Després de set anys, la Copa del Rei torna a Reus. La primera eliminatòria arriba en un moment dolç per al projecte del Reus FC Reddis, que s’ha adaptat amb solvència a la 2a RFEF i ha demostrat que sap competir de tu a tu amb qualsevol equip de la categoria.
El sorteig, celebrat el passat dilluns 6 d’octubre, va emparellar el conjunt roig-i-negre amb un dels clubs històrics del futbol català: el CE Europa. L’equip barceloní del barri de Gràcia milita actualment a la 1a RFEF, una categoria per sobre del Reus FC Reddis, després d’haver assolit l’ascens directe la temporada passada. Amb un rendiment destacable, els graciencs van finalitzar el curs en primera posició amb un balanç de 21 victòries, sis empats i set derrotes. També van mostrar una gran capacitat ofensiva: 60 gols en 34 jornades, que els van permetre sumar 69 punts, set més que el segon classificat, l’Atlètic Balears.
Aquesta gran temporada, reforçada pel fort suport social que rep l’equip, fa justícia a un club pioner del futbol a Catalunya. El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny del 1907, fruit de la fusió de dos equips del barri de Gràcia: el Provençal i el Madrid de Barcelona. Aquests van decidir recuperar el nom d’un club recentment desaparegut, el FC Europa, adquirint-ne tant el nom com la plaça. Així, va néixer el Club Deportiu Europa, embrió del club actual, amb una clara vocació social des dels seus inicis.
L’associacionisme ha estat sempre un dels pilars fonamentals de l’entitat. De fet, l’Europa va ser el primer club català a posicionar-se públicament contra el racisme, el feixisme, el masclisme, l’homofòbia i l’assetjament escolar. Aquesta sensibilitat també s’ha reflectit en gestos simbòlics, com portar sovint al braç del capità banderes en defensa dels drets LGBTIQ+ o la bandera palestina.
Un pioner de la Primera Divisió eepanyola
Aquest tarannà innovador ja era ben palès en els primers anys d’història del club, ja que va ser un dels deu equips participants en la primera lliga espanyola, juntament amb l’Arenas de Getxo, l’Athletic Club, el Racing de Santander, el FC Barcelona, l’Espanyol, el Reial Madrid, la Reial Societat, el Real Unión d’Irun i l’Athletic de Madrid. El conjunt escapulat va finalitzar aquella competició pionera, corresponent a la temporada 1928-1929, en vuitena posició. Aquell curs va posar punt final a una etapa daurada del club, en la qual havia aconseguit sis subcampionats de Catalunya i un campionat, durant la temporada 1922-1923.
Com a curiositat, Reus manté una relació curiosament estreta amb l’Europa: el segon i el tercer camp del club gracienc estaven situats just davant de la Sagrada Família, obra de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí. L’equip hi va jugar entre els anys 1909 i 1912, compartint l’espai amb altres clubs barcelonins com l’Espanyol (el qual jugava al camp marcat amb el número 1 a la imatge). Posteriorment, el camp es va traslladar uns carrers més amunt —espai indicat amb el número 2— i s’hi va mantenir fins al 1917, any en què les obres d’urbanització de l’Eixample van obligar a enderrocar-lo.
De fet, sempre s’ha rumorejat que Antoni Gaudí seguia de prop els primers passos del club, atesa la seva proximitat física amb els escapulats i la seva obra més emblemàtica. Es diu que, en aquell període, va arribar a veure els entrenaments de l’equip des de l’entorn del temple.
Imatge cedida pel CE Europa
Els anys trenta i quaranta van ser molt complicats pel club del barri de Gràcia, amb una crisi econòmica i esportiva que el va portar per diverses categories regionals. Durant la dècada dels cinquanta l’equip va retornar a Tercera, i als seixanta van encadenar cinc temporades consecutives a Segona Divisió, encara que van vagar durant més de vint anys per Tercera divisió i inclús uns cursos a Regional Preferent.
