Estem tan acostumats al fet que projectes anunciats a bombo i plateret dormin el son dels justos, que ens costa de creure que el projecte de tramvia del Camp de Tarragona, el TramCamp, vagi agafant forma. A poc a poc i amb timidesa, però va fent petits passos endavant, superant, fins i tot, el fet que estiguem en un país sense pressupostos públics renovats, gràcies a les estratègies curtterministes i de campanya electoral permanent en què estan instal·lats els partits polítics, sense excepció, aquí i allà.
Que hagi estat el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, qui hagi presentat la primera fase de les obres, que han de començar enguany mateix, és significatiu, perquè vol dir que hi ha compromís polític del Govern. Que el Govern es mulli és important, tot i el volum de la inversió que suposa el projecte (245 milions en la primera fase, dels quals ja se’n gastaran poc més de 17 milions aquest 2025), i la complexitat tècnica que hi ha al darrere. De moment, es parla del tram entre Cambrils, Salou i Vila-seca. De Vila-seca, més endavant, sortiran els ramals cap a Reus i Tarragona.
Estem malacostumats, i per això diem que sí a qualsevol cosa per evitar que es freni l’inici de les obres, i ja ens està bé que comencin per aquest tram, i no per tram on hi ha més població i on es concentren els potencials usuaris, que calculen que, un cop desplegat tot, seran més de 9 milions. Tampoc qüestionem que, tot i ser una eina que pot esdevenir clau en la vertebració del Camp de Tarragona com a àrea metropolitana, alguns municipis en quedin fora, com és el cas de Valls, entre molts altres, i també l’Estació del Camp de Tarragona, que és a la quinta forca, però, en canvi, resulta que és de les més utilitzades de la xarxa d’alta velocitat espanyola. De moment, que es faci el tramvia, i si cal en el futur ja farem manifestacions reivindicant l’ampliació del projecte.
Tot plegat anirà a poc a poc. Les obres presentades per Illa començaran a l’estiu i han de durar 20 mesos. Es calcula que els primers trens podran circular cap al 2028, si es compleixen els terminis i ningú o cap circumstància estranya hi posi pals a les rodes, que d’això en sabem bastant en aquest territori.