No sé si m’aclariré o si encara m’embolicaré més, però en l’esforç per desengreixar l’ambient que respirem, estic pensant en què si sempre s’ha dit que l’experiència és un grau afegit perquè a cada dia que passa més es veuen les mancances en allò que hauria de servir…
En un moment en què sembla que tot vingui de nou, que mai abans s’havia vist el que es veu, que no s’entén res del que expliquen… Talment sembla que es vagi enrere, i que l’experiència sigui simplement pel dia a dia que es viu perquè per demà ja no servirà, i sempre amb la impressió que més aviat és un llast i no un valor. Les situacions se succeeixen, i allò que no es va arribar a assumir ahir avui s’hi afegeix un nou sotrac encara més difícil d’entendre i de pair.
Laboralment, l’experiència, tan valorada abans, ja ha estat substituïda per una major disponibilitat, i primen els dots per saber crear necessitats innecessàries i per saber convèncer per col·locar el que interessa, segons l’estratègia de mercat del moment. Com s’ha vist, per exemple, amb les conseqüències de la bombolla immobiliària, es tracta de cobrir objectius comercials i, després, Déu dirà… O algú altre s’ho trobarà.
En aquest sentit, així ha quedat la morositat hipotecària i la borsa d’immobles que han hagut d’assumir les entitats bancàries… i el gran nombre de famílies que s’han vist al carrer per no poder seguir complint els contractes signats en aquells temps.
L’experiència ara ja només són experiències puntuals, acumulables o no, segons el que cadascú vulgui, si fa o no fa, com un mateix valora i segueix les col·leccions particulars. Pels segments d’edat en què es premiava la capacitat d’emmagatzemar més que pensar, aprendre amb cançoneta i de cap a peus, l’experiència es deia memòria…
Després, la memòria aplicada a patrons i pautes que semblaven inalterables i per a tota la vida se li va dir experiència, que servia per anar progressant laboralment, fins al moment present en què del saber, i fins i tot del fer, ja se n’encarreguen les permanentment noves tecnologies, i l’experiència només val perquè un es pugui sentir vell i desfasat, fora d’òrbita.
Ara, l’experiència l’aporta la tecnologia, que l’acumula amb una capacitat sense límits, ordenadament sense que, per la seva permanent evolució, calgui ningú que l’aprengui, d’un dia per l’altra, per aplicar-la i s’hi adapti, que no es posa de baixa ni fa vacances, ni, de tant en tant, reivindica millores.