Antoni Segura i Mas, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i expert en geopolı́tica, va omplir la sala de la Fundació amb la conferència ‘La destrucció de l’ordre internacional’, en què va analitzar les causes i els interessos de fons de la crisi del sistema global. L’acte va ser presentat pel patró Josep Lluís Gabriel, que el va definir com una de les veus més autoritzades del paı́s per interpretar el context internacional actual.
La conferència es va iniciar amb un recorregut històric que va permetre entendre els fonaments de l’ordre internacional contemporani. Segura va situar l’origen d’aquest sistema en el període posterior a les dues grans guerres mundials, amb la creació de l’Organització de les Nacions Unides i el Consell de Seguretat. En aquest punt, va posar l’accent en les limitacions democràtiques d’aquest organisme, especialment pel pes dels cinc països amb dret de veto, que condicionen les decisions globals. Va assenyalar que el final de la Guerra Freda, la desaparició de la Unió Soviètica i la caiguda del Mur de Berlín van donar pas a una etapa marcada per l’hegemonia occidental, que es va veure profundament sacsejada pels atemptats de l’11 de setembre de 2001. Aquest esdeveniment, segons el ponent, va fer emergir un sentiment de vulnerabilitat a Occident i va marcar un punt d’inflexió en la política internacional.
Un dels eixos centrals de la seva anàlisi va ser el fracàs relatiu del multilateralisme com a eina per resoldre conflictes globals. Segura va apuntar dos factors clau: d’una banda, l’ascens de països del sud global que, després de dècades de creixement, reclamen un major pes en les institucions internacionals; de l’altra, la percepció de biaix en el sistema econòmic global, amb el dòlar com a moneda de referència, que genera desconfiança entre els països no occidentals.
Pel que fa a les grans potències, Segura va descriure una Rússia amb un important arsenal nuclear però amb una capacitat econòmica limitada, i una Xina amb un gran potencial, que combina elements del sistema comunista amb una economia oberta i que es posiciona com a defensora del multilateralisme, tot evitant l’escalada de conflictes. El ponent també va recuperar el concepte d'»ordre liberal internacional», definit com un sistema basat en l’obertura econòmica, la cooperació i les institucions multilaterals, però que avui es troba en crisi. En aquest sentit, va remarcar que les tensions actuals evidencien la fragilitat d’aquest model i la dificultat de mantenir consensos globals.
Segura va identificar tres grans crisis contemporànies que travessen el sistema internacional: l’econòmica, la climàtica i la pandèmica. Va alertar que l’activitat econòmica i els models de consum han generat importants desequilibris mediambientals, alterant ecosistemes i facilitant l’aparició de noves crisis sanitàries globals. Així, va vincular directament els canvis en els hàbits de consum i l’economia global amb aquestes noves amenaces.
En l’àmbit geopolític, Segura va abordar les tensions a l’Orient Mitjà i la complexitat d’uns conflictes que no responen a esquemes simples. Segons va explicar, «Trump esperava que el conflicte es resolgués d’una forma semblant a la de Veneçuela», però es va trobar amb una realitat molt més intricada. La regió, va apuntar, funciona com un «joc de nines russes», on la caiguda d’un líder no resol el conflicte, sinó que en genera de nous. En aquest context, va assenyalar també les diferències estratègiques entre Israel i els Estats Units, així com el paper de l’Iran, sotmès a una creixent pressió interna. Finalment, Segura va reflexionar sobre les noves formes de negociació internacional i el paper de lideratges marcats per la imprevisibilitat. En referència a Donald Trump, va afirmar: «El seu comportament és erràtic, imprevisible i narcisista, però en el fons podria tenir un punt de racionalitat amb un objectiu ocult —o no tant ocult—, que en la meva opinió és la Xina». En aquest sentit, va apuntar que darrere d’aquestes dinàmiques s’hi amaguen objectius geopolítics de gran abast, vinculats a la pugna per l’hegemonia global amb la Xina.