Aquest mes de maig farà dos anys que es van celebrar les eleccions catalanes que van convertir Salvador Illa en president de la Generalitat de Catalunya. Des de Reusdigital.cat hem entrevistat la portaveu del grup parlamentari socialista, Elena Díaz Torrevejano (Maresme, 1985), amb qui hem parlat, per exemple, de la pròrroga per aprovar els pressupostos, els reptes del mandat actual i la vida parlamentària.
Un dels grans reptes de tot mandat és aconseguir l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Com avancen les negociacions amb ERC i quan es preveu que s’aprovin finalment?
Tant el Govern com ERC conjuntament van acordar posposar el debat a la totalitat dels pressupostos amb la voluntat de continuar negociant. Nosaltres en fem una lectura positiva.
Dins d’aquest acord, el marge que es va donar és fins a aquest període de sessions, que conclou el mes de juliol. Per tant, a finals de maig o principis de juny, hauríem d’entrar els pressupostos al Parlament.
Podem conèixer alguns punts als quals s’hagi arribat ja a un acord?
Les negociacions les porta directament Govern amb ERC i els Comuns també. Jo no puc facilitar ni bones ni males notícies. Sí que creiem que és important la discreció amb la qual s’estan duent a terme les reunions. Quan hi hagi notícies, evidentment, es comunicaran.
La proposta de pressupostos presentada el mes de febrer preveia destinar més de 300 MEUR en inversions al Camp de Tarragona. Es preveu mantenir el mateix compromís?
Aquests són els pressupostos del Govern, els primers que vol gestionar aquest. El que s’ha de veure és l’encaix amb les peticions d’ERC. La voluntat de l’executiu és mantenir l’aposta per les inversions territorials. Algunes comarques veien una inversió històrica mai abans feta.
Jo crec que eren uns comptes molt destinats a l’àmbit social. Dos de cada tres euros estaven destinats directament a una política social.
Des del Parlament, quina és la visió que es té de ciutats com Reus o Tarragona?
Catalunya no és només Barcelona ni la seva àrea metropolitana. Has de tenir en compte les casuístiques territorials perquè si no tens aquesta mirada, és impossible gestionar bé. No és el mateix la inversió que hagis de fer en matèria de salut a Barcelona o la que puguis fer a un municipi més petit, que té dificultats de mobilitat o connectivitat.
Aquesta mirada la tenim i creiem en la diversitat de Catalunya, molt treballada amb els municipis perquè els alcaldes i les alcaldeses són qui coneixen la idiosincràsia dels seus ciutadans i ciutadanes.
Com veieu el projecte de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona?
Creiem que són espais de col·laboració entre municipis. S’ha d’anar treballant per veure quina és la millor proposta per determinar una manera d’organitzar els municipis que beneficia sobretot els ciutadans que viuen en ells.
En els darrers mesos, hi ha hagut diverses vagues convocades tant pel personal sanitari com per la comunitat educativa. Com valoreu aquest malestar?
L’educació i la salut són serveis prioritaris, que depenen en grant part dels professionals que dediquen moltes hores del seu dia a fer una feina impecable. Les reivindicacions que fan són molt legítimes. Som conscients que durant molts anys ha mancat el diàleg. Quan portes molt de temps sense arribar a un acord amb un sector en concret, les necessitats i peticions cada vegada són més exigents.
S’arribarà a un acord?
Sempre tenim la voluntat de mai aixecar-nos d’una taula, de continuar negociant i d’arribar a acords de manera progressiva. Jo defenso l’acord al qual ha arribat Govern amb els diversos sindicats. És un acord definitiu? Doncs segurament no, perquè les reivindicacions són moltes. És un bon principi d’acord? Sí, ho penso. S’ha arribat a un acord en què passen a ser dels pitjors pagats de tot l’Estat a ser els tercers millors pagats, per exemple. Hem de continuar cuidant els nostres mestres i metges, evidentment que sí.
Un dels equipaments clau al territori és l’aeroport de Reus. Des d’Aena es descarta la cogestió d’aeroports amb la Generalitat, però planteja explorar fórmules de col·laboració institucional. Com creieu que es desenvoluparà tot plegat?
