Els pobles més petits

Marc Serena és un periodista manresà inquiet, amb moltes ganes de bellugar-se i un grapat d'idees que sempre li bullen pel cap. La incertesa del mercat laboral i l'arribada al quart de segle el va portar a embarcar-se en un projecte singular, La volta dels 25, una ruta arreu del món parlant amb joves de la seva edat per tal de dibuixar un ric, variat i emocionant atles generacional. Després d'això es va embarcar en un segon projecte encara més potent que es va concretar en Això no és africà, un recorregut per Àfrica esbrinant els diferents i no sempre benèvols tractament que rebien els homosexuals des de El Cairo a Ciutat del Cap.
 
I més tad, amb una mirada més íntima i interior, la complicitat del fotògraf Edu Bayer i l'ajut tècnic d'una vella furgoneta, es va embarcar en una ruta de set mesos que el va portar a visitar pobles de Catalunya de menys de 500 habitants, a parlar amb els seus habitants i a teixir el mapa dels pobles que representen una tercera part del territori català i, per contra, l'1% de la seva població. El resultat va ser el deliciós Microcatalunya que edita Sidillà.
 
50 pobles visitats i 14.000 quilòmetres recorreguts serien les grans xifres d'aquest viatge però, hi ha moltes més coses i no sempre conegudes. La meitat de Catalunya són boscos, superant la mitjana d'Europa i, per contra, vivim força d'espatlles a aquesta realitat. El país té 948 municipis, però el 95% dels catalans viuen en nuclis urbans de més de 2.000 habitants. Això vol dir que hi ha poca gent que tingui cura del camp i, sobretot, dels boscos. Serena i Bayer van treballar fort per acostar-nos aquesta realitat, recorrent aquests pobles petits i, el més important, parlant amb la seva gent. El llibre explica aquesta realitat. Com són els habitants dels pobles què els impulsa a escollir aquesta vida, quins són els seus principis irrenunciables. Viure en un poble petit és un privilegi o un càstig? Té més avantatges o bé pesen més els inconvenients?
 
Microcatalunya és la crònica viscuda i real d'allò que alguns han batejat com el rerepaís, aquell espai que quasi mai apareix als mitjans de comunicació tret que siguin protagonistes d'un desastre o d'una tragèdia. 80.000 persones amb vides i realitats que aquí es presenten de manera directa, planera, sense cap additiu que falsegi una realitat sòlida i gens qüestionable. El Marc i l'Edu han acumulat centenars d'hores d'enregistraments, milers de fotografies, infinitat d'experiències que no fan altra cosa que demostrar que hi ha vida (i molta) més enllà de les grans acumulacions urbanes, que hi ha gent que estima la terra, que en coneix els topònims, les paraules i les idees, que en sap els límits, les realitats i que també és capaç de depositar-hi esperances i somnis.