El comerç de Reus ha fet públic aquest dijous el seu malestar amb la gestió de l’ajuntament. El Tomb de Reus i la Unió de Botiguers (UBR), dues de les principals entitats representatives del sector a la ciutat, han comparegut davant dels mitjans per expressar el seu desacord amb diverses polítiques municipals que, segons denuncien, estan «dificultant l’activitat comercial».
Prèviament, les dues associacions ja havien impulsat una campanya amb un cartell visible als diferents negocis adherits, en què s’emula una esquela i es dona «per mort» el comerç de la ciutat. El text del cartell assenyala que aquest «ha mort als 2.000+ anys d’edat, víctima de l’asfíxia municipal».
Davant de la façana de l’ajuntament, el president del Tomb de Reus, Víctor Perales, ha remarcat que la problemàtica «no és del Tomb o de la UBR, és un problema de ciutat». Segons el representant, aquesta campanya pública de reivindicació neix del rebuig a la gestió municipal de diversos aspectes que, segons les entitats, dificulten l’activitat comercial. Entre aquests, ha citat la zona de baixes emissions, la coincidència de diverses obres, els canvis de circulació, els talls de carrers, les dificultats d’accés al centre, la pilona del carrer del Doctor Robert i la desaparició dels Bons Reus.
«Una decisió és assumible, dues poden complicar la situació, però quan les dificultats s’acumulen, l’impacte sobre l’activitat comercial és evident», ha apuntat Perales.
El comerç alerta de les dificultats per arribar al centre
També ha exposat el seu punt de vista la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Rosa Lucas. La dirigent ha explicat que han recollit el desencant de molts clients, que, segons assegura, «cada vegada tenen més dificultats per arribar al centre». Per a Lucas, aquesta situació genera «neguit» entre els comerciants, que veuen cada vegada més complicat tirar endavant els seus negocis, en un context marcat per factors com la pressió fiscal, l’increment dels costos o unes taxes «cada vegada més elevades».
Tot i reivindicar la tradició comercial de la ciutat, Lucas ha alertat que alguns clients opten per comprar en altres zones comercials del territori on troben més facilitats d’accés. «L’accessibilitat no és un debat menor», ha remarcat la presidenta, «és una qüestió comercial estratègica per a la ciutat». Segons han apuntat les associacions comercials, l’accés de vehicles al centre s’ha reduït un 23%, una situació que, d’acord amb el que els traslladen els comerciants, també s’hauria acabat reflectint en la facturació dels establiments.
Les dues associacions també han posat el focus en els municipis de l’entorn de Reus. Lucas ha assegurat que els habitants d’aquestes localitats «estan deixant de venir» a la ciutat per les dificultats d’accés i ha apuntat que actualment tenen més facilitats per desplaçar-se a altres zones comercials del territori, com ara el Centre Comercial Les Gavarres.
Un equilibri entre la sostenibilitat i el comerç local
Per a les dues entitats comercials la sostenibilitat no és excloent amb la preservació del teixit local. «No volem que el debat es redueixi a una elecció entre cotxes o sostenibilitat» ha comentat Perales, posant el focus que la gent pugui arribar a la ciutat «amb alternatives reals», independentment del mitjà de transport empleat.
‘Escoltar, valorar i respondre’
Un dels principals punts de queixa en la relació amb l’Ajuntament de Reus són les reunions. Tot i que se n’han celebrat diverses, en què les entitats han pogut exposar les seves opinions i plantejar alternatives, Perales ha assegurat que «no han rebut» el retorn que esperaven. Aquesta situació s’accentua, segons han apuntat, quan algunes decisions s’impulsen sense que les entitats hi puguin participar. En aquest sentit, han remarcat que el diàleg no pot consistir només a escoltar les seves propostes, sinó que també implica «valorar i respondre».
En aquesta línia, han explicat que fins ara han mantingut trobades amb diferents regidories, però reclamen que aquestes reunions comptin amb tots els àmbits implicats en les decisions que afecten el comerç. «Si no, es tira la pilota d’una a l’altra i, a més, perdem el temps», ha apuntat Lucas.
Durant aquestes trobades, les entitats també han traslladat al govern municipal altres qüestions relacionades amb la seguretat i la convivència a l’espai públic. En aquest sentit, han insistit en la necessitat de regular la circulació de patinets elèctrics i altres vehicles per les voreres, especialment per garantir la seguretat de les persones grans i amb mobilitat reduïda. També han posat sobre la taula la situació d’alguns carrers del centre, on, segons han assenyalat, hi ha problemes relacionats amb la il·luminació, la seguretat i la convivència.
D’altra banda, les entitats han lamentat la desaparició dels Bons Reus i el fet que tampoc s’hagi plantejat cap política de dinamització comercial que els substitueixi.
Un espai permanent de treball
Malgrat aquestes postures, les dues entitats s’han mostrat disposades a fer un espai de treball permanent amb l’Ajuntament de Reus. En aquest punt de trobada proposen que se’ls informi amb antelació de totes les obres o canvis de mobilitat planificats, i també que hi siguin presents les diferents regidories implicades. D’aquesta manera, han apuntat que podran resoldre els problemes de manera més àgil i valorar també les conseqüències econòmiques i comercials de les decisions.
«No volem només un centre bonic» ha conclòs Perales, «volem un centre viu, amb persones al carrer, ja que no hi ha comerç sense elles».