El Museu del Port acull aquest divendres la presentació a Tarragona del documental ‘Naufragis, bussos i homes rana’. Aquest film, de l’historiador i documentalista Josep Maria Castellví, narra les vivències de bussos que, durant la postguerra, se submergien a la costa de l’Ebre per a desmantellar vaixells enfonsats durant la Guerra Civil. Els fets que relata el documental reflecteixen les penúries econòmiques i la falta de matèries primeres que es van viure durant la postguerra, un moment en el qual la ferralla era un bé escàs i valuós. ‘Naufragis, bussos i homes rana’ ha guanyat dos premis en la darrera edició del Memorimage de Reus i s’ha pogut veure en festivals i mostres de cinema documental internacionals. La projecció comptarà amb la presència de l’autor. Tindrà lloc a la sala d’actes del Museu a dos quarts de 7 de la tarda. L’entrada és lliure i l’aforament limitat.
Josep Maria Castellví Viladegut ha dedicat la seva vida a la investigació de naufragis històrics i compta amb més de quatre dècades d’experiència en busseig a les espatlles. És submarinista especialitzat en rodatges a gran profunditat. Ha treballat molts anys com a càmera subaquàtic i, a més, és autor i coautor de reconeguts documentals d’investigació que fusionen història i submarinisme. ‘Naufragis, bussos i homes rana’ és el seu últim treball.
Desmantellar naufragis com a mètode de supervivència
El documental descriu la situació de manca de productes siderúrgics durant la segona meitat dels anys de la postguerra, més concretament de la ferralla. En una època en què la misèria s’imposava i aquests béns van adquirir un gran valor monetari, es va encetar el negoci del desmantellament de vaixells al mar de l’Ebre. Bussos i homes ‘rana’ treballaven sota l’aigua en condicions precàries per extreure ferralla dels vaixells enfonsats durant la guerra civil.
L’autor del film ha practicat busseig al litoral de l’Ebre els darrers trenta anys. Al llarg d’aquest temps, ha anat recollint testimonis per a fer arribar el relat de cadascun d’aquests treballadors. La recopilació de materials gràfics va ser complicada, ja que als anys cinquanta i seixanta no s’estilava fer cinema sota el mar. Unes quantes imatges provenen de la càmera del NO-DO, del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, en què apareixen bussejadors extraient àmfores.