El Teatre Bartrina de Reus acull aquest dimarts, 18 de març, a les 7 de la tarda, el tancament del cicle ‘L’ofici en viu, Món Guinjoan’, inclòs al Prosceni Reddis Bartrina. Enguany, els organitzadors —Fundació Privada Reddis i el Consorci del Teatre Bartrina— han volgut reivindicar la figura i obra del compositor riudomenc Joan Guinjoan. L’encarregat de cloure aquest cicle serà el pianista Emili Brugalla (Barcelona, 1961), que interpretarà ‘Jondo’, en una audició comentada i presentada pel compositor reusenc Joan Magrané.
Hores abans de la sessió, Brugalla ha explicat a Reusdigital.cat com va sorgir la seva relació amb Guinjoan i les seves composicions. «Des de jove vaig despertar una inquietud per la música contemporània», ha reconegut el pianista, «no ens la van ensenyar al conservatori, per mi era com un territori desconegut». Gràcies a la seva família, Brugalla va fer els primers progressos en la música avantguardista del segle XX i, en conseqüència, també amb Joan Guinjoan. Respecte a ‘Jondo’, el pianista recorda que el seu primer contacte va ser mitjançant la pianista barcelonina Liliana Maffiotte, en una interpretació de l’obra en la qual Brugalla va sortir «meravellat», i amb la voluntat d’interpretar-la. El pianista ha realçat la diversitat de registres i de vigor que requereix la peça, a més de representar allò que per a ell significa aquest tipus de música.
El pianista, format al Conservatori del Liceu, ha destacat el vincle de Joan Guinjoan amb la terra, els seus orígens com a pagès i com aquest «arrenca» tots aquests sons i els combina amb l’esperit del flamenc. «Guinjoan connecta amb l’emoció, molt més enllà del que està escrit», i ha recordat la importància de la música en viu en diversos ambients per a la formació del compositor.
Amb relació a l’apropament del públic a ‘Jondo’, Brugalla ha admès que «al principi no és fàcil», però que acaba «fent-se natural i entenedora al públic». L’obra beu del cante jondo, que ho transmet amb una exploració en els sons més greus i profunds del piano, un procés que, segons Brugalla, es fa més amè amb el format d’audició comentada. «Potser el públic no està acostumat a aquest estil de música, però sí a les emocions que transmet», ha comentat. El pianista es mostra partidari de donar unes consignes al públic per facilitar la seva entrada a la composició, i com aquest fet suposa un canvi en la percepció. «Mentre que amb la pintura o la literatura tenen un apropament més convencional, la música o la gastronomia tenen un component molt personal», ha sentenciat.
Emili Brugalla també ha remarcat el paper de Joan Guinjoan en la música contemporània, i com aquest no rep del reconeixement que el pianista ha assegurat que es mereix. «Quan un gran artista mor, sovint se l’oblida» ha lamentat Brugalla, «està relacionat en la manera en com es viu aquí la cultura». L’ha qualificat de «gran mestre», i també ha destacat la importància dels hereus de les seves partitures per mantenir en l’imaginari col·lectiu la figura de Guinjoan, com en molts altres casos de compositors del territori. Tot i això, ha recalcat que «hi ha un moviment natural que fa que les coses bones surin, i la bona música acaba tornant i germina».
Finalment, Brugalla ha aplaudit el paper de la Fundació Privada Reddis, la Fundació Joan Guinjoan, el Teatre Bartrina i Joan Magrané per impulsar aquest homenatge a Joan Guinjoan.