els models provats fins ara- i va demostrar una major sensibilitat per identificar els casos amb risc real de recaiguda.
Allunyar-nos de la llàstima i del discurs bèl·lic
Una de les premisses que Som Heura es va marcar des dels seus inicis és la de canviar el llenguatge, la mentalitat i la vivència del càncer, per allunyar-lo, en paraules de Fernández, del «llenguatge retòric i bèl·lic». «Hi ha vegades que no pots. I què vol dir això? Que si jo no puc, he perdut?», reflexiona. Jordina Arnau explica que també s’hauria de deixar d’emprar el terme «supervivent»: «No m’agrada la paraula supervivent, ja que mentre tens el càncer també vius», i així, qüestiona precisament aquest tipus de llenguatge que dona a entendre que mentre ets malalt «no vius» o que si la malaltia avança «has perdut».
Segons el fundador de Som Heura, aquest tipus de discurs individualitza la responsabilitat i pot generar culpa o frustració: «El llenguatge bèl·lic i l’heroïcitat generen mites que, si no t’hi pots acostar, sembla que hagis fracassat». I ha afegit que això «no ajuda ningú -ni als familiars, ni als pacients, ni a la imatge social que tenim del càncer.»
Tant Jordina Arnau com Edgar Fernández estan d’acord en el fet que el càncer de mama «té un marc amb molta publicitat». Tots dos recorden una frase de l’associació Izan Iñurri, de la qual Arnau en va formar part: «El càncer de mama no és rosa, sinó un marró». Aquesta afirmació plasma perfectament la «romantització» que s’ha fet d’una malaltia que encara necessita avenços en la investigació, el tractament i la prevenció.