Vuit anys després, el PPC torna a celebrar un congrés aquest dissabte. Es tracta del 16è conclave dels populars catalans, en què s’espera que l’actual president, Alejandro Fernández, sigui reelegit en el càrrec, la renovació de la direcció i l’actualització del full de ruta polític i dels estatuts de la formació. Una de les principals incògnites és qui serà el número dos de Fernández, després que el secretari general, Santi Rodríguez, no opti a repetir en el càrrec. Els populars afronten el congrés sota el lema ‘Volem més’, amb què volen mostrar «l’ambició» per millorar els resultats a Catalunya. Està previst que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, clausuri el congrés.
En el conclave, s’espera que Fernández sigui reelegit, després que no s’hagi presentat cap altre candidat per disputar-li el càrrec, que ocupa des del 2018. El president dels populars catalans arriba, a més, amb un ampli suport d’entrada: ha recollit més de 1.500 avals, una xifra molt superior als 300 necessaris. En la trobada, es preveu que Fernández doni a conèixer la vintena de persones que l’acompanyaran en l’executiva entre secretaris, vicesecretaris, coordinadors i vocals.
Amb la presidència ja encaminada en no haver-hi disputa interna, els focus estan posats en qui ocuparà la secretaria general, una incògnita que el president dels populars ha mantingut amb hermetisme les darreres setmanes. El nom l’anunciarà en el congrés, segons ha explicat el mateix Fernández en ser preguntat sobre aquesta qüestió. Malgrat ser un nomenament que correspon al president, s’acostuma a pactar amb la direcció general, i el càrrec podria recaure sobre el portaveu del PPC al Parlament, Juan Fernández, una figura que ha adquirit més presència entre els populars.
Fernández, reforçat després d’anys de discrepàncies amb el PP estatal
Fernández arriba al congrés amb el lideratge més reforçat, després d’anys de discrepàncies amb la direcció estatal del PP. De fet, l’ajornament fins ara del congrés ha estat marcat per aquestes diferències entre Feijóo i Fernández, fins i tot amb el qüestionament del president dels populars catalans com a candidat a les eleccions del 2024. Ara bé, els bons resultats de Fernández en aquells comicis, en què el PPC va passar de tres a 15 diputats al Parlament, van refermar el lideratge del president dels populars catalans i afavorir la seva continuïtat.
Amb la relació més normalitzada, Fernández va presentar la candidatura a la reelecció amb la voluntat que el PPC «continuï creixent» i sigui «l’alternativa» a l’esquerra i el nacionalisme. L’anunci de Fernández va arribar, de fet, després que el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, li demanés públicament que es presentés a la reelecció per liderar un «full de ruta seriós i valent».
La convocatòria de Feijóo del congrés també busca preparar amb temps la formació de cara a les eleccions generals previstes per al 2027. De fet, el mateix Fernández va demanar recentment que el conclave serveixi perquè Catalunya doni «l’empenta definitiva per al canvi polític a Espanya».
L’estratègia política post-Procés
En el congrés, els populars catalans fixaran la seva estratègia política post-Procés. L’encarregat de coordinar la ponència política és el senador Juan Milián, amb Lorena Roldán i Fernando Sánchez Costa com a ponents. El text, obert a esmenes, se centra en la seguretat, la immigració, la prosperitat econòmica i la «refundació democràtica» de la Generalitat, i defensa que «la llei i l’ordre tornin a ser una prioritat central».
En matèria migratòria, l’estratègia política dels populars reivindica l’expulsió dels migrants irregulars que delinqueixin i alerta sobre «l’amenaça» del fonamentalisme islamista. Subratlla que és una «ideologia política totalitària» que «Catalunya no pot ignorar» ni «minimitzar-ne els riscos». Els populars també reivindiquen que el «control ordenat dels fluxos migratoris» és una «exigència bàsica per preservar la cohesió social i el bon funcionament dels serveis públics».
En seguretat, la ponència política del PPC assenyala que cal més presència policial, que la lluita contra la multireincidència ha de ser una «prioritat», que cal més coordinació institucional, una justícia «més àgil» i «el restabliment del principi d’autoritat». Remarca que «la lentitud de la justícia no pot continuar sent la millor aliada de la delinqüència» i que cal que les administracions identifiquin i eliminin «punts negres de delinqüència» que «degraden barris sencers i generen una sensació d’impunitat».
Sobre la Generalitat, els populars catalans porten al congrés la necessitat d’una «refundació democràtica». «La seva funció no consisteix a imposar una determinada visió ideològica de Catalunya, sinó a millorar la vida dels ciutadans mitjançant serveis públics de qualitat, una administració eficaç i polítiques orientades a resoldre problemes reals», diu el text, que reivindica que cal una «profunda reforma» del funcionament de l’administració catalana contra la «politització d’organismes, empreses públiques i estructures administratives».
Finalment, en l’àmbit econòmic, la ponència política posa el focus en la prosperitat i la necessitat d’una economia «basada en la llibertat, la competitivitat i la innovació», amb més simplificació administrativa i la «fi al procés d’empobriment de les classes mitjanes», entre d’altres. El text també menciona el finançament autonòmic. Recull la necessitat d’assolir «al més aviat possible» un «acord multilateral» sobre finançament autonòmic que garanteixi que les comunitats autònomes tenen els «recursos adequats».
Per contra, la ponència política no inclou cap referència a possibles pactes amb altres partits polítics.
El PPC vol aspirar «a més»
‘Volem més’ és el lema amb què el PPC afronta el congrés, una afirmació que pretén ser una declaració d’intencions amb què el partit vol apel·lar a la «vocació de majoria» i situar-se com a «alternativa real», en paraules de la presidenta del comitè d’organització del congrés, María de los Llanos de Luna. «Volem més representació i més força per impulsar les reformes necessàries i construir una alternativa capaç de guanyar», va assenyalar.
El conclave popular aspira així a posar les bases perquè el partit pugui aspirar «a més» amb una ampliació de l’espai polític, amb la vista posada molt especialment en ser «decisiu» en les pròximes eleccions generals.