Es calcula que fins a 12 milions de persones (l’actual població de Bèlgica, per exemple) es van morir en els camps nazis durant el III Reich i la posterior II Guerra Mundial. Almenys 48 persones del Baix Camp, 35 d’elles de Reus, van ser-hi internades i molts van morir a conseqüència “de la maquinària metòdica” de l’horror que van imposar-se en aquests espais. De classes generalment populars i majoritàriament en qualitat de republicans derrotats per la Guerra Civil, els catalans que van fer cap a aquests camps “no van tenir mala sort” sinó que eren considerats “perillosos pel III Reich per la seva oposició a les idees dels nazis”, assenyala l’historiador Joan Navais, comissari de l’exposició que es pot veure al Museu Salvador Vilaseca fins el 15 d’abril.
Sota el lema Feixisme, mai més! Del Baix Camp a l’infern dels camps nazis, la tasca cooperativa que ha fet possible aquesta mostra és un encert perquè, a més, d’explicar un episodi cabdal de la història contemporània des d’una perspectiva propera també assenyala el camí per noves col·laboracions culturals: el treball en xarxa. Amb el suport de tres organismes públics (Arxiu Comarcal del Baix Camp, Arxiu Municipal i Reus Cultura) i sumant les recerques realitzades a la comarca per historiadors com Axel Baiget, l’exposició es pot convertir en un recurs pedagògic de primera magnitud pels alumnes que preparen, per exemple, la selectivitat i, alhora, en un recordatori permanent del que va representar aquella ideologia i com va afectar al nostre continent i al món en general.
En un sentit més ampli, Navais no amaga que “es busca fer pedagogia antifeixista” en el sentit “de denunciar amb arguments els discursos d’odi”, també presents, malauradament, avui a la nostra societat. Unes estratègies discursives que, segons el comissari s’abraonen contra les minories produint conductes com el masclisme, el racisme, l’homofobia o la catalanofòbia, entre d’altres.
Amb una presentació i factura impecables i, a cops, molt dura, els visitants de l’exposició poden recordar les principals característiques d’aquests camps que es van estendre pràcticament per tot el continent tal com visualitza un mapa i les dades relacionades amb cadascun d’ells. A més, la mostra també exposa alguns objectes vinculats amb aquests espais com ara una arqueta de fusta tallada per un dels interns reusencs, l’ebenista Pere Isern Anton. Gràcies a les famílies dels deportats reusencs, com Josep Casals Artiga, es poden veure diferents documents relacionats amb la temàtica.
Tot i l’impacte de les imatges i de la informació recollida, Navais destaca també aspectes “positius” sobre aquest drama sobre els quals també es reflexiona. “Els deportats van estudiar els punts febles dels nazis com ara les corrupteles i, a partir d’aquí van teixir xarxes de solidaritat, van ajudar als companys a vegades repartint uns bocins de pà…”, afirma.
Tot un exemple que, fins i tot, en el cor més gèlid de l’hivern moral de la humanitat unes espurnes de primavera esperaven la seva oportunitat per renèixer.
Isabel Martínez és periodista i col·laboradora de Reusdigital.cat.