El Museu de Reus de la plaça la Llibertat ha reobert portes aquest cap de setmana amb una magnífica transformació de l’espai i una considerable revisió i actualització de les exposicions que acull. És una magnífica notícia que reforça el capital cultural de la ciutat a través de la força dels museus, un indicador reconegut internacionalment. La història museística local comença el 1934 amb seu a Cal Rull, continua el 1961 amb la ubicació a la plaça Llibertat, abans dels Màrtirs, i acaba el 1984 amb la inauguració de la seu del Raval de Santa Anna a l’antic edifici del Banc d’Espanya.
Han passat 92 anys que han permès la unificació de la gestió dels dos espais en un esforç meritori, però que no sempre s’ha vist recompensat amb el coneixement i el reconeixement de les reusenques i els reusencs. Ara s’obre una nova etapa que potser donarà un nou impuls.
La reinauguració de divendres la va presidir el ministre de Cultura, el barceloní Ernest Urtasun, que en el seu discurs es va comprometre a ajudar per convertir l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un pol de desenvolupament cultural. I Reus és una peça clau per assolir aquest propòsit i el Centre de Lectura una baula fonamental de la cadena de valor cultural de la ciutat. Cal celebrar els més de 2 MEUR que entre el ministeri i l’ajuntament han invertit en el museu, els també més de 2 milions que la Diputació i el consistori aportaran per la construcció del nou teatre Bravium -el nom no està definit i és una llicència de l’articulista- al carrer de la Presó, els més de 500.000 euros que permetran l’actualització i millor del Gaudí Centre i els 5 milions que la Diputació vol destinar a la construcció d’un auditori annex al Conservatori del carrer Llovera amb capacitat de 400 butaques. Si fa no fa 10 MEUR que permetran a Reus fer un salt de qualitat en infraestructures i serveis culturals que han de tenir un paper destacat en aquest pol de desenvolupament anunciat pel ministre Urtasun.
Però i el Centre de Lectura? Una entitat privada sense ànim de lucre que durant 167 anys ha estat al peu del canó en la promoció del coneixement amb el parèntesi forçat pel cop d’estat franquista. Una entitat imprescindible per entendre el passat i el present social i cultural de la ciutat, però amb interrogants per assegurar la seva contribució en el seu futur, justament en un moment de menyspreu pel coneixement de alimenta el discurs de la ultradreta i que aviva teories revisionistes de la història i interpretacions conspiranoiques.
Ens hauríem de preocupar per assegurar la sostenibilitat del Centre de Lectura. És un actiu que no podem posar en risc. El manteniment del Casal dels Tamarit donat el 1916 pel filàntrop reusenc Evarist Fàbregas, la finalització de les obres d’ampliació de l’ateneu reusenc, la dotació d’una adequada plantilla de professionals per atendre tots els serveis que s’hi ofereixen i la capacitat per abordar activitats més ambicioses superen la musculatura econòmica de les quotes de les sòcies i els socis i la resultant de les complicitats aconseguides fins ara amb les administracions públiques i un grup reduït d’empreses col·laboradores.
La nova presidenta, Empar Pont, i la seva junta són conscients de la magnitud del repte i hi estan treballant intensament, continuant la tasca iniciada pel seu antecessor Lluís Miquel Pérez. I desitjo que les paraules del ministre Urtasun de voler convertir l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un pol de desenvolupament cultural siguin també un senyal de sensibilitat i compromís amb el futur d’un ateneu històric. Una sensibilitat i compromís que també hauria de tenir la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, per buscar fórmules de col·laboració entre administracions que assegurin que el Centre de Lectura de Reus formarà part activa d’aquest pol descrit pel ministre.
Fa pocs dies el govern de Salvador Illa aprovava la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco en un exemple de cooperació transversal per resoldre d’una vegada un deute històric amb una herència cultural d’enorme valor. Salvant les distàncies i les magnituds, el Centre de Lectura és també una responsabilitat compartida que supera els límits del terme municipal. Que qui sigui posi fil a l’agulla per evitar que és torni a perdre un llençol en la bugada. La cultura, en totes les seves manifestacions, és la millor vacuna contra les injustícies i els populismes demagògics.