Només l’1% dels edificis residencials de la província de Tarragona ofereixen un recorregut completament accessible des de la via pública fins a l’interior de l’immoble. La dada, recollida a l’informe ‘L’accessibilitat a Espanya i Europa’ de la Fundació Mútua de Propietaris i la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, evidencia les dificultats que encara tenen moltes persones per accedir amb autonomia al seu habitatge.
Davant aquesta situació, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) recorda que l’accessibilitat continua sent una assignatura pendent que afecta directament la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats. El col·legi subratlla que no és només una qüestió tècnica, sinó una necessitat que afecta especialment persones grans, amb mobilitat reduïda, discapacitat o famílies amb infants petits.
El COATT remarca que disposar d’ascensor no garanteix, per si sol, que un edifici sigui accessible. Molts immobles mantenen esglaons a l’entrada, desnivells, portes estretes o recorreguts interiors que dificulten l’accés autònom als habitatges.
El col·legi també defensa que les adaptacions s’han de fer amb criteris de viabilitat tècnica i econòmica, tenint en compte la diversitat del parc residencial existent. El Codi d’accessibilitat de Catalunya, vigent des de l’1 de març de 2024, estableix diferents nivells d’adequació per facilitar millores progressives als edificis.
Pel que fa al calendari d’adaptació, el primer termini ja va finalitzar l’1 de març de 2025 i afectava actuacions menors. El següent horitzó arribarà el març de 2027, quan determinats locals i edificis hauran de garantir itineraris practicables i accessos adaptats. Finalment, el 2030, els edificis plurifamiliars de més de 16 habitatges sense ascensor hauran de disposar d’un projecte tècnic que plantegi una solució viable per instal·lar-ne un o justifiqui la impossibilitat de fer-ho.
Des del COATT remarquen que aquests terminis s’han d’entendre com una oportunitat per millorar les condicions dels edificis i adaptar-los a una població cada vegada més envellida. També reivindiquen el paper dels professionals de l’arquitectura tècnica a l’hora de diagnosticar barreres, assessorar les comunitats de propietaris i proposar solucions ajustades a cada cas.