Homenatge a dues persones exemplars i molt volgudes. Xavier Joanpere que va morir fa uns mesos i el bisbe Pere Casaldàliga, que recentment ens ha deixat.
Dues ànimes paral·leles
Xavier Joanpere activista cultural que es va lliurar en cos i ànima a la seva gent del Baix Camp i el bisbe Pere Casaldàliga que es va lliurar també en cos i ànima per defensar els drets dels més pobres i necessitats.
Un record que m’acompanya i m’emociona és quan l’amic Xavier Joanpere em va comentar que havia viatjat a l’Amazònia per visitar Pere Casaldàliga i, aprofitant la trobada, li va obsequiar el meu disc dedicat a la poesia de Joan Maragall.
El Xavier Joanpere em va dir: «Aquella mateixa nit escoltàvem el ‘Cant Espiritual’ en plena selva. No pots imaginar com tronava la teva veu. L’havia escoltat centenars de vegades, però va ser aquell dia al costat de Casaldàliga quan em vaig adonar de la dimensió i força del teu ‘Cant Espiritual’. En acabar, ens vam abraçar amb llàgrimes als ulls sense poder contenir l’emoció”.
Més tard, Xavier Joanpere va rebre una carta de Casaldàliga donant-li una vegada més les gràcies i dient-li que escoltava el ‘Cant Espiritual’ totes les nits abans de ficar-se al llit.
Avui, amb molta pena, m’uneixo a l’abraçada que us vau fer a l’Amazònia escoltant aquest ‘Cant Espiritual’ de Joan Maragall. Us buscaré en la foscor i ploraré una mica més la vostra absència.
Abraçades eternes.