Els Fons de Transició Nuclear han deixat enrere la fase inicial de desplegament i entren en una etapa de consolidació. Així ho considera el secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Llosas, que fa un balanç «sumament positiu» dels tres primers anys de funcionament d’un instrument que ha de servir per preparar el territori davant el futur tancament de les centrals nuclears.
Segons explica, després d’un període en què ha calgut definir les bases i la normativa del projecte, avui les empreses disposen d’un marc molt més estable. «Sempre que comença un projecte nou i d’aquesta envergadura requereix temps perquè es pugui anar ajustant, consolidant i normalitzant. Crec que estem molt a prop d’aquesta fase de normalització», afirma.
Per a Llosas, un dels grans avenços ha estat la consolidació d’unes bases pròpies per a les convocatòries d’empresa i competitivitat, elaborades des del mateix territori i que només han experimentat petits ajustos respecte als primers anys. Aquest fet aporta, assegura, la seguretat jurídica que reclamava el teixit empresarial.
«L’empresariat necessita seguretat jurídica i aquesta passa per disposar d’unes bases estables, que permetin saber quines són les regles del joc durant els pròxims anys mentre existeixin els Fons de Transició Nuclear», sosté.
El paper de la Cambra: de la governança a l’acompanyament directe
La Cambra de Comerç de Reus desenvolupa una doble funció dins del desplegament dels Fons de Transició Nuclear. D’una banda, participa institucionalment en els òrgans de governança on es decideix la distribució dels recursos i es defineixen les grans línies estratègiques. De l’altra, exerceix un paper eminentment tècnic a través de la Xarxa Impuls, l’organisme encarregat d’acompanyar les empreses del territori.
Aquest treball va començar molt abans de la publicació de les convocatòries. La Cambra va participar en la definició de les bases reguladores dels ajuts d’empresa i competitivitat i també de la línia específica destinada al treball autònom. Una vegada obertes les convocatòries, la seva tasca principal consisteix a traslladar tota la informació al teixit empresarial i ajudar les empreses a convertir les seves idees en projectes viables.
«No només informem, acompanyem les empreses en la redacció de les memòries, validem els projectes, els ajudem a replantejar-los quan és necessari i, fins i tot, en alguns casos els recomanem esperar una convocatòria futura si el projecte encara no és prou madur», explica.
Les xifres il·lustren aquest treball. Només durant la convocatòria d’empresa i competitivitat tancada el passat mes de maig, la Cambra va mantenir 254 entrevistes amb empreses interessades i va acompanyar la presentació de 54 projectes.
Aquest assessorament també passa, en ocasions, per recomanar a una empresa que no presenti candidatura. «També hem de ser rigorosos. Hi ha projectes que encara no estan preparats. No té sentit que una empresa dediqui recursos a presentar una proposta que sabem que no arribarà a temps o que no complirà els requisits d’elegibilitat», argumenta Jaume Llosas.
Una oficina tècnica per evitar que cap empresa es quedi enrere
El paper de l’Oficina Tècnica del Fons de Transició Nuclear de la Cambra de Comerç de Reus és actuar com a punt d’acompanyament perquè cap empresa deixi de presentar-se per manca de recursos tècnics o coneixement. Tot i això, Llosas admet que encara avui existeix un important desconeixement sobre les oportunitats que ofereixen aquests ajuts.
«Encara em sorprèn que hi hagi empreses que no saben ni que existeixen aquestes convocatòries. Moltes vegades són els mateixos alcaldes o les entitats financeres qui ens les deriven perquè desconeixen completament les possibilitats que tenen», detalla.
Imatge del secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Llosas
A aquest desconeixement s’hi afegeix una altra barrera: la percepció que els ajuts són excessivament complexos o que només estan a l’abast de grans empreses. «Moltes empreses tenen la sensació que això és molt feixuc, que no els arribarà mai o que només és per a uns quants. La nostra feina és precisament demostrar que no és així», afirma el secretari general de la Cambra de Comerç de Reus.
