El record del Carrilet continua ben viu entre les generacions que el van veure circular i aquelles que n’han heretat l’emoció a través de la memòria familiar. És el cas d’Àlvar Valls, estretament vinculat a la història del ferrocarril. “Era familiar d’un treballador del Carrilet i en guardo un record molt profund”, explica, amb la nostàlgia d’aquell que ha crescut sentint que el tren formava part del batec quotidià entre Reus i Salou.
A l’entrevista que podeu escoltar al vídeo, el periodista Jordi Garcia —especialista en la trajectòria de la línia— subratlla que l’impacte del Carrilet no era només sentimental, sinó també social i econòmic. “Parlem de xifres molt rellevants: cada any, milers de persones utilitzaven aquesta via ferroviària per desplaçar-se entre pobles, anar a treballar o comerciar”, recorda. L’activitat va viure els seus anys daurats entre les dècades dels cinquanta i dels setanta, quan el tren es va convertir en una infraestructura clau per al desenvolupament del territori.
Però el Carrilet era més que un simple mitjà de transport: l’arribada del tren significava moviment, trobada i oportunitats. “Tenia un impacte social enorme; era un punt de connexió i convivència. La gent del territori hi tenia un vincle emocional molt fort”, afegeix Garcia.
A finals del segle XX, però, la consolidació de les línies d’autobús, els interessos particulars i la transformació dels hàbits de mobilitat van acabar forçant-ne el tancament. Les vies es van anar apagant, però no pas el relat que les envolta. Encara avui, per a molts veïns, el Carrilet forma part de la història personal i col·lectiva. “Tothom té una història o un record vinculat amb el tren”, conclou Àlvar Valls.
El Carrilet, doncs, es manté com un símbol de memòria compartida: un paisatge de ferro i fusta que, malgrat haver desaparegut, continua circulant en el record de tothom.
Àlvar Valls, Montserrat Vilà i Jordi Garcia han participat aquest divendres al programa ‘Carrer Major’ de la Xarxa de Comunicació Local.