Hi ha llocs on el temps sembla aturat. Pobles que viuen entre la quietud del riu i l’eco constant d’un passat industrial que encara reté el batec. Ascó, i la Ribera d’Ebre en conjunt, és un d’aquests llocs. Una població petita, humil, però que durant més de quaranta anys ha estat el cor invisible d’una part del sistema elèctric espanyol. Les centrals nuclears han sigut molt més que una infraestructura: han estat la columna vertebral d’un territori, una font de treball, d’orgull i de controvèrsia. I ara, mentre s’albira la dècada dels anys trenta, es comença a fer un silenci estrany. El silenci previ a la fi d’una era.
Quan la central d’Ascó es va construir als anys setanta, el relat era clar: desenvolupament, futur, estabilitat. Les torres de refrigeració i els murs de formigó s’alçaven com a símbol d’una modernitat que havia arribat per quedar-se. Però el progrés, com la llum, també pot tenir data de caducitat. I, de fet, ja la té.
Una veu que coneix el valor del territori
«Dubto molt que als anys trenta puguem tancar la Central Nuclear», confessa l’empresari i expresident de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. I, amb una mirada carregada de preocupació, afegeix que «no estem prou preparats per afrontar aquest canvi tan radical al nostre territori, ja que la nuclear proporciona el 60% de l’electricitat de Catalunya.»
El turisme, nova esperança real?
Una de les alternatives que s’entreveu davant un hipotètic tancament de la Central Nuclear és el turisme, sigui quina sigui la seva finalitat. Just ho planteja com una sortida possible, però adverteix dels límits evidents que té aquesta opció. “Les flors de presseguer, espectaculars i capaces d’atreure visitants durant la primavera, només són un reclam puntual. La resta de l’any, però, la realitat és una altra: temperatures extremes, gran manca d’establiments i una oferta patrimonial gairebé inexistent”, recorda.
Tot plegat, doncs, dificulta que el turisme pugui esdevenir un motor econòmic realment sòlid si no hi ha una aposta decidida per transformar la zona. Segons l’empresari, caldria una implicació molt més gran de totes les administracions per dotar el territori d’infraestructures, serveis i recursos turístics sostenibles que el facin atractiu durant tot l’any. “Ara mateix, això, no existeix. Ni tan sols es preveu”, remarca.
La veu de l’Administració local
“Estem totalment en contra del tancament”, explica com a primera impressió l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, subratllant que inicialment no li sembla una decisió encertada. Considera que les centrals nuclears podrien continuar operant molts més anys i lamenta que es faci servir com a excusa la suposada manca de rendibilitat per part de les empreses elèctriques. “És un luxe prescindir d’una font d’energia que genera més de la meitat de l’electricitat de tota Catalunya, que no produeix diòxid de carboni i que s’opera de manera segura”, justifica.
Per això, defensa l’energia nuclear com a part fonamental de la transició verda, una postura que la Unió Europea també ha reconegut. Finalment, el batlle fa una crida a seguir avançant en la recerca de noves tecnologies en generació nuclear: “Si realment volem complir els objectius climàtics, l’energia nuclear ha de ser una peça clau en la solució”, reivindica alçant la veu.
Ribes: «És una decisió política, no pas tècnica»
El calendari de tancament dels reactors nuclears a Espanya, que s’allargarà entre el 2027 i el 2035, ha estat rebut amb rebuig per part dels consistoris de la demarcació. “Sabem que fa temps que existeix el pla ‘PNIEC’ (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima), però sempre ens hi hem oposat. No perquè no entenguem la transició energètica, sinó perquè no s’ha tingut en compte la realitat del territori”, explica el batlle Ribes. En aquest sentit, fa una crida a entendre que la decisió de tancar les torres de refrigeració no es tracta d’una qüestió teoritzada. “És una decisió política, no pas tècnica. El Consell de Seguretat Nuclear avala que la central funciona de forma segura i mentre això passi cal seguir apostant-hi”, puntualitza, destacant que la seguretat de les instal·lacions mai ha pogut estar qüestionada.
Aquesta postura reflecteix la preocupació de les administracions locals pel fet que, en el procés de transició energètica, l’Estat espanyol no ha tingut en compte la realitat i les necessitats de les zones rurals que acullen aquestes infraestructures. Malgrat aquesta oposició al calendari de clausura, l’Ajuntament d’Ascó, un dels consistoris ebrencs amb més implicació, reconeix la postura de la Generalitat, que, tot i ser a favor de l’oclusió, ha proposat una mesura que l’alcalde considera que és “positiva per ambdues parts”. Es tracta de reinvertir el 50% dels ingressos provinents de l’impost sobre la generació d’energia nuclear en el territori. “És l’únic govern que, si més no, ha començat a pensar en el futur del territori”, reconeix convençut, subratllant que, almenys,s’ha començat a donar una resposta a les necessitats de les zones afectades.
Una gran aposta per la reindustrialització
Davant l’escenari de la transició energètica i el tancament escalonat, però quasi imminent, de la Central Nuclear, el municipi d’Ascó no s’ha quedat de braços plegats. Des de fa uns anys, està treballant en un projecte de diversificació econòmica, amb un enfocament clar en el sector industrial. “Ascó té un ADN industrial, i sobretot vinculat a la producció energètica. Volem continuar sent un territori que produeixi energia, però, si cal, d’una altra manera”, explica l’alcalde Ribes.
