Aquest dijous al matí ha tingut lloc el ple de debat de l’estat de Reus, un moment per tal que cada grup municipal exposi la seva visió del mandat i la situació de la ciutat. Ha estat un ple que s’ha allargat més de tres hores en què l’habitatge, la seguretat i la neteja viària han estat alguns dels temes que s’han posat sobre la taula. Els representants del govern han defensat la feina feta fins ara i la que hi ha projectada per al futur, mentre que l’oposició ha criticat la «manca» de planificació i autocrítica de l’actual executiu.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha obert la jornada tot defensant l’acció del govern municipal per «fer avançar» la ciutat i ha situat l’habitatge, la seguretat, la transformació urbana i la sostenibilitat com els principals eixos del mandat. En matèria d’habitatge, Guaita ha destacat que a finals d’any es lliuraran 192 nous pisos de lloguer assequible a la Riera i Mas Iglésias. Pel que fa a la seguretat, l’alcaldessa ha remarcat la reducció del 9,5% dels fets delictius i l’increment del 5% en l’eficàcia policial, així com l’objectiu d’arribar als 182 agents de la Guàrdia Urbana el 2027 i augmentar les patrulles de proximitat.
Guaita també ha repassat actuacions destacades en serveis públics i equipaments, com la nova Escola Bressol Municipal l’Ametller, el futur Pavelló del Molinet, la millora dels camps de futbol municipals, la remodelació dels equipaments culturals i l’ampliació de la xarxa d’aparcaments amb el nou aparcament de la Riera. En l’àmbit de la transformació urbana, ha posat en relleu projectes com el soterrament de la línia d’alta tensió d’El Pinar, la transformació dels terrenys de l’estació de trens, el Pla de Barris i Viles de Catalunya i els avenços de la futura estació d’autobusos. Finalment, l’alcaldessa ha destacat el paper del Tecnoparc com a motor d’innovació.
El regidor no adscrit, Julio Pardo, ha estat el primer representant de l’oposició a intervenir després de l’alcaldessa. Pardo ha centrat el seu discurs en una dura crítica a la gestió del govern municipal, al qual ha acusat d’actuar amb «egoisme», «menyspreu als ciutadans» i «irresponsabilitat». Durant la seva intervenció, ha defensat la residència ICASS com a recurs necessari per a la ciutat. Pardo també ha criticat l’augment del preu de l’aigua, així com la gestió de la Zona de Baixes Emissions, que ha qualificat d’opaca i imposada als ciutadans. En matèria d’espai públic, ha denunciat la brutícia als carrers i ha qüestionat la gestió municipal de l’habitatge. També ha alertat sobre la situació del comerç local i les baixes que, segons ha afirmat, està patint el sector. En l’àmbit lingüístic, ha criticat l’ús d’anglicismes en el funcionament de REDESSA. Pardo ha tancat el seu discurs afirmant que el govern municipal «confón governar amb fer el postureig», en referència a les actuacions impulsades durant el mandat.
Després de Pardo, ha arribat el torn de José Ruiz, l’altre regidor no adscrit del plenari, qui ha criticat la «mala planificació» del govern, que la ciutat de Reus està «brutíssima» i que hi ha «massa persones que no donen seguretat». Ruiz considera que iniciatives com el pla Barri a barri són la forma de maquillar el «treball quotidià» i ‘L’alcaldessa als barris’ és un programa «preelectoral» del PSC «pagat per tothom». Durant la seva intervenció, ha aprofitat per anar en contra, una vegada més, de la funerària supramunicipal Funecamp, i d’un «entramat d’empreses municipals» on «sobren massa sous».