Així mateix, l’àmbit d’actuació tampoc és menor. Dels 95 municipis que actualment formen part de les àrees beneficiàries dels Fons de Transició Nuclear, aproximadament el 67% corresponen a l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus.
Una convocatòria específica per al sector agroalimentari
Una de les principals novetats d’aquest any serà la primera convocatòria específica destinada al sector agroalimentari. Actualment només s’han publicat les bases reguladores, mentre que la convocatòria es preveu que s’obri a finals de setembre. A partir d’aquell moment, les empreses disposaran aproximadament d’un mes per presentar els seus projectes.
A diferència de la línia general d’empresa i competitivitat, aquesta convocatòria posa el focus en el sector primari. «No estem parlant tant de la transformació industrial o la comercialització, sinó d’ajudar el sector primari a guanyar competitivitat», explica Llosas.
Això permetrà finançar inversions que fins ara no eren subvencionables, com ara la compra de maquinària agrícola, tractors, equipaments per als cellers o actuacions vinculades a la digitalització de les explotacions.
«Parlem de sensorització del camp, de mecanització, de modernització i digitalització. Tot això contribueix a fer més competitiu el sector, però també facilita el relleu generacional perquè permet que els professionals tinguin una millor qualitat de vida», destaca Llosas.
Una altra de les línies que s’ha estrenat enguany és la destinada al treball autònom. La convocatòria, ja tancada, estava dotada amb 3 milions d’euros. Pel que fa a la línia principal d’empresa i competitivitat, la Cambra considera poc probable que aquest 2026 s’obri una segona convocatòria de gran abast. En canvi, ja treballa amb la mirada posada al primer trimestre del 2027, amb l’objectiu que la pròxima gran convocatòria es publiqui durant els primers mesos de l’any.
Un perfil molt divers, però dominat per les pimes
Les empreses que s’adrecen a la Cambra presenten perfils molt diversos, des de cellers que volen ampliar producció fins a empreses industrials que busquen incrementar la seva capacitat productiva o negocis del sector turístic. Tot i aquesta diversitat, el gruix continua estant format per microempreses i petites i mitjanes empreses.
«En aquests tres anys només hem acompanyat tres grans empreses. La immensa majoria són micropimes i pimes, que sovint no disposen de departaments especialitzats en subvencions i necessiten aquest suport tècnic», afirma Jaume Llosas.
Des de la Cambra recorden que la convocatòria del 2025 va evidenciar algunes mancances del sistema. Dels 362 projectes presentats, només 158 van obtenir finançament, mentre que 78 van quedar en llista d’espera per manca de pressupost.
A més, nou grans projectes van concentrar aproximadament la meitat dels recursos disponibles. Per a la corporació, aquesta situació no reflectia la realitat del teixit empresarial del territori, format majoritàriament per petites empreses.
Tot i això, Llosas considera que els ajustos introduïts aquest any haurien de corregir aquest desequilibri. «Si haguéssim repetit exactament el model del 2025, sí que podríem dir que no afavoria prou les pimes. Però enguany s’han introduït canvis importants», assenyala.
Entre aquests canvis destaca la reducció dels imports màxims subvencionables i la vinculació dels ajuts més elevats a la creació efectiva de llocs de treball. «Això farà que els recursos s’atomitzin molt més i arribin a un nombre més gran de projectes», afirma.
Malgrat tot, la Cambra continua reclamant una major dotació econòmica. Després dels 52,5 milions d’euros destinats a la línia d’empresa i competitivitat el 2025, enguany la convocatòria s’ha reduït fins als 32 milions. «Creiem que hi ha marge perquè aquesta línia es consolidi entre els 40 i els 50 milions d’euros anuals. Amb aquesta xifra estaríem satisfets», defensa Llosas.
El desconeixement dels ajuts encara és un dels principals reptes
Malgrat que els Fons de Transició Nuclear ja encadenen tres anualitats, des de la Cambra asseguren que encara hi ha moltes empreses que desconeixen les oportunitats que ofereixen aquestes convocatòries. «Moltes vegades hi ha aquella sensació que això és molt feixuc, que no acabarà arribant a la petita empresa o que només és per a uns quants. La realitat és una altra, però cal continuar fent molta pedagogia», afirma el secretari general de la Cambra.
