El periodista i escriptor Joan Antoni Domènech va presentar aquest dimarts el nou llibre dedicat a l’empenta emprenedora de Reus titulat ‘Penúltimes històries empresarials de Reus’ on recull noves cròniques sobre l’activitat econòmica local i les figures clau que l’han protagonitzada. L’acte, celebrat a la Cambra de Comerç de Reus, va servir per reivindicar la tradició empresarial de la ciutat i el seu esperit innovador al llarg del temps. L’autor ja té publicats dos títols anteriors sobre la mateixa temàtica
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va obrir breument l’acte de presentació del nou llibre sobre la història dels empresaris locals. En el seu parlament, va mostrar el suport de la Cambra a aquesta iniciativa i va comentar, en referència al títol de l’obra: “sembla, pel títol, que no serà l’últim”. També va remarcar la voluntat de continuar col·laborant en l’edició de llibres que donin suport a l’empresa i a l’empresariat.
A continuació, va prendre la paraula Antoni Terceño, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Rovira i Virgili. Terceño va qualificar el llibre com “una crònica d’una ciutat emprenedora, plena de personatges, amb biografies i un llenguatge sense artificis”, i va destacar que es tracta d’una obra útil per entendre els trets de l’economia local de Reus.
En relació amb l’èxit paradoxal de la capitalitat reusenca —una ciutat que, segons ell, no reunia cap requisit aparent per triomfar—, va assenyalar diversos factors clau. El primer, “fer de la necessitat virtut”, com a exemple de com l’esperit lluitador va empènyer la creació d’empreses per resoldre problemes concrets, com el de l’aigua. El segon, “la capacitat d’adaptació”, es va posar de manifest quan es va acabar la indústria de l’aiguardent —el famós “Reus, París, Londres”— i el capital local es va diversificar cap a empreses de tot tipus. També va posar en valor el caràcter innovador de la ciutat en àmbits com l’avicultura, la farmàcia, els invents i les patents. Finalment, va destacar l’esperit col·laborador i grupal, amb exemples com el pantà de Riudecanyes, l’únic pantà privat de tot l’Estat, al qual l’autor va dedicar un capítol.
L’autor del llibre, Joan Antoni Domènech, va insistir en l’esperit emprenedor, reactiu i en el capitalisme agressiu que va moure les persones de Reus, especialment als anys vint del segle passat. Va defensar la tesi que l’alta concentració física, la intensa activitat fabril i comercial en un perímetre reduït va afavorir l’aparició de nous projectes. Fins i tot va fer una referència curiosa: el vent —malgrat no ser una raó científica— emparentava Reus amb zones de gran emprenedoria com l’Empordanet. “La força seminal era la manca de facilitats”, va afirmar.
L’autor també va parlar de nissagues com els Vilella i els Recasens, així com de clíniques com les dels doctors Pons, Ibarz i Fàbregues, molt rendibles i amb professionals de gran qualitat. Va contrastar aquests exemples amb l’antic hospital, que va descriure com “el lloc on s’anava a morir; pensem en el que tenim ara”.
Finalment, va reflexionar sobre com les iniciatives privades van resoldre problemes i van perdurar al llarg del temps —com el Pere Mata o el Centre de Lectura—, mentre que altres projectes, com el del Banc de l’Est (una entitat bancària local), no van prosperar mai a causa d’un informe negatiu del governador del Banc d’Espanya.