Tot seguit, l’únic representant que queda de VOX al ple de l’Ajuntament de Reus, Francisco Javier Vaquero, ha qüestionat les «solucions» per part del govern als problemes de la gent, qui disposa d’uns serveis municipals «que no estan a l’altura del que es paga». La inseguretat, brutícia i la crítica a una mala gestió han centrat el discurs de Vaquero, qui ha carregat contra l’ocupació, l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions i Funecamp. En relació a Funecamp, ha recordat l’actual judici del cas Innova, vist per sentència, en què l’exalcalde socialista Lluís Miquel Pérez es podria afrontar a una pena de presó. «Que Funecamp no sigui el nou cas Innova», ha indicat.
La cupaire Mònica Pàmies, amb la voluntat de fer una crítica «constructiva», ha posat l’accent en la «diferència» entre el PSC que hi havia a l’oposició i el PSC a govern, en el seu «canvi de criteri», i en la «manca de transparència». Pàmies lamenta la «inacció» del govern davant de l’extrema dreta i que hi hagi polítiques «insuficients» en àmbits com el benestar animal, la neteja viària o el medi ambient.
En l’àmbit social, considera que també hi ha problemes en qüestions com l’actual tancament de la residència ICASS, la gestió del sensellarisme o el futur de les paradistes del Mercat del Carrilet quan aquest equipament estigui en obres. La CUP també defensa que s’han «d’aprimar» les estructures de les empreses municipals i que les regidores assumeixin més pes.
Al seu torn, la líder del Partit Popular de Reus, Sílvia Virgili, ha qüestionat l’increment de taxes i impostos que es va aprovar el desembre de 2023, la «complexa» burocràcia, el «sobredimensionament» de l’ajuntament, amb empreses municipals i organismes autònoms que provoquen la «duplicitat de càrrecs» en els diversos consells. Virgili ha apuntat que es prioritzen les polítiques de «gran format» per sobre d’altres del dia a dia.
El reforç de la policia de proximitat, una major neteja, l’actualització del Pla d’Ordenació Urbana Municipal i l’acostament amb el teixit comercial són alguns dels requeriments que ha plantejat Virgili. El PP ha refermat el seu «rebuig» al gerent actual de Funecamp i ha posat en dubte la «integració» del carril bici a la ciutat i la «necessitat» de qüestions com la constitució de la futura àrea metropolitana i a nivell municipal, del consell de Comerç, Restauració i Turisme.
A continuació, la regidora d’Ara Reus, Dolors Vázquez, al govern, ha mostrat un posicionament ferm en defensa de la tasca de l’executiu actual, amb l’objectiu «comú» de «fer avançar Reus» malgrat les diferències polítiques, i del «municipalisme» del partit que representa. Vázquez ha revindicat la «manera de governar» per millorar la «qualitat de vida» dels ciutadans i ciutadanes i ha defensat que no hi ha una «millor política social» que una política econòmica «forta»: «El desenvolupament econòmic és sinònim d’oportunitats per a persones».
La portaveu d’Ara Reus ha posat en relleu la importància de projectes com la renovació de l’entorn del Carrilet, la nova centralitat del sud de la ciutat o el RENATUReus. També ha destacat altres aspectes com la tasca de la Guàrdia Urbana, la «professionalitat» d’Aigües de Reus. Alguns dels reptes pels quals s’ha de continuar treballant, tal com ha apuntat, hi ha l’accés a l’habitatge, la modernització dels equipaments i la lluita contra l’incivisme.
La portaveu de Junts i cap de l’oposició, Teresa Pallarès, ha advertit que «els governs passen i les majories també» i que la ciutat necessita «confrontar models» per saber cap on va. Segons ha afirmat, Reus «ha perdut rigor en la gestió», s’ha acostumat a viure d’inèrcies i ha deixat de pensar en gran. Ha assenyalat que la ciutadania percep més impostos, més inseguretat i una ciutat més bruta, amb comerciants i associacions veïnals que també expressen malestar. Pallarès ha remarcat que «la propaganda no canvia la realitat de govern» i que la neteja és el principal motiu de mala gestió, mentre alerta que «sense seguretat no hi ha llibertat» i que massa reusencs han deixat de sentir aquesta tranquil·litat.