Crec que ara mateix estem en una fase molt inicial d’aquest procés. Recentment, el president Illa va dir que ell volia treballar-hi més directament, tenir-hi més competència. És un govern que demana competències, no descartaria mai una competència que els vulguin donar. Haurem de veure les passes que s’hi han de donar.
Reus és una de les ciutats catalanes tensionades en l’àmbit de l’habitatge.
Som molt conscients que el problema d’accés a l’habitatge és el principal eix de desigualtats al nostre país, amb la qual cosa tots els esforços que s’hi dediquin a intentar resoldre aquest problema segurament no seran suficients.
El president ho va dir: en matèria d’habitatge farà tot el que hi ha a la seva mà. Prefereix actuar amb política pública malgrat que després no doni els resultats esperats que no fer res. Deixar l’habitatge al lliure mercat no està donant resultats.
Per una banda, hi ha el pla 50.000, amb una aposta molt important dels municipis amb la cessió dels sòls, fet que facilita que les constructores s’hi prestin. Tot plegat, amb una aposta molt clara cap a les persones en situació de vulnerabilitat i els joves. A més, s’estan fent reformes a l’ordenament jurídic per agilitzar la burocràcia que hi ha al darrere de la construcció d’habitatge.
Quin paper hi juga l’Institut Català de Finances?
També estan els préstecs d’emancipació. El que es demana per a una entrada, per a una hipoteca, a vegades per a la joventut és impossible tenir-ho estalviat. L’Institut Català de Finances et proporciona aquesta entrada, que s’ha de retornar després d’acabar de pagar la hipoteca, sense cap tipus d’interès. Durant aquest temps el teu habitatge serà de protecció oficial.
S’ha de continuar actuant amb els lloguers de temporada o els ajuts al lloguer. Totes les mesures que es puguin posar en marxa es posaran en marxa, perquè el problema és tan greu que tot el que es pugui aplicar s’aplicarà.
De tots és coneguda la crisi de Rodalies. Aquesta setmana, Junts per Catalunya va presentar una proposta per al Rodalies de la Catalunya Sud. Heu estudiat o preveieu estudiar aquesta proposta?
Portem molts anys on no s’ha invertit el suficient en Rodalies. La manca d’inversió, conjuntament amb una crisi climàtica, ha portat a veure la magnitud de les deficiències que té la nostra xarxa ferroviària.
Jo vinc de la comarca del Maresme i ens passa una mica el mateix. Tenim la connexió a Barcelona ben definida, però amb la connexió entre els municipis hi ha un dèficit que s’intenta resoldre amb altres mitjans de transport públic.
Qualsevol mesura que plantegi la millora de connexions entre els municipis és digna de ser estudiada i s’haurà de veure la viabilitat dels projectes.
Quin és el dia a dia a l’hemicicle, en els debats, amb la presència de grups com VOX o Aliança Catalana?
Cada vegada anem a parlaments més fragmentats, amb més diversitat de grups, i aquesta és l’elecció de la democràcia.
Al Parlament hem passat els darrers anys a debats en l’eix dreta-esquerra. Ja no es debat tant en clau d’àmbit nacional, sinó que hem tornat als debats sobre els impostos, la salut o el model d’educació que volem. Celebrem que es posi el model de país sobre la taula, i així els ciutadans de Catalunya puguin veure i contrastar.
I sobre les formacions d’extrema dreta, que al Parlament malauradament en tenim dues, a banda de tot el soroll que ells intenten fer cada dia, a mi el que més em preocupa és la manca d’institucionalitat que tenen. No assisteixen a les trobades que el Govern els convoca, per exemple. Tu formes part d’una institució i si la respectes, has de ser-hi present.
Ens preocupa la degradació de la institució que ells cada dia estan oferint: amb el llenguatge que fan servir, les formes, les maneres, i moltes vegades amb l’insult. Sobretot no volem entrar en el seu joc.
Aquest mes de maig farà dos anys de les eleccions. Quin balanç en feu com a grup parlamentari i com veieu la viabilitat del que encara queda?
Són dos anys que han passat molt ràpid, que s’estan posant en marxa molts projectes, tot i que tenim en compte que l’administració no és tot l’àgil que ens agradaria a tots i totes.
Queden dos anys, i segurament passaran també molt ràpid. Som optimistes. A nosaltres ens agradaria que a l’acabar aquesta legislatura la societat veiés que tenim un Govern que es preocupa pel seu benestar i dia a dia.