S'acosta el Carnaval, una de les celebracions més arrelades a la ciutat i al país, potser pel fet que durant uns dies està garantida la gresca i la disbauxa sense conseqüències. A la capital del Baix Camp, la festa s'ha viscut sempre amb intensitat, tal i com es va subratllar al Museu de Reus, en una exposició batejada Semblar Déu i tot lo món, i en què es recullen objectes i materials d'entre els anys 1859 i 1939, moment en què es va deixar de festejar.
La mostra es va centrar també en els 17 grans carnavals celebrats a Reus, un dels quals, el de 1908, va quedar immortalitzat en unes imatges filmades i que des de ReusCultura es van difondre a la xarxa l'abril de 2020, en ple confinament domiciliari per la covid-19.
L'etnòleg local Salvador Palomar, de Carrutxa, va explicar a Reusdigital.cat que els grans carnavals "representaven l'entesa de les societats, els cafès i les entitats de tot tipus per tirar-los endavant a partir de finals de gener coincidint amb la festa tradicional de Sant Sebastià". Era costum organitzar grans balls en el dimarts de carnaval, al Mercadal, que era dia festiu. Enguany, però, i a causa de la situació sanitària, s'ha optat per fer un Carnestoltes sense grans actes de carrer.