Si la setmana passada vam descobrir el Carrilet de l’humorista Toni Mateos, en aquesta ocasió farem un tomb pel Carme del periodista Marià Arbonès (Reus, 1962). «Un poble dins de Reus», tal i com el descriu en temps de la seva infància i adolescència. D’aquells anys, diu, en recorda «la intensa vida» que hi havia en places i carrers, i les hores que va passar jugant a pilota al racó on ens cita per fer-se la fotografia que acompanya aquest article.
‘Un punt de trobada’
Arbonès va passar la infància al número 4 del carrer de la Closa de Freixa, si bé més endavant va deixar el Carme per anar al carrer del Roser i, més endavant, instal·lar-se al Priorat. Més enllà de les tardes tot empaitant la bimba, el director de Reusdigital.cat té entregistrades moltes altres escenes a la memòria.
«Recordo que hi havia molts comerços, en especial de comestibles», diu. Els vincles entre els veïns, subratlla, s’evidenciaven en el contacte diari, «en la proximitat entre uns i altres». Els rostres del dia a dia, assenyala, eren els de la senyora Filomena, que venia verdures, o de Jaume Prats, que emmarcava quadres. El pintor Jaume Biosca, el fruiter Rosendo Benabarre o el fuster Vicenç, entre d’altres, van ser altres dels il·lustres de la zona.
Al carrer de la Closa de Freixa, doncs, hi va fer amistats «que encara avui perduren». «Hi vaig coincidir amb molt bona gent. Alguns vivíem al barri, però d’altres hi venien, perquè el Carme era el punt de trobada», destaca, perquè «era a prop de tot. Et plantaves al Mercadal i a la plaça de Prim en un moment», precisa Arbonès. El lloc concret per quedar, detalla, era la plaça de la Font Nova (a la cruïlla entre el carrer del Vent i la separació entre Baix i Alt del Carme). Per allà, apunta, va fer vida al desaparegut bar Iris (l’actual ‘Proven’). Un altre racó especial, vol fer constar, és al número 21 del carrer de Sant Benet, a la casa on va néixer el bisbe Joan Baptista Grau el 1832.
A l’espai on hi va jugar a futbol tants i tants cops, però, ara hi regna l’asfalt. «Entenc que el barri s’ha transformat, que ha evolucionat cap a una altra cosa, però em fa l’efecte que el Carme ha perdut vida», conclou.