El pròxim 16 de juny, diversos espais de Reus acolliran la celebració del Bloomsday, una iniciativa que ret homenatge a la novel·la ‘Ulisses‘, al seu protagonista, Leopold Bloom, i a l’autor, James Joyce. La commemoració se celebra precisament el 16 de juny perquè és el dia en què transcorre l’acció de la novel·la.
A la capital del Baix Camp, la commemoració servirà també per reivindicar la figura del professor i lingüista reusenc Joaquim Mallafrè, autor de la primera traducció publicada al català d’aquesta obra cabdal de la literatura universal, editada per Proa el 1981 i considerada una fita de la traducció literària catalana.
L’interès vigent de l’obra de Joyce a la ciutat es va posar de manifest el passat mes d’abril, quan l’actriu reusenca Anna Fortuny va obtenir una excel·lent acollida amb la representació de ‘L’última confessió de Molly Bloom’, el cèlebre monòleg que tanca ‘Ulisses’, en una proposta que va apropar al públic un dels passatges més emblemàtics de la novel·la.
Malgrat l’existència de dues traduccions catalanes publicades actualment d’’Ulisses’ —la de Mallafrè i la de Carles Llorach-Freixes (2018)—, la primera versió catalana de la novel·la continua inèdita. Es tracta de la traducció que va completar el manresà Joan Francesc Vidal Jové el 1966, que també és la primera traducció de l’obra feta a l’Estat espanyol.
El manuscrit va quedar retingut durant dècades a l’arxiu de la censura franquista a Alcalá de Henares. Tot i que el professor Alberto Lázaro el va recuperar i donar a conèixer a mitjans dels anys 2000, la seva publicació continua pendent.
Una trajectòria marcada per la història del país
La figura de Vidal Jové, escriptor, dramaturg i traductor, reflecteix les convulsions polítiques i culturals del segle XX a Catalunya. Nascut a Manresa (El Bages) el 1899 en una família benestant, va perdre el pare quan tenia setze anys i es va traslladar a Valls amb la seva família materna, vinculada a grans propietats agrícoles.
Allà va iniciar-se en la poesia, influït per Victor Hugo i Alfred de Musset, i va començar a col·laborar en una revista local sota el pseudònim de Joanot d’Arles. En aquella etapa, també es va veure influït pel moviment cultural occità.
Posteriorment, es traslladà a Barcelona, on va estudiar dret, tot i les discrepàncies familiars que el distanciaven de la carrera d’enginyeria que desitjava. A la capital catalana va entrar en contacte amb els corrents culturals europeus i les noves tendències artístiques.
La seva trajectòria vital va estar marcada per la dictadura de Primo de Rivera, l’esperança de la Segona República i, posteriorment, per la Guerra Civil. Durant el conflicte, i enfrontat a sectors de l’anarquisme, va abandonar Catalunya i es va exiliar a Marsella, on va coincidir amb figures com Carles Sentís i Josep Pla.
Durant aquest exili, va rebutjar l’oferta de traslladar-se a Burgos, convençut que no se sentia representat ni pel bàndol franquista ni per l’anarquisme. Es vinculava, en canvi, a un catalanisme cultural proper a sectors com Unió Democràtica de Catalunya, centrat en la defensa de la llengua i la cultura.
De la postguerra a la traducció d’’Ulisses’
Acabada la guerra, va tornar a Barcelona el 1941, en part gràcies a la seva intervenció en la salvació de religiosos montserratins. La ciutat, però, era radicalment diferent: la repressió franquista i la imposició del castellà van marcar profundament la seva experiència.
En aquest context, va treballar en una empresa vinculada al món del disseny i dels articles de regal fins que més endavant es va traslladar a Madrid. Allí, per encàrrec de l’editorial AHR de Barcelona, va emprendre la traducció al català d’’Ulisses’.
El 1966 va completar la primera traducció íntegra de la novel·la al català, quinze anys abans que es publiqués la versió de Mallafrè. Tanmateix, el projecte va quedar inèdit i va restar durant dècades als arxius de l’administració franquista. Diverses fonts apunten que la seva no publicació podria deure’s més a raons econòmiques i editorials que no pas estrictament a la censura.
El fet que aquesta traducció fos anterior a la versió castellana de José María Valverde (1976) reforça encara més la seva importància històrica i filològica.
Un llegat oblidat
Redescoberta a mitjans dels anys 2000 per l’investigador Alberto Lázaro, la traducció de Vidal Jové continua avui inèdita, tot i l’interès creixent dels estudiosos de Joyce.
La seva obra té un fort valor simbòlic: demostrava que el català era plenament capaç d’afrontar una de les novel·les més complexes de la literatura universal. No obstant això, la primera traducció publicada va ser finalment la de Joaquim Mallafrè el 1981, considerada una fita de la literatura catalana contemporània.
Vidal Jové va patir una hemiplegia el 1973, de la qual no es va recuperar. Posteriorment, la seva filla el va traslladar a Newcastle (Anglaterra), on va morir el 1978.