Les últimes dècades del segle XX van estar marcades pel trànsit entre Tercera i la innovadora, en aquells moments, Segona Divisió B. Els últims anys, d’ençà de la pandèmia i els moviments socials dels últims anys, l’equip ha obtingut una dimensió social més que notable, registrant més de 3.000 espectadors al Nou Sardenya en la majoria de partits. Pel que fa al nombre d’abonats, han passat de 732 el curs 2022-23 als 1.948 del curs 2023-24. Els dos últims anys s’han registrat 2.800 socis el curs 2024-25 fins als 3.333 d’aquest curs. També han impulsat un pla de micromecenatge per afrontar el repte que suposa per a ells disputar la 1a RFEF, obtenint 236.773 euros.
Llegendes del club
La història del Club Esportiu Europa no s’entén sense algunes de les seves grans figures, jugadors clau que han deixat una empremta inesborrable i gaudeixen d’un reconeixement especial per part de l’afició.
Un dels més destacats és Manel Cros, davanter centre del conjunt escapulat durant els anys vint i principis dels trenta. La documentació de l’època afirma que competia de tu a tu amb el mític Josep Samitier, un fet que dona una idea del seu nivell. Nascut a Calanda (Terol), Cros va ser campió de Catalunya i finalista de la Copa del Rei, i encara avui és el màxim golejador de la història del club, amb 114 gols.
Un altre nom fonamental és el de Ventura Gómez, segon jugador amb més partits vestint la samarreta de l’Europa. Entre les dècades dels vuitanta i noranta, va disputar 388 partits, molts dels quals al costat de Carles Capella, un altre històric amb 368 aparicions.
Finalment, cal destacar la figura de Àlex Cano, història viva del club des de l’any 2009. Aquest central, nascut al barri de la Vila de Gràcia, és el futbolista que més vegades ha defensat l’escut escapulat: 540 partits. Però el seu llegat va molt més enllà de les xifres. Cano s’ha convertit en una autèntica referència dins i fora del camp, havent viscut de primera mà tant els moments més àlgids com els més difícils del club.
Últims precedents de la Copa del Rei a Reus
El partit del 29 d’octubre no serà el primer enfrontament entre Reus FC Reddis i Europa. Els dos equips ja es van veure les cares a la segona fase de la Copa Catalunya el 12 d’agost de 2023. En aquell moment, el Reus FC Reddis acabava d’aconseguir l’ascens a 3a RFEF, mentre que l’Europa tenia entre cella i cella l’ascens a 1a RFEF. El partit va acabar amb un empat a zero, i es va decidir a la tanda de penals, on l’equip barceloní es va imposar per 6 a 5.
Més enllà del resultat, aquest partit serà molt especial per a la ciutat de Reus, que tornarà a viure un encontre de la Copa del Rei set anys després. L’últim partit d’aquesta competició disputat a la ciutat va ser amb el desaparegut CF Reus. La temporada 2018-2019, el conjunt reusenc va jugar contra l’Osasuna, un partit que va guanyar per 1 a 2, el 12 de setembre de 2018. Setmanes despres, el CF Reus queda eliminat de la Copa del Rei en perdre al camp de la UD Almeria per 3 a 1.
Per trobar l’últim partit de Copa del Rei disputat a l’Estadi Municipal cal retrocedir fins al 6 de setembre de 2017, quan el CF Reus va perdre per 0 a 1 davant el Real Sporting de Gijón. El gol de Nacho Méndez, al minut 50, va ser l’únic gol del partit, tot i que els reusencs van disposar d’una pena màxima errada per Édgar Hernández. L’onze inicial aquell dia va ser: Roberto Santamaría, Jorge Miramón, Jesús Olmo, Pablo Iñíguez, Álex Menéndez, Fran Carbià, Juan Domínguez, Juan Cámara, Tito, Querol i Édgar Hernández. Entre els jugadors convocats per aquell partit, actualment formen part del Reus FC Reddis Fran Carbià i Ricardo Vaz.