Des de la Generalitat de Catalunya es treballa perquè el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona estigui enllestit i aprovat abans de 2030. A hores d’ara, s’estan concretant les bases que permetin tirar endavant la contractació d’un equip extern per a la redacció del document, el qual comptarà amb el seguiment extern dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Tarragona.
Aquesta tarda de dimecres, 11 de febrer, ha tingut lloc a l’Espai Mammuthus de la Canonja la presentació de l’Estratègia Metropolitana del Camp de Tarragona, a càrrec de l’equip de Daleph. Abans, però, la directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Elisabet Cirici, ha indicat que el document que ha de definir el territori i els àmbits d’actuació de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, el Pla Director Urbanístic Metropolità, hauria de ser una realitat abans de 2030.
El PDU determinarà, per als pròxims anys, quines són les sinergies que s’hi hauran d’establir i quines decisions s’hauran de prendre sota un consens metropolità, de manera coordinada. “L’objectiu no és revertir la realitat del territori, sinó buscar una millor ordenació i planificació”, ha assegurat Cirici, qui ha afegit que “hi haurà renúncies, però també molts guanys”. “El conjunt del territori ha de recollir les seves especificitats”, ha apuntat. Aquest document que contempla la revisió dels usos del sòl estarà per sobre dels planejaments municipals, i per tant, aquests últims s’hauran d’adaptar al primer, ja que establirà unes recomanacions, atribucions i línies concretes.
Quant a l’estratègia metropolitana, definida després d’un procés de diagnosi i participació i tenint de referència l’Agenda 2030 i l’Agenda Urbana Espanyola, defineix set dimensions operatives, sis línies d’actuacions i gairebé una vintena de projectes. Els temes que s’han detectat com a més urgents són la mobilitat i transport, l’habitatge, i l’energia i clima. Tot plegat, seguint uns criteris que busquen la sostenibilitat ambiental, social, econòmica, ambiental i espaial. D’aquesta estratègia es tirarà endavant un pla d’acció específic per tal de retre comptes i poder fer-ne un seguiment.
L’estratègia proposa aconseguir una àrea metropolitana connectada, ordenada i equilibrada territorialment; igualitària, social i inclusiva; amb identitat i patrimoni cultural compartit; innovadora competitiva i amb una economia diversificada; resilient, sostenible i compromesa amb la transició energètica; i cooperativa, ben governada i amb serveis compartits.
Per tal d’aconseguir-ho, en aquesta estratègia inicial es presenten projectes que es podrien tirar endavant. Alguns d’aquests són la creació d’una xarxa de vies ciclables, mobilitat pública i espais públics, l’impuls metropolità de la promoció d’habitatge públic, l’elaboració de l’agenda cultural metropolitana o la posada en marxa d’una empresa energètica pública supramunicipal.
L’acte s’ha tancat amb una taula rodona on s’han compartit experiències i visions per afrontar com s’haurà de governar el futur Camp de Tarragona. Hi han intervingut el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José Francisco Cabanes; Agustí Segarra, de la Universitat Rovira i Virgili; el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Oriol Estela; i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita.
Durant la taula rodona, s’ha reiterat en més d’una ocasió que els diferents municipis i administracions han de ser “