La pregunta del titular la va formular dimecres passat la periodista Natàlia Rodríguez a Patrícia Terradellas i Noemí Llauradó en l’última sessió del cicle ‘Presidentes’, organitzat pel Centre de Lectura de Reus. La resposta de la presidenta d’El Círcol va ser ràpida: «Tan esgotador com ser català». La seva fina ironia va posar un punt d’humor a la conversa oberta amb la presidenta de la Diputació de Tarragona.
La iniciativa ha reunit durant tres trobades a dones que han estat les primeres a encapçalar diferents entitats i institucions locals o territorials: Empar Pont, amfitriona i primera presidenta del Centre de Lectura; Sandra Guaita, primera alcaldessa de Reus; Dolors Sardà, primera a encapçalar la Fundació Teatre Fortuny; Mònica Balsells, primera presidenta del club Reus Deportiu; i les esmentades Terradellas i Llauradó. Taules moderades també per dues periodistes, Rodríguez -directora del Diari de Tarragona- i Mònica Cid -directora de Canal Reus-, i la filòloga i presidenta d’Òmnium Baix Camp, Agnès Toda. Com es pot comprovar una àmplia i diversa representació que convida a un moderat optimisme en la lluita per la igualtat, independentment del gènere
I la pregunta de l’última moderadora té tot el sentit del món si pensem que fa més de cinquanta anys que les Nacions Unides van declarar el 8 de maig Dia Internacional de la Dona i que en fa gairebé 170 de la manifestació de milers de dones treballadores tèxtils a Nova York aquell mateix dia, però de 1857. Van sortir al carrer per denunciar les miserables condicions laborals, reivindicar la reducció de l’horari de treball i acabar amb l’explotació infantil amb el suggeridor lema «Pa i roses».
Ser dona continua sent esgotador a la vista de les dificultats que moltes encara tenen de progressar en la seva carrera professional, de conciliar la vida laboral amb la del treball, de fer front a l’encara vigent cosificació de la dona en el llenguatge dels mitjans de comunicació tradicionals i també en les xarxes socials i de fer entendre a sectors de la societat que tots els avenços en drets de finals del segle XIX al XXI són trencadissos.
L’amenaça dels expansius discursos ultraconservadors arreu qüestiona els drets de les dones, però també els dels homes. No ens equivoquem. Quan el Baròmetre Joventut i Gènere 2025 ens diu que només un 38,4 % de nois joves d’entre 15 i 29 anys s’identifica amb el feminisme i en canvi creuen sentir-se víctimes, ens hem de preocupar seriosament tots plegats. Fa olor de fracàs social. Els resultats d’aquest sondeig fet per una fundació publicoprivada estan 12 punts per sota dels obtinguts el 2021. Vaja, que anem com els crancs, enrere.
Si a aquesta mirada d’una part de la Joventut i afegim altres enquestes que diuen que una part d’aquests joves voldrien una dictadura, embolica que fa fort. És esgotador ser dona i comença a ser-ho defensar la democràcia. La demagògia dels partits ultraconservadors i els aliats i aliades que han trobat a les xarxes socials estan contaminant el clima social i les converses de cafè. Tampoc ajuda gaire el comportament de líders polítics internacionals occidentals com Trump, Putin o Netanyahu que passen pel ral el dret internacional i la justícia social.
Ara mateix és esgotador ser persona que creu en la pau i la convivència. Però no es pot defallir perquè és el que pretenen els interessos espuris dels qui volen el que ha denunciat el president Pedro Sánchez en un article a The Economist: la llei de la força o la força de la llei. Més enllà del tacticisme o oportunisme electoral que se li pugui suposar al líder socialista, cal reconèixer que ha posat el dit a la nafra. També és cert que s’ho hauria d’aplicar en aquelles qüestions que depenen en bona part d’ell com el finançament i les inversions a Catalunya o l’aplicació efectiva i total de la llei d’amnistia. Vull entendre que la presidenta d’El Círcol s’hi referia de forma discreta a aquestes assignatures pendents quan deia que «també és esgotador ser català» contestant a la moderadora en la sessió a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura.
Tal com està el pati mundial queda clar que ja no en tenim prou amb el 8-M per defensar els drets de les dones i cal convertir cada dia, de dilluns a diumenge, i de gener a desembre, en dies internacionals per protegir els drets humans en general. I això és feina col·lectiva, però també individual. Si no ho fem nosaltres, els altres no ho faran.