Els Xiquets de Reus compleixen 45 anys. I abans de començar a explicar-ho, permeteu-me que en aquesta ocasió surti del marc habitual del periodisme. Perquè, a més de tenir la sort de parlar de la colla castellera degana del Baix Camp, m’han obert les portes i he pogut viure els assajos des de dins, integrat en la dinàmica de la colla. Tots els testimonis que llegireu els he recollit durant aquests assajos de castells, amb la suor al front, entre construccions i amb el rebombori del local del carrer de Rosich com a rerefons.
Per explicar què fa algú, una de les millors maneres és fer com ells: enfaixar-se, posar-se la camisa i suar espatlla amb espatlla a la pinya. Durant unes setmanes, he intentat fer-ho. I aquesta és la història d’una colla explicada des de dins.
‘Trencar-se el cap’ per fer ciutat
Parlar dels Xiquets de Reus és fer-ho de la colla castellera degana del Baix Camp. Amb la camisa avellana com a tret distintiu, la seva vinculació amb Reus va més enllà de les diades dels caps de setmana: també s’impliquen en el teixit social i associatiu de la ciutat.
Aprofitant una prova en la qual no participava a la pinya, vaig xerrar al sorollós vestíbul del local amb la presidenta dels Xiquets de Reus, Aura Altés, que encara el seu segon any al capdavant de la colla amb un equip transversal. Tal com ha explicat la responsable, l’estructura consta de dos vessants: un d’institucional i social, amb Altés al capdavant, i un altre centrat en els castells i el funcionament dels assajos i les diades. En aquest vessant social i de comunicació hi ha una part de feina «bruta»: concretar amb l’Ajuntament l’ús d’espais a la via pública o contactar amb les ambulàncies. «Hi ha una feina que sovint no es veu tant, però que és necessària perquè la colla funcioni», ha explicat.
Per a Altés, aquesta experiència de dirigir els Xiquets és «un xou amb coses molt boniques». Segons ha comentat, el càrrec implica rebre «250 missatges al dia», des de peticions per organitzar festes fins a invitacions a actes institucionals i altres missatges que «mai et podries arribar a esperar». Després de molts anys vinculada a l’entitat, considera que és un honor poder liderar aquest projecte, encara que impliqui molt de temps. El treball en equip de tota la junta, ha assegurat, els permet «arribar on estem arribant».
Aquest és un any important per als Xiquets de Reus, ja que, a més de celebrar els 45 anys, també tenen una data marcada en vermell al calendari: la 30a edició del Concurs de Castells del pròxim 4 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Amb la mirada posada en aquesta cita, un dels objectius principals és reunir la màxima gent possible als assajos per provar amb seguretat els castells més exigents. «Durant l’estiu sempre costa una mica més arrossegar personal», ha explicat, «però aquestes últimes sessions veiem resultats, et dona forces per continuar». De fet, la participació en els assajos, ha admès, sempre ha estat un dels aspectes que més «els ha fet trencar el cap». «Volem que la gent de Reus ens vegi», ha comentat, «volem involucrar molt més la ciutat en tot el que fem».
Els Xiquets de Reus, com totes les colles, esdevenen ambaixadors del seu municipi. «Sempre anem orgullosos de ser la colla de la ciutat i la comarca», ha comentat Altés. La presidenta ha destacat també la presència de molta gent procedent dels pobles de l’entorn i ha assegurat que «és un honor portar el nom de Reus a les places de tota Catalunya».
El misticisme de la cap de colla
Tota aquesta feina institucional i d’organització acompanya el gruix principal de l’activitat de la colla: els castells. En aquest cas, la màxima responsabilitat recau en la cap de colla. Després d’una dura sessió de dimarts, i ja amb les energies al mínim per part de tots els integrants, vaig conversar amb Marina Bertran, que lidera l’equip encarregat de la part tècnica dels castells. Entre les seves responsabilitats hi ha la preparació dels assajos, la distribució de les persones al castell, la preparació de les pinyes i la canalla.
Tal com ha detallat, l’estructura de la part tècnica es divideix en tres grans grups. El primer és el de pinyes i folres, que són la base de totes les estructures, amb uns responsables que s’encarreguen de designar la posició dels membres del castell en funció de la seva alçada d’espatlles i complexió física. En segon lloc hi ha la canalla, l’equip que treballa amb els més petits, i, finalment, el tronc, la part central del castell.
La funció de Bertran és gestionar aquests tres equips. «He vist caps de colla de tots els estils; en el meu cas, m’agrada treballar molt en equip», ha comentat. «Confio molt en les persones que formen els grups». De fet, ha assegurat que no se sent «gens sola» a l’hora de dirigir el projecte.
La cap de colla ha defensat que els castells tenen una part emocional «molt gran», ja que és una cosa que «ens creiem i volem molt». «Quan es tracta de la gestió humana és una cosa en què m’agrada molt incidir», ha comentat, «encara que em pensava que tindria més temps per parlar amb la gent». Bertran considera que és clau «escoltar les persones» quan les coses no estan funcionant. Tot i això, ha recordat que no deixa de ser «una castellera més» i que fa 25 anys que està vinculada a la colla i sempre ha estat una membre rasa.
Un dels problemes que sovint acusen des de la part tècnica és el nombre limitat d’assajos i intents per provar estructures i les diferents propostes dels membres de la colla. «T’agradaria provar totes les idees, però a vegades no tenim temps», ha lamentat. Segons ha detallat, cal repetir les estructures moltes vegades abans de portar-les a plaça.
