El Festival Internacional de Música de Cambrils va viure aquest divendres una de les seves nits més potents i carregades de missatge amb la visita d’Enrique Villarreal, El Drogas, que va convertir el recinte en un altaveu de memòria, crítica social i rock’n’roll sense filtres. Davant un públic entregat de principi a fi, l’artista navarrès va repassar més de quaranta anys de trajectòria, des de Barricada fins als seus projectes amb Txarrena o La Venganza de la Abuela, passant per la seva etapa més recent.
L’arrencada, amb «Fue 24 D… ¿Y qué?», va ser tota una declaració de principis: directa, crua i sense anestèsia. A partir d’aquí, no hi va haver descans. Temes com «Mientras arde tu país» i «Come elefantes» van encendre la flama d’un públic que ja no la va deixar apagar.
La combinació entre el puny alçat i la pell de gallina va ser constant. Els himnes combatius com»‘Problemas» o «Objetivo a rendir» van conviure amb moments d’alta càrrega emocional, com «Cordones de mimbre», dedicat a les persones afectades per l’Alzheimer, o «Collar abandonado», que va silenciar el recinte amb un nus a la gola.
La memòria històrica va tenir un paper clau amb «Bahía de Pasaia», interpretada amb tota la ràbia necessària, El setlist, llarg i intens -prop de dues hores si quart., també va incloure clàssics inoblidables com «Cuidado con el perro», «Frio», «Lentejuelas», «No hay tregua» o «Oveja negra», corejats a ple pulmó.
Els bisos van ser una festa col·lectiva: «Esta es una noche de Rock & Roll», «Todos mirando» i una apoteòsica «En blanco y negro» van tancar un concert que va ser molt més que música. El Drogas va actuar com sempre: sense filtres, amb compromís absolut i una connexió sincera amb el seu públic. Cambrils va ser testimoni d’una lliçó de vida i de rock. Als 66 anys, Enrique Villarreal segueix demostrant que el rock, quan té coses a dir, és immortal.