La Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus ha acollit la conferència del periodista i historiador Josep Baiges sobre la trajectòria dels germans Joan i Gregori Oliva Moncusí. Durant l’acte, l’autor ha explicat que aquesta recerca va néixer de manera fortuïta l’abril del 2017, quan el seu sogre, Rafael Illarramendi, li va revelar que un antecessor de l’esposa de Baiges, Mari Jo Illarramendi Domènech, havia atemptat contra el rei Alfons XII.
Aquesta revelació va portar Baiges a investigar la figura de Joan Oliva Moncusí, nascut el 1855 a Cabra del Camp en una família de petits propietaris agrícoles. Format com a boter a Tarragona i vinculat a l’Ateneu Tarragoní de la Classe Obrera, Joan va evolucionar del republicanisme inicial cap a l’anarquisme i les idees de l’Associació Internacional dels Treballadors. El 25 d’octubre de 1878, mogut per la repressió social i la doctrina de la «propaganda pel fet», el jove va disparar contra la comitiva d’Alfons XII al carrer Mayor de Madrid, en el que es considera el primer atemptat anarquista de la història d’Espanya. Tot i que els trets no van ferir el monarca, Oliva va ser jutjat i executat el 4 de gener de 1879, a l’edat de 23 anys.
Paral·lelament, la conferència ha accentuat també la figura del germà gran, Gregori Oliva Moncusí, un dels empresaris i dirigents republicans més influents del Camp de Tarragona a finals del segle XIX. Gregori va desplegar una intensa activitat per evitar l’execució del seu germà, arribant a reunir-se amb el mateix rei Alfons XII i aconseguint la mediació de personalitats com Eusebi Güell, Pràxedes Mateo Sagasta i Emilio Castelar, així com el suport de 7.530 signatures i 35 ajuntaments catalans, entre els quals figurava el de Reus. Malgrat aquests esforços desmesurats, l’indult va ser denegat pel govern conservador.
Més enllà d’aquest tràgic succés, Josep Baiges ha detallat la dimensió empresarial i pública de Gregori Oliva, qui va convertir l’empresa vinícola familiar en un referent internacional amb oficines a París, Londres i Liverpool, i exportacions a Europa, Amèrica i Àsia. Així mateix, Gregori Oliva va ser un dels principals impulsors de la fundació de la Cambra de Comerç de Tarragona el 1887, membre de la Junta d’Obres del Port, regidor republicà federal i un dels fundadors del diari El Joven Vallense, el 1870.
Per concloure, l’historiador ha reflexionat sobre com la figura de Gregori Oliva, tot i la seva rellevància social i econòmica abans de la seva mort el 1916, va ser condemnada a un profund oblit a causa de la repressió i exili de la seva família durant el franquisme. Amb un toc d’ironia, Baiges ha assenyalat que si Gregori hagués triat una ciutat com Reus per desenvolupar la seva activitat empresarial, el seu record seria avui molt més present.
Abans de començar la xerrada, Baiges ha esclarit que hi intervenia exclusivament en la seva condició d’investigador i historiador, desvinculant-se de les seves responsabilitats com a regidor de l’Ajuntament a causa del dol oficial decretat pel recent accident ferroviari.