La portaveu ha acusat el govern de passivitat, ha reclamat «tolerància zero» amb les ocupacions i, a més, ha defensat que «governar és fer complir les normes». En matèria d’habitatge, ha criticat que hi ha «molta propaganda i poca gestió» i que no es resol «només amb eslògans». Ha recordat que durant els mandats de Carles Pellicer es van redactar projectes que ara s’executen, celebrant-ho perquè «no va de partits, va dels reusencs i reusenques». També ha aclamat que el 2024 «només es va executar el 19% de les inversions» i que els serveis públics han empitjorat. Finalment, ha retret que el govern hagi rebutjat propostes «pel simple fet de venir de Junts» i ha reclamat «lideratge, bona gestió i planificació» per revertir la situació.
El regidor i portaveu d’ERC, Daniel Recasens, ha apel·lat a fer autocrítica i a observar la ciutat amb mirada de present i futur, rebutjant que Reus sigui «decadent o sense rumb». Ha defensat que és una ciutat dinàmica, viva i que es transforma i que el debat no ha de consistir a veure «qui la veu pitjor», sinó a preguntar-se «on som, d’on venim i cap a on hem d’anar». Recasens ha recordat que fa anys que es treballa en planificacions estratègiques i que els projectes de ciutat s’han d’impulsar des de la maduresa i la discrepància, amb l’objectiu de preparar «el Reus de les pròximes dècades: més preparada i més verda».
El regidor ha destacat diversos indicadors que, segons diu, demostren aquesta evolució: l’increment del gairebé el 30% del transport urbà, gràcies també al Bus x tu, o els 67,5 MEUR generats per la campanya de Nadal 2023-24. També ha reivindicat la diversificació de la Festa Major i el treball en convivència. Pel que fa a l’àmbit polític, ha recordat que s’han presentat 140 mocions, de les quals 33 s’han aprovat i vuit parcialment. Recasens ha defensat que Reus ve «d’anys de rigorosa planificació i gestió», que avui és «una ciutat que millora carrers i equipaments» i que avança cap a «un Reus que exigeix ordre democràtic i orgull», reclamant exercir d’una vegada per totes el lideratge metropolità.
Per acabar la primera ronda d’intervencions, el portaveu del PSC, Dani Marcos, ha defensat durant la seva intervenció que el govern municipal treballa amb una visió de futur i amb un projecte definit per transformar Reus. Marcos ha seguit la línia marcada per l’alcaldessa, Sandra Guaita, i ha situat com a pregunta central: «Quina ciutat volem ser?». El portaveu socialista ha assegurat que «el govern governa més enllà del present» i ha remarcat que «cada actuació té un projecte al darrere» perquè, segons ha dit, «nosaltres no improvisem».
Ha reivindicat la tasca feta en matèria d’habitatge i ha afirmat que els socialistes «l’han activat» amb l’objectiu de treballar per un habitatge assequible i protegit. També ha destacat actuacions més quotidianes que, segons ha dit, contribueixen a la millora de la ciutat, com les obres al carrer de Doctor Ferran. El portaveu socialista ha remarcat que el govern municipal ha trepitjat els barris i ha escoltat els veïns i veïnes. Ha conclòs la seva intervenció afirmant que «Reus ha recuperat la confiança».
En la segona ronda, amb menys temps de durada per cada intervenció, els grups de l’oposició han aprofitat, cadascun amb els seus trets diferencials, per reclamar una major «autocrítica» per part del govern . L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha agraït les aportacions dels representants que intervenen amb la vocació de «millorar Reus» i ha lamentat que hi hagi d’altres que prioritzin interessos personals o de partit per damunt de la ciutat. També ha respòs a la demanda constant de l’oposició, que reclama una escolta activa «real» al govern, i els ha dit que recordin que aquesta l’hauria de practicar «tothom». «La ciutat avança perquè hi ha un model de ciutat clar, i la voluntat és continuar treballant-hi», ha clos.