Il·lusió, però també responsabilitat, al júnior de primer any del Reus Deportiu de bàsquet. I és que enguany l’equip afrontarà un curs exigent a Preferent femení, una categoria en què no es regala cap cistella. Inicialment, aquesta no era la categoria prevista en el projecte, però les renúncies d’alguns clubs van permetre al conjunt reusenc optar a una plaça i fer el salt de categoria.
Tot i que la notícia permetrà a l’equip competir en una categoria superior a la planificada inicialment, el tècnic, Miquel Guillamat, posa el focus en el repte que això suposa. La primera dificultat és la composició de la plantilla. Segons explica l’entrenador, compten amb «mig equip júnior i mig equip cadet de segon any».
Per afrontar aquest nou escenari, l’equip s’ha reforçat amb tres incorporacions, una de les quals arribada a última hora. Uns reforços que hauran d’ajudar el conjunt reusenc a competir en una categoria en què es trobaran jugadores més altes, més fortes i més ràpides.
El treball com a motor
L’entrenador té molt clar que només hi ha un camí: treballar. Per a ell, aquest serà el principal objectiu setmana rere setmana, amb la voluntat d’acumular un aprenentatge que les ajudi a competir millor a la divisió. «Ens hem d’adaptar a la lliga», admet, «són treballadores i espero que d’aquí a un parell de mesos l’equip estigui assentat». La composició de la plantilla, amb la unió de dos equips i la incorporació de noves jugadores, porta Guillamat a centrar els esforços a «ajuntar el bloc».
En la seva opinió, la principal diferència respecte a la categoria anterior rau en l’aspecte físic. «A mesura que puges de categoria hi ha jugadores més altes, més fortes», explica. Davant d’aquest context exigent, el tècnic remarca que l’equip no s’ha de fixar en els resultats en cap moment: «Si treballem, al final les coses acabaran caient pel seu propi pes», destaca.
Afrontar una dificultat com aquesta també implica una tasca important en l’àmbit mental. El tècnic considera imprescindible treballar aquesta faceta i aprendre a gestionar adequadament la frustració quan els resultats no reflecteixin la feina feta durant la setmana. «És una cosa que haurem de treballar; les porto mentalitzant des del primer dia», explica. «Hem de sortir a competir i donar la cara».
La seva fita és convertir-se en un equip incòmode per a les rivals: ser intens en la lluita per cada rebot, córrer i defensar. «Que quan les rivals diguin que juguen contra el Reus, diguin que juguen contra les pesades del Reus», sentencia.
Una bona rebuda
Tot aquest missatge sembla haver calat amb força al vestuari de l’equip. Èlia Bartolí, base i escolta del júnior femení del Reus Deportiu, afronta la temporada com un repte i assegura que la diferència d’edat no els resta ambició. «La meitat de l’equip té un any menys, però això ens dona més ganes de competir i de donar tot el que podem en cada partit», explica.
La jugadora també destaca la importància de marcar-se objectius més enllà del resultat. A cada partit, el tècnic els planteja «projectes» a assolir, independentment de si l’equip guanya o perd. «Poden ser coses com millorar la defensa o el rebot», detalla Bartolí, «així podem progressar a cada partit».
En el seu cas, aquesta temporada ha fet el salt de categoria després d’haver jugat el curs passat al cadet de segon any. Ho ha fet, a més, acompanyada d’altres companyes del mateix equip, un factor que ha facilitat la transició. Pel que fa a l’arribada al nou vestuari, assegura que s’han sentit «molt acollides» per les jugadores que ja hi eren. El fet d’afrontar aquest canvi plegades també ha contribuït a fer més fàcil l’adaptació.
Les noves incorporacions, per la seva banda, aporten noves experiències i maneres d’entendre el joc. Bartolí considera que les jugadores que arriben d’altres equips poden ensenyar-los «com juguen elles», alhora que les jugadores del Reus poden mostrar-los «com juguem aquí». Una combinació de diferents estils amb un objectiu comú: unir les peces i construir un nou bloc.
«És com anar al psicòleg»
El bàsquet, però, va molt més enllà dels resultats i de la competició. Èlia practica aquest esport des de tercer de primària, i anar a entrenar s’ha convertit en una oportunitat per desconnectar i oblidar-se «de la resta del món». Els entrenaments també li aporten una rutina que considera important en el seu dia a dia. «És com anar al psicòleg», conclou.
Per a totes aquelles persones que es plantegen començar a jugar a bàsquet, Bartolí posa en valor, sobretot, la pinya que es crea dins del vestuari. «A part de jugar, crees com una petita família amb els equips i amb el club», explica. Una família que, segons la jugadora, va molt més enllà de la pista i que també pot ser un suport en altres àmbits de la vida, com els estudis o els problemes del dia a dia.
D’aquesta manera, el salt a Preferent representa un repte esportiu per a un equip que haurà d’adaptar-se a una categoria exigent, però també una nova etapa de creixement personal i col·lectiu. Un grup de jugadores que troba en el bàsquet molt més que una competició: una rutina, una família i un espai on sentir-se acompanyades i continuar avançant.