El tancament temporal del Teatre Fortuny per motius de seguretat no és un caprici. Tampoc és una excusa. És una decisió responsable. Quan hi ha informes tècnics que alerten de deficiències en instal·lacions elèctriques o en sistemes contra incendis, només hi ha una opció possible. Aturar l’activitat i actuar. Qualsevol altra decisió posaria en risc persones. I això no és acceptable. Això és el que s’ha fet. I això és el que toca fer.
El Fortuny és un equipament emblemàtic. Forma part de la memòria cultural de Reus. És un espai estimat. Però també és un edifici amb una realitat jurídica complexa. No és de propietat municipal . Forma part d’un consorci on el Circol es el llogataire del espai. I aquest detall ho condiciona tot. Invertir diners públics en un equipament que no és íntegrament municipal no és tan senzill com decidir-ho en una reunió. La intervenció municipal fixa criteris estrictes. La secretaria exigeix garanties jurídiques sòlides. Els governs no poden saltar-se els procediments encara que vulguin córrer. Ho saben perfectament els qui han governat.
Per això sorprèn, o potser ja no sorprèn, veure com Junts per Catalunya intenta convertir una decisió de prudència en un relat de falta de previsió. Parlen ara de deixadesa. Parlen ara d’errors. Però durant dotze anys de govern no van deixar resolta la situació patrimonial ni van assegurar una fórmula estable d’inversió que evités aquest escenari i on no van fer la seva feina ni inversions . Dotze anys són molts anys. I ara, en dos, exigeixen solucions immediates. La política té memòria. La ciutat també.
Fer oposició és legítim. Fer demagògia amb la seguretat no ho és. El govern actual no ha tancat el Fortuny per comoditat. Tampoc per incapacitat. L’ha tancat perquè la prioritat és la seguretat de les persones. I al mateix temps està treballant per trobar solucions estructurals. Fórmules jurídiques viables. Acords amb la propietat. Planificació realista a mitjà termini.
També cal dir-ho clar. La reacció del Círcol ha estat serena i responsable. Ha mostrat coherència institucional. No ha buscat titulars fàcils. Ha entès que el problema és tècnic i que la solució passa per cooperació.
El soroll ha arribat d’un altre lloc. D’aquells que han volgut aprofitar l’ocasió per desgastar. I el més significatiu és la resposta ciutadana. A les xarxes molts veïns han expressat escepticisme davant aquest intent de convertir una qüestió tècnica en arma política. Reus no és una ciutat ingènua. La gent sap distingir entre una decisió preventiva i una negligència.
Cal sortir dels discursos fàcils. La política local no pot reduir-se a vídeos indignats ni a frases grandiloqüents. Governar és resoldre problemes. No és buscar culpables exprés. Els problemes complexos requereixen temps, acords i responsabilitat. La gestió d’un equipament històric amb propietat compartida no es resol amb un tuit. Tampoc amb una roda de premsa oportunista.
El Fortuny mereix respecte. La cultura mereix rigor. I Reus mereix una política adulta.
La seguretat no és debatible. La demagògia sí.
Carles Salas és exregidor de l’Ajuntament de Reus