L’hemeroteca hauria de ser de lectura obligatòria per als periodistes, els polítics i els assidus al consum de mitjans de comunicació en general. Una bona cabussada als arxius de paper o als digitals ens permet comprovar que les notícies trencadores a vegades no són tan noves o tenen curiosos antecedents. És el que m’ha passat en topar casualment amb una portada del diari reusenc ‘Les Circumstàncies’ (nascut en castellà el 1874 i editat en català del 1930 al 1936). Jaume Sistaré Piñol va ser el primer i únic director de l’edició catalana d’una capçalera que va néixer el 1874 com a ‘Las Circunstancias’ de la mà de Josep Güell i Mercader, periodista i polític.
El titular de la primera pàgina de la publicació ja catalanitzada del dimecres 28 de febrer de 1934 deia «Vers el ressorgiment de la ciutat». Era la crida d’una crònica periodística sobre la proposició feta pel grup municipal d’Acció Catalana Republicana que es publicava uns dies abans del seu debat al ple de l’Ajuntament. L’objectiu del plantejament dels republicans era donar resposta a «l’actual crisi de treball». Aquest ressorgiment de 1934 s’assimila al rellançament de 1984 impulsat pel socialista Anton Borrell pels efectes de la crisi del tancament de la fàbrica de la Crolls i al pla de reactivació de 2020 promogut pel convergent Carles Pellicer per combatre els efectes de la pandèmia de la Covid. Al meu article ‘Nostàlgia‘ publicat a Reusdigital.cat el 17 de desembre de 2024 ja en feia referència.
El ressorgiment animat pels republicans el 1934 plantejava una inversió de 311.655 pessetes de l’època en diverses obres per iniciar la reforma urbana de part de la ciutat, atenuar el problema de l’atur, protegir els infants, fer un tribut a la memòria i abordar el problema de l’ensenyament mercantil. Uns objectius que es concretaven en la urbanització de la plaça de Catalunya (actualment de la Llibertat), un jardí d’infants, uns monuments a Francesc Macià i Marià Fortuny, una Escola de Comerç, un Museu de Producció Popular que fos alhora una fira de mostres permanent, una biblioteca popular als baixos del Centre de Lectura, una Escola de Treball, una reforma interna de l’Ajuntament, i una reforma de l’Institut Policlínic. Un reguitzell d’obres que els ponents proposaven finançar amb la venda de solars municipals. La crònica és suggeridora perquè alguns dels temes encara estan pendents, tot i que d’altres se n’han anat resolent amb el pas del temps amb solucions que el 1934 no es podien ni imaginar.
Però encara és més inspirador el currículum del diari que la publicava. El diari era el portaveu del republicanisme majoritari existent a la ciutat com destaquen Pere Anguera, Antoni Gavaldà i Xavier Pujadas al seu llibre ‘La premsa a la província de Tarragona durant la segona república. 1931-1936’, editat el 1996 per la Diputació de Tarragona. En aquesta obra els autors destaquen els temes preferents del diari: nacionalisme, pancatalanisme, defensa dels drets de la nació catalana, normalització lingüística del català, liberalisme, republicanisme federalista, relacions República-Generalitat, suport i participació en la candidatura d’Entesa Republicana i Catalanista (1931), defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1931-1932), suport i participació en la Coalició d’Esquerres Tarragonines (1933), suport i participació a Front Popular d’Esquerres (1936). Estareu d’acord amb mi que la línia editorial de «Les Circumstàncies» és plenament vigent, com a mínim, pel que fa a la defensa dels drets de Catalunya i del català. Malauradament, tot i que les actuals circumstàncies són d’alerta, no tenim cap mitjà de comunicació local o provincial que en faci bandera de forma abrandada. Uns perquè no tenen prou musculatura i d’altres perquè no volen. I és legítim, però una llàstima.
El ressorgiment de Reus de 1934 va tenir bons aliats mediàtics en un ambient al carrer d’alt voltatge polític, el rellançament de 1984 va conviure amb una època daurada del periodisme modern local impulsat per la força popular per deixar enrere la foscor de la dictadura franquista que s’havia carregat amb les armes, no amb les urnes, la segona república. I ara, quines eines tenim per acompanyar i fiscalitzar el renaixement, la transformació de la ciutat? Pocs mitjans locals amb menys recursos del que volen i necessiten? Hem de confiar-ho tot a les xarxes socials? Als mitjans que no tenen al cor i al cap la ciutat de Reus? No us vull cansar. No penseu que només penso en els companys i les companyes periodistes. Penso en una ciutat que ha de tenir veus pròpies. Per cert, la portada de ‘Les Circumstàncies’ a la que m’he referit la podreu contemplar enmarcada a la recepció de la Gestoria Estivill, a la plaça de la Llibertat.