Un dels pilars d’aquest canvi és el desenvolupament d’un gran polígon industrial comarcal, una iniciativa impulsada conjuntament amb els Ajuntaments de Flix i Riba-roja d’Ebre. Aquest projecte no només busca donar resposta a la necessitat de diversificar l’economia local, sinó també crear noves oportunitats laborals per a les persones afectades pel tancament de la pròpia Central Nuclear. “Tenim empreses interessades a venir, especialment del sector energètic i tecnològic. Ara és el moment d’anar tots a una”, apunta, destacant que la col·laboració entre municipis serà essencial per atraure inversions i generar aquests nous llocs de treball.
Un dels casos més singulars de la comarca és el de Móra la Nova. El debat sobre el futur del territori passa inevitablement per la gigafactoria d’intel·ligència artificial, un projecte que el Govern i l’Estat han situat com a infraestructura estratègica per a les Terres de l’Ebre. Segons el calendari oficial, la candidatura catalana es presentarà abans de l’estiu i preveu iniciar les obres el segon trimestre de 2027 i entrar en funcionament a finals de 2028. L’actuació s’ubicaria al sector d’activitat econòmica del Molló, en terrenys de l’Incasòl, i aspira a convertir el municipi en un pol tecnològic de referència al sud d’Europa.
Amb aquests projectes sobre la taula, la Ribera d’Ebre vol fer front al cop social que suposaria la clausura del reactor, oferint alternatives per mantenir el dinamisme econòmic i garantir un futur sostenible per al territori. La creació d’aquest polígon industrial representa una oportunitat per consolidar el municipi com un hub industrial modern, capaç d’atraure noves empreses i generar una economia més diversificada i resilient.
Una notòria davallada econòmica i social
Les dades parlen per si soles: el tancament de les centrals catalanes suposarà una pèrdua de prop de 900 milions d’euros del PIB anual. En el cas concret d’Ascó, l’impacte serà directe en la vida quotidiana. “Es veurà afectat tot: el comerç, els restaurants, el sector serveis en general… La majoria de famílies tenen una relació directa o indirecta amb la central”, comenta Ribes.
Aquest tancament, a més, pot accelerar el despoblament de la zona ebrenca. “Ja hi ha joves que han de marxar perquè no troben sortides professionals. Si no creem alternatives, aquesta tendència s’agreujarà. I això implicaria una reducció de serveis brutal”, lamenta.
Formació i incertesa assegurades
Tot i que no hi ha encara plans concrets de formació el veterà treballador, secretari general de CCOO a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellòs i responsable estatal del sindicat en el sector nuclear, Joaquim Bielsa, assegura que “se n’haurà de fer”, ja que les necessitats organitzatives seran diferents a les de l’explotació normal. “L’organització haurà de fer noves dotacions en els departaments que calguin”, ressalta.
No obstant això, la incertesa és molt latent. “La gent continua pagant hipoteques, té fills estudiant… Aquesta incertesa provoca maldecaps”, admet. A això s’hi adhereix una desconfiança creixent cap a les institucions: “Nosaltres no ens en refiem de la classe política. A dia d’avui, hi ha moltes paraules però res per escrit.”
Els sindicats, en peu de guerra
Malgrat aquestes dificultats, els sindicats continuen sent un far d’esperança i resistència. El secretari general Bielsa subratlla que, tot i les incerteses, el seu paper no és només negociar condicions laborals, sinó defensar la dignitat dels treballadors davant qualsevol situació o context. “Els sindicats han de ser la veu que recorda que les persones, per damunt de tot, mereixen un futur digne”, afirma de forma contundent. En aquest escenari de preocupacions i lluiteslaborals, CCOO exigeix garanties concretes per als treballadors. El responsable estatal sindical reivindica que “el nostre objectiu principal és assegurar que el personal que actualment hi treballa sigui qui participi en el desmantellament. És el més qualificat i, sobretot, coneix les instal·lacions”. Encara que el conveni col·lectiu no ha pogut garantir les condicions laborals a llarg termini, sí que s’ha lluitat pel manteniment dels llocs de feina.
Les mobilitzacions no es descarten. Segons Bielsa, “si cal fer vaga, es farà. La nostra obligació com a sindicat és preveure el pitjor escenari: el tancament. I per això lluitarem fins on calgui”.
La renaixença d’un territori singular
Les centrals nuclears catalanes tenen data de caducitat. És una veritat tècnica, política i cronològica que ja no admet matisos. Però el que encara roman en l’aire és si, amb aquest tancament, s’acabarà també una manera de viure, un ritme col·lectiu, una memòria industrial que ha marcat la Ribera d’Ebre i totes les seves generacions. Perquè aquí, a la vora del riu, l’energia no ha estat només una infraestructura: ha estat un paisatge emocional, una forma d’entendre el treball, la comunitat i el futur.
El camí que es dibuixa és llarg i ple d’incerteses, com travessar un desert on els passos es perden en la immensitat. Però, alhora, és un territori ple de possibilitats que cal desxifrar-les. Les Terres de l’Ebre han après a resistir, a reinventar-se, a reconstruir-se després de cada sotrac. Ara arriba el moment d’apretar les dents, de defensar una vida rural plena de futur, alimentada per idees noves però amb els peus fermament arrelats a la terra. La gent d’Ascó, de Vinebre, de Móra d’Ebre, de Ginestar… de tot el territori ebrenc, ho sap bé: la seva essència és indomable, indestructible.
Com el fum del temps, flotant en l’aire, l’essència de les Terres de l’Ebre romandrà sempre viva. I és en aquesta persistència, en aquesta manera de resistir i de mirar endavant, on s’escriu el futur d’un territori que, malgrat els silencis que vindran, no pensa renunciar a la seva pròpia llum.