El 23 d’abril de 2008, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, els periodistes Marià Arbonès, Jordi Garcia, Josep Gallofré, Jaume Garcia i Josep Cartanyà van posar en marxa Reusdigital.cat, un portal informatiu dedicat a l’actualitat de Reus i del Camp de Tarragona que aquest any 2026 compleix la simbòlica majoria d’edat dels 18 anys. Una feliç coincidència onomàstica avui, coincidint amb l’inici d’un projecte periodístic aleshores, sens dubte. Sant Jordi ens evoca a Catalunya la passió no solament per les roses sinó també pels llibres, els objectes més valuosos on s’imprimeixen històries o estudis com el del professor i investigador de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Javier Guallar, que referint-se precisament a la situació de la premsa digital el 2008 feia esment d’un canvi de tendència important causat per “la conjuntura de crisi econòmica global des dels darrers mesos de 2008”, que havia “incidit de manera no precisament menor en el sector dels mitjans de comunicació, aguditzant i accelerant problemes previs”, en particular pel que fa a la premsa escrita. Però la crisi de 2008 també va posar un “abrupte final d’etapa” als models d’informació a Internet experimentats fins aleshores, en un context de bombolla tecnològica, “amb el consegüent inici d’un nou període que es presentava ple d’incerteses”.
És, doncs, en aquell moment, gens menys, arriscat, però valent, quan neix Reusdigital.cat. Des dels seus inicis, Reusdigital.cat s’ha proposat ser un mitjà innovador i, sens dubte, ha evolucionat tant en les seves prestacions tècniques com en la seva experiència, en allò que s’ha anomenat “periodisme digital”. Es va fixar des del seu naixement l’objectiu de contribuir de manera positiva a la transformació del model comunicatiu tradicional. A més, ha apostat per la proximitat, la independència informativa i la participació ciutadana, fonamentant-se en els valors de la democràcia, la pau i el respecte als pobles, tal com podem llegir en la seva presentació com a mitjà d’informació. Encara més, després d’haver-me convidat a contribuir-hi amb escrits de visió internacional sobre assumptes que són d’interès per a la província, he pogut compartir recentment amb els lectors les meves opinions com a diplomàtic sobre qüestions que, d’entrada, podrien semblar conceptualment allunyades del periodisme de províncies. Però certament el periodisme de províncies té una èpica silenciosa que dona per a molt.
Per això, em permeto avui proposar al lector amable explorar el periodisme de províncies com allò que jo anomenaria “el primer grau en l’escala periodística”, per descomptat, amb tota la seva complexitat, la seva duresa i el seu enorme valor formatiu. Parlar del periodisme de províncies com el primer grau de l’escala no és una concessió romàntica: és una constatació històrica i professional. A les redaccions locals, com la de Reusdigital.cat —aquelles que funcionen en edificis modestos, amb plantilles reduïdes i recursos sempre ajustats—, s’aprèn el periodisme en la seva forma més pura i exigent. Als mitjans provincials no hi ha espai per a l’especialització precoç. El reporter cobreix política municipal al matí, successos al migdia, cultura a la tarda i, si cal, esports a la nit. Aquesta versatilitat forçada és una escola incomparable, ja que ensenya a observar amb atenció; obliga a preguntar sense por; entrena a escriure amb claredat; i, sobretot, inculca un profund sentit de responsabilitat envers la comunitat.
A les grans redaccions nacionals, el periodista pot diluir-se entre capes d’edició i jerarquies. A les províncies, en canvi, la seva signatura té un impacte directe: els alcaldes i les alcaldesses llegeixen, els veïns comenten, els protagonistes truquen. No hi ha anonimat possible. Però, a més, hi figura la secció d’opinió que, ja sigui dins de la línia editorial del mitjà o més allunyada, sempre amb el «caveat» advertint sobre qui és el responsable de qui s’hi expressa, contribueix sens dubte a enriquir la qualitat crítica del que s’informa periodísticament. I és precisament en aquest periodisme de Reusdigital.cat on se m’ha donat l’oportunitat d’iniciar-me com a diplomàtic interessat a compartir amb el lector que la informació no és un espectacle, sinó un servei públic. I, sobretot, basant-me en l’entesa que cada història —per petita que sembli o per allunyada del context de la província que pugui semblar— pot tenir un valor profund per als lectors.
Moltes gràcies a l’equip de Reusdigital.cat i feliç aniversari de la majoria d’edat.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.