Finalment, ha defensat que un bon ambient és clau per fer bons castells. «És el que ens enganxa, no hi ha gens d’interès més enllà de superar-nos com a grup», ha conclòs. «El bon rotllo que hi ha m’ha salvat moltes vegades, per això sempre acabem tornant».
La veterania és un grau als castells?
A vegades, per entendre el present cal mirar al passat. I una de les persones amb més bagatge —i respecte— dins la colla és Enric Puyuelo, també conegut com a Renfe. En la seva àmplia experiència amb la camisa avellana ha desenvolupat diferents rols: des de la pinya, ocupant totes les posicions de mans altes i vents, fins a cap de colla. Ara, però, s’autodefineix com a casteller ras, a qui li ha tocat aturar-se per una lesió.
Puyuelo recorda que va entrar als Xiquets de Reus a finals de 1986. «Érem molta menys gent a la pinya», ha fet memòria. «L’arribada de les aplicacions per organitzar-les ha facilitat molt les coses». Segons ha comentat, abans els responsables havien d’anar indicant posició a posició l’espai que calia ocupar. «Ara en un assaig fem el doble, inclús el triple de proves que abans», ha comentat.
El que no ha canviat, però, és aquest vessant social i la vinculació amb el territori i la cultura catalana. «Per a mi, que no soc nascut a Reus, va suposar conèixer 100 persones de cop», ha recordat. Un altre aspecte que ha destacat és que la condició de casteller li va permetre entrar de ple al seguici festiu de la Festa Major. «Estàs al mig», ha explicat, «és una cosa que m’omple molt. A la colla s’hi ha de ser, siguin moments bons o dolents».
Respecte a la progressió que ha vist en els castells, quan ell va començar l’objectiu era descarregar el 2d7. A mesura que les fites es van fer més ambicioses, com assolir el 2d8, el 3d8 o el 4d8, l’efecte crida va fer créixer el nombre de membres de la colla.
Puyuelo creu que la veterania és un grau al món dels castells. «La joventut és molt, però en tots els àmbits és bo tenir algú que ja ho ha viscut», ha remarcat.
Una canalla sense por
Encara que l’experiència pugui aportar molt des de la base i a través dels consells, una bona feina amb la canalla és indispensable per afrontar els castells més exigents. En el cas dels Xiquets de Reus, l’equip s’articula al voltant de dues cocaps, Lluna Pallejà i Aina Polo.
Com que els assajos i les intervencions van allargar la sessió, vaig conversar amb les protagonistes d’aquesta part divendres, abans de la segona sessió setmanal dels Xiquets de Reus. Pallejà ha recalcat que és un espai que va molt més enllà dels castells, amb moments per a «la psicologia i pedagogia». «Els castells fan viure emocions molt fortes», ha comentat. «Els adults ho sabem gestionar i intentem ajudar la canalla el màxim que podem».
Alguns dels moments més delicats arriben en aquest tram final de temporada, amb el Concurs de Castells a tocar. «Ara comencen els nervis de veritat, quan portem nous castells», ha relatat. «Hem de confiar en tota la feina que hem fet al pati». A més, la cocap ha explicat que no porten a plaça una construcció «fins que no la veiem molt clara», un fet que «dona confiança» a la canalla.
Per gestionar situacions en les quals el castell fa llenya, cada membre de la canalla té un responsable a terra. «Moltes vegades és l’espant», ha recalcat. «El més important és calmar-nos i, si tot va bé, tornar amb la canalla perquè vegi que tot està bé». El moment més complicat sovint arriba després, quan han de tornar a pujar al castell, encara que Pallejà ha explicat, orgullosa, que «sempre se’n surten».
Una de les valentes que puja de manera recurrent als castells és Ainet Badia. Segons ha explicat, ella «no veu ni viu» les construccions quan puja. «No puc pensar en res més que en el castell», ha explicat, emocionada. Per a tots aquells que els agradaria intentar-ho, té molt clar que s’hi ha d’anar sense por. «Em sembla molt bonic perquè no tinc por; si tens por, no vinguis», ha conclòs.
Actualment, hi ha una quarantena de nenes i nens d’entre cinc i setze anys. «Ja els últims anys ens ajuden més a nosaltres que nosaltres a ells», ha confessat Pallejà, que ha recordat que sempre falta canalla.
Els Xiquets de Reus volen fer-la grossa aquest final de temporada
Amb motiu d’unes setmanes clau de final de temporada, els Xiquets de Reus han fet una crida per sumar mans i arribar als seus objectius. Tal com va expressar el cap d’estructures, Joan Ferran, la voluntat és firmar la primera ‘Tripleta Màgica’, formada pel 3d9f, el 4d9f i el 5d8. La primera cita marcada al calendari és aquest dissabte a les 6 de la tarda, amb la Diada de Misericòrdia, amb els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Lleida. El divendres 25 de setembre també estaran presents en la tradicional actuació davant del Santuari de Misericòrdia a les 7 de la tarda.
El dia més especial serà el Concurs de Castells del diumenge 4 d’octubre, en el qual compartiran espai a la Tarraco Arena Plaça amb les millors colles de Catalunya. Tot i això, encara restaran algunes diades, com el desplaçament a Alcover el 18 d’octubre i la diada de la colla el dissabte 24 d’octubre.
Després de 45 anys d’història, moltes coses a la colla i al món dels castells han canviat. El que no ho ha fet és la determinació dels Xiquets de Reus per contribuir a la cultura popular de la ciutat, cadascú des de les seves característiques. La camisa avellana els iguala.