L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus continua sent un referent de l’assistència sanitària pública d’una bona part del Camp de Tarragona sotmès, com altres serveis, a la tensió contradictòria entre l’augment de la demanda i la insuficiència pressupostària. La situació no és nova ni exclusiva i reclama continuar batallant en la defensa de les millors prestacions possibles que recordem, es financen amb els nostres impostos.
La setmana passada es va inaugurar una exposició commemorativa dels quinze anys del trasllat de les instal·lacions del carrer Sant Joan a l’avinguda Josep Laporte, al polígon Tecnoparc. La podeu visitar a la planta 1 de l’Hospital i hi trobareu plafons informatius de la història del darrer trasllat i del mateix centre que té les arrels al segle XIII. Al llarg dels segles ha viscut altres canvis d’ubicació fins a arribar al penúltim del carrer Sant Joan.
Durant tot aquest temps ha viscut moments significatius com la incorporació el segle XVIII de les monges paüles que van augmentar significativament la quantitat i la qualitat dels serveis que s’hi oferien. O el 1981 la seva conversió en la primera societat anònima municipal. Un primer pas que més endavant es va donar a l’hora d’oferir i gestionar altres serveis com aparcaments, transport públic, aigua i serveis funeraris. Tots encara ben vius, excepte justament el de la sanitat que el 2020 es va traspassar a la Generalitat i del que m’hi referiré al final de l’article.
En la història de l’hospital també destaca la curta vida de l’escola d’infermeres que va acollir del 1975 al 1977 i que es va extingir per la restrictiva reglamentació universitària que fixava que només n’hi pot haver vuit al país. Cinc a Barcelona i una cadascuna de les capitals de província. I Reus no ho era ni ho és. Per sort aquesta mirada territorial centralista i miop s’ha superat i, a banda d’un hospital universitari, gaudim d’una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que es va inaugurar ja sota la marca de la Universitat Rovira i Virgili el novembre de 1981. Una facultat que ben aviat ampliarà el ventall d’especialitats afegint la de Farmàcia a les actuals de Medicina, Fisioteràpia i Nutrició. Això sí, la d’Infermeria s’imparteix al Campus Catalunya de Tarragona. No es pot tenir tot. De moment. I si ara celebrem els quinze anys del trasllat de l’Hospital al Tecnoparc ben aviat, esperem, començarà a córrer el rellotge de la construcció allí mateix de la nova facultat que reforçarà encara més un autèntic hub (lloc de concentració) de serveis d’atenció sanitària, formació i recerca.
L’actual Hospital Universitari Sant Joan de Reus és fruit de la voluntat política de diversos governs de l’Ajuntament, especialment els encapçalats pels alcaldes socialistes Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez, amb la convergència de molts professionals sanitaris i gestors com el doctor, oncòleg Joan Borràs, mereixedor del Premi al Coneixement 2026, encoratjats pel caràcter emprenedor de la ciutat en conjunt de no esperar que et regalin res i, per tant, fer un pas endavant. El problema és que el risc assumit va ser excessiu i l’abril de 2020, aviat farà sis anys, es va haver de traspassar a la Generalitat per la delicada situació financera del centre. La història de la construcció del nou centre i la seva relació amb el hòlding INNOVA, un assumpte encara desesperadament judicialitzat, encara està per aclarir per destriar els llums de les ombres. Algun dia s’escriurà la veritat d’un tema que ha fet mal, considero que innecessàriament, a molta gent.
Sigui com sigui, la decisió valenta de dos regidors republicans al govern del moment format per Junts per Reus, ERC i Ara Reus, Noemí Llauradó i Òscar Subirats, tocant de peus a terra, va culminar les negociacions amb la Generalitat perquè assumís la gestió i el deute, assegurant la seva continuïtat. Hi van votar a favor el govern municipal i Ciutadans, es van abstenir la CUP i hi va votar en contra el PSC que al·legava pèrdua de capitalitat sanitària i de patrimoni. Vist amb perspectiva es pot entendre que no volguessin sacrificar un projecte que ells havien impulsat, tot i que era evident que era insostenible i estava llastrant l’economia municipal.
Per sort, més enllà del canvi de gestor, l’Hospital continua avançant i tot apunta que amb poc temps serà el pal de paller del que abans he anomenat el hub sanitari de Reus. La capitalitat sanitària està assegurada. I ha quedat demostrat que una retirada a temps pot ser una victòria. Llarga vida a l’Hospital Universitari Sant Joan, el nostre hospital.