Com cada cap de setmana, els redactors de Reusdigital.cat volem compartir amb tots vosaltres, amics i lectors, sèries, pel·lícules i música. Si teniu una estona lliure, els propers dies, us oferim un seguit de propostes que esperem siguin del vostre gust. Voleu descobrir-les?
Marc Busquets recomana ‘RuPaul’s drag race’
Dels anys 90 en recordem el grunge i el brit pop, però figures com la de RuPaul ens recorden que la cultura té vies expressives no sempre convencionals. Donada a conèixer amb el senzill ‘Supermodel’, als Estats Units se la considera una icona més enllà de l’extravagància de la seva proposta. Entre discos, pel·lícules, llibres i ‘talk shows’, RuPaul va trobar temps a l’agenda per tirar endavant un concurs en què s’escull ni més ni menys que la millor drag queen nord-americana. El xou es va començar a emetre el 2009 i a ‘Netflix’ hi trobareu fins a 12 temporades d’un espai televisiu divertidíssim i que aporta força més que la frivolitat del seu embolcall.
I és que entre les proves de les candidates (algunes, absolutament delirants) s’hi presenten també històries d’assetjament a l’escola, de famílies que giren l’esquena, de malalties, de pèrdua i de dol. Tot plegat, conduït per una RuPaul magnètica que no necessita gaire per brillar més encara que les aspirants a la successió. De fet, ‘RuPaul’s drag race’ és en essència l’evidència que la identitat poc (o gens) té a veure amb el gènere, la procedència o l’aspecte que tinguem. És una oda a la llibertat, i a la lluita contra l’adversitat. Amb talons i amb vestit de nit, sí.
Marià Arbonès proposa d’escoltar la música de John Pizzarelli
El 1967, Frank Sinatra i Antônio Carlos Jobim es van reunir per gravar un disc junts. Com era d’esperar, el resultat va ser un excel·lent treball de bossa nova i jazz vocal a càrrec de dos mestres. Per primera i única vegada, el cantant nord-americà va signar un disc amb el seu nom complet: Francis Albert Sinatra, i ho va fer, segons sembla, per no ocupar un espai menor que Antônio Carlos Jobim a la portada.
Cinquanta anys després, el 2017, el cantant i guitarrista John Pizzarelli (Paterson, EEUU, 1960) va recuperar aquest treball en una nova gravació titulada ‘Sinatra & Jobim @50’. Pizzarelli hi va incloure, a més de les cançons del llegendari disc i algunes de pròpies, una versió del tema ‘Antonio’s Song’ de Michael Franks que rendeix homenatge a Jobim i cançons que Sinatra i Jobim havien enregistrat en una sessió posterior, el 1969.
Per a aquest treball, John Pizzarelli va comptar amb el cantant i pianista Daniel Jobim, net d’Antônio Carlos Jobim, així com amb diversos membres del seu experimentat grup, com ara el percussionista Duduka da Fonseca, el pianista Helio Alves, el baixista Mick Karn o el saxofonista Harry Allen. I als cors, la cantant Jessica Molaskey, esposa de Pizzarelli.
Aquesta experiència no va ser la primera en què Pizzarelli es va aproximar a la bossa nova ni tampoc a l’obra de Sinatra, perquè la seva discografia ja havia atès anteriorment tant aquest gènere musical com “La Veu”.
Alba Cartanyà recomana el llibre ‘Fars a les tenebres. L’activisme que redimeix la humanitat’
Tot i que el món sembla que estigui cada dia pitjor, amb l’escalfament global, les guerres i conflictes que no s’aturen, les creixents desigualtats socials i la criminalització de la migració, també hi ha una resistència molt forta empesa per les ganes de canviar la realitat. Persones d’arreu del món mantenen viu el seu activisme, sigui a través d’una organització, d’un grup de persones o elles soles; però configuren una xarxa de solidaritat que s’estén més enllà de les fronteres.
L’obra ‘Fars a les tenebres. L’activisme que redimeix la humanitat’ de l’activista Ina Robles i l’escriptor Joan Solé, amb pròleg del periodista Hibai Arbide, pretén oferir una visió panoràmica d’aquesta llum que il·lumina la foscor en què moltes vegades sembla que ens trobem. Fa un recorregut per diverses iniciatives, moviments i persones concretes, tot explicant la seva tasca i les motivacions i ideals que hi ha darrere.
Com exposa Arbide, «necessitem exemples com els que aporta aquest llibre per entendre que l’enuig i la frustració es poden dirigir contra els poderosos, en comptes de contra qui encara està pitjor».