Per aquest motiu, considera que la tasca de proximitat de la Cambra i de la Xarxa Impuls continuarà sent imprescindible. L’acompanyament, explica, no consisteix únicament a ajudar a omplir formularis, sinó que comença molt abans, quan les empreses encara estan definint les seves inversions.
«Moltes vegades una empresa ens planteja una idea que estratègicament és bona, però que encara necessita algun ajust perquè pugui ser competitiva dins la convocatòria», explica.
Els tècnics treballen conjuntament amb les empreses per redefinir alguns aspectes dels projectes, incorporar noves actuacions o modificar-ne el plantejament perquè guanyin solidesa. També hi ha casos en què es recomana esperar una convocatòria futura. «Si detectem que un projecte encara no està preparat, ho diem clarament. Però si veiem que pot arribar-hi amb alguns ajustos, treballem conjuntament amb l’empresa perquè pugui presentar-se en una convocatòria futura amb totes les garanties», assegura Jaume Llosas.
Llosas considera que els Fons de Transició Nuclear també han comportat un canvi de mentalitat en la manera com les empreses entenen les subvencions. «Avui dia una subvenció ha de servir per accelerar la implementació d’un projecte que l’empresa ja té pensat, validat i mínimament madur», afirma.
Aquest canvi és especialment rellevant perquè els projectes que opten als Fons exigeixen un elevat grau de definició i una capacitat real d’executar les inversions dins dels terminis establerts.
En aquest context, insisteix que els recursos públics han d’anar destinats a iniciatives que aportin valor afegit al territori. «No es tracta de finançar projectes de reposició. Es tracta de finançar projectes que facin créixer les empreses, que les facin més competitives i que generin ocupació», resumeix.
Una oportunitat per transformar el territori
Més enllà de les xifres, el secretari general de la Cambra considera que els Fons de Transició Nuclear representen una oportunitat única per redefinir el model econòmic de les comarques vinculades a les centrals nuclears. La transformació, assegura, no dependrà només de les empreses que ja hi són implantades, sinó també de la capacitat d’atreure noves inversions.
Jaume Llosas argumenta, doncs, que «no només hem de pensar en les empreses que ja tenim. També hem d’aconseguir que arribin nous projectes, grans i petits, que contribueixin a diversificar l’economia del territori». En aquest sentit, defensa que les petites inversions també tenen un paper fonamental. «Moltes vegades es parla dels grans projectes, però també és molt important que arribin petites iniciatives que reforcin aquest ecosistema de micropimes que caracteritza el nostre territori», apunta.
Malgrat els ajustos que encara considera necessaris, Llosas fa una valoració optimista de l’evolució dels Fons de Transició Nuclear. «Quan un projecte d’aquesta magnitud comença sempre hi ha coses que s’han d’anar ajustant. S’han anat corregint i, des de la Cambra, creiem que estem en la direcció correcta», afirma.
El repte, conclou, és continuar incrementant el nombre d’empreses que aprofiten aquestes línies de finançament i evitar que cap projecte viable es quedi fora per manca d’informació o d’assessorament tècnic.
«Si una empresa té una bona idea però no disposa de recursos o coneixements per preparar la candidatura, la nostra feina és posar-hi allò que li falta perquè pugui competir en igualtat de condicions. L’objectiu és que cap empresa del territori es quedi enrere.»
Amb la convocatòria específica per al sector agroalimentari prevista per a finals de setembre i la mirada posada en la gran convocatòria d’empresa i competitivitat que la Cambra confia que s’obri durant el primer trimestre del 2027, els Fons de Transició Nuclear entren en una nova etapa marcada per la consolidació del model. El repte serà que aquests recursos arribin a un nombre cada vegada més gran d’empreses i contribueixin a preparar el territori davant la futura transició econòmica derivada del tancament de les centrals nuclears.