Els carrers de les perruqueries

Hi ha carrers que expliquen històries sense necessitat de paraules. Al barri de Santa Teresa, la curiositat neix en observar com els carrers de Sant Elies, Santa Teresa i dels Recs concentren una gran quantitat —gairebé una treintena— de negocis vinculats a l’estètica i la cura personal. Perruqueries, centres de manicura, salons de bellesa i espais de tractaments corporals conviuen gairebé porta amb porta, creant una identitat pròpia i inesperada. 

Un fenomen que, lluny de ser una simple coincidència, convida a reflexionar sobre les dinàmiques del barri i sobre com la cura de la imatge s’ha convertit en una part important de la vida quotidiana. Diuen que la felicitat va per barris i, en aquest cas, és destacable la concentració de locals dedicats a la cura del cos i l’estètica.

Perruqueries amb una llarga trajectòria

A l’equador del carrer dels Recs hi ha el local La Trena de Julieta, regentat per Chari Cabello, que des de fa més de quinze anys ofereix serveis de perruqueria femenina. Segons explica la propietària, en el seu moment va decidir separar-se d’una antiga sòcia amb qui compartia una perruqueria al carrer de Sant Elies. La voluntat d’evitar grans desplaçaments a la clientela la va portar a buscar un nou local proper, juntament amb la bona percepció que tenia del barri.

Pel que fa a la concentració de negocis d’estètica a la zona, Cabello en fa una valoració positiva. “La gent els coneix com els carrers de les perruqueries”, subratlla, i afegeix que “els compradors tomben, i això és bo per a la zona”. Segons la propietària, si aquests comerços poden conviure en un espai tan reduït és perquè cadascun compta amb la seva clientela fidel. En el seu cas, només ofereix serveis de perruqueria, tot i que puntualment ha recomanat altres establiments amb serveis complementaris.

Cabello també destaca les millores en la il·luminació del carrer dels Recs, que han generat una sensació de “més seguretat”. Assenyala, a més, que es tracta d’una via molt transitada entre el carrer de Sant Joan i l’avinguda Prat de la Riba. “Passen molts cotxes i la gent et veu”, explica, a diferència dels carrers de Sant Elies i Santa Teresa, que considera més orientats als vianants. Com a aspecte negatiu, lamenta el nombre de locals tancats: “N’hi ha que fa molt de temps que estan buits; semblen abandonats”.

Una visió similar comparteix Silvia Francesch, propietària de la perruqueria Scandal, situada al carrer de Santa Teresa. Després d’una primera etapa uns locals més enllà, fa set anys que es van traslladar a un espai més gran. Francesch defineix la zona com una “zona de confort”, ja que és cèntrica però “més assequible que les primeres línies comercials”.

Com en el cas de La Trena de Julieta, Scandal compta amb una clientela fidel de molts anys, clau per a la viabilitat del negoci. Francesch assegura que no hi ha una competència real entre establiments: “Som companys, cadascú amb el seu estil”. Pel que fa al projecte Reus Espais Vius, considera que “no ens ha afectat en res” i opina que l’Ajuntament de Reus hauria “d’arreglar més” els carrers. A diferència d’altres comerciants, es mostra crítica amb la presència de vehicles: “A les tardes el carrer sembla una autopista; en teoria és per a vianants, però hi ha molts cotxes aparcats”.

Nous serveis que es consoliden

Els negocis amb una llarga trajectòria conviuen amb l’arribada de nous establiments, que han diversificat l’oferta i l’han adaptada a les necessitats actuals. A la cantonada entre el carrer de Gras i Elies i el carrer de Santa Teresa va obrir, el setembre passat, Vip Nails, un local especialitzat en la cura de les ungles i altres tractaments de bellesa.

La seva propietària, Lizzeth Mesa, explica que, després de més de deu anys d’experiència en el sector, va decidir obrir el seu propi negoci arran de la seva arribada de Veneçuela. En aquests primers mesos, s’ha mostrat sorpresa pel volum de clients i s’ha declarat “agraïda” per la bona acollida rebuda. Mesa considera fonamental el coneixement del català i assegura que està treballant per aprendre la llengua, ja que és la que utilitza la major part de la seva clientela.

Pel que fa al flux de persones, explica que varia segons el dia i que sovint els clients arriben després d’haver trobat informació del local a internet. Admet que existeix certa competència, però defensa que cada establiment té un estil propi. “La gent valora el treball i el tracte, i al final el sol surt per a tothom”, afirma. De cara al futur, veu amb bons ulls la promoció del carrer: “Hi ha gent que sempre passa pels carrers principals i s’oblida que n’hi ha d’altres amb molts serveis”.

L’última parada del recorregut és Mou-te Fisioteràpia, un centre de salut del carrer de Sant Elies que va obrir fa nou mesos en un local recondicionat. El cocreador del projecte, Javier Fernández, considera “molt adequada” la ubicació, ja que és propera al centre i accessible, un aspecte clau per a l’enfocament del servei.

Fernández es mostra satisfet amb el volum de sessions i classes setmanals, especialment gràcies a l’atenció personalitzada. “Ha superat totes les nostres expectatives; tenim l’agenda plena”, assegura. També destaca la tipologia comercial del carrer, que facilita que els veïns coneguin els negocis de la zona. Pel que fa al paper de l’Ajuntament, valora positivament el projecte Reus Espais Vius, al qual van ser el primer comerç a adherir-se. Tot i això, apunta que les principals dificultats per emprendre continuen sent el preu del lloguer, la burocràcia i la capacitat d’inversió inicial.

Onze locals nous en el marc de Reus Espais Vius

A tall d’exemple, Mou-te Fisioteràpia és un dels onze negocis que han obert en el marc de la tercera edició del projecte Reus Espais Vius. Després de les edicions desenvolupades als ravals de Sant Pere i Robuster, la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus va escollir el barri de Santa Teresa. El regidor Òscar Subirats destaca que l’impacte del projecte va “més enllà” dels comerços i que suposa una transformació de la trama urbana amb beneficis per al conjunt de la comunitat.

Segons Subirats, el fet que la zona ja comptés amb activitat prèvia va ser clau per a la seva elecció: “Volíem un espai amb història pròpia, no començar de zero”. Tot i reconèixer l’especialització del barri en la cura personal i la salut, també remarca les actuacions a la via pública per facilitar la presència de vianants i el paper de la zona com a eix de pas entre l’avinguda Prat de la Riba i el carrer de Sant Joan.

El regidor també ha subratllat la voluntat de diversificar sectorialment el barri i d’alinear els projectes amb valors socials i ambientals. “No es tracta només d’ajuts econòmics, sinó de generar impactes socials i ambientals positius”, ha afirmat, tot advertint que una crisi en un sol sector podria afectar el conjunt del barri.

Pel que fa a les dades, aquesta edició comptava amb 23 locals disponibles: nou ja estan en funcionament i dos més es troben en procés de condicionament, amb un total de disset llocs de treball creats. L’Ajuntament considera els resultats un “èxit”, amb 56 persones interessades i 39 assessorades. Davant d’aquestes dades, s’ha ampliat la convocatòria fins al novembre del 2026, així com el nombre de locals disponibles, majoritàriament situats a les capçaleres dels carrers. Tots els establiments es troben en règim de lloguer, amb acords pactats amb els propietaris.

De cara al futur, s’està impulsant la creació d’una comunitat de comerciants per generar sinergies i fomentar l’autosuficiència del teixit comercial. La previsió és celebrar la primera sessió aquest mes de febrer, amb l’objectiu que la xarxa funcioni de manera autònoma un cop finalitzi el període d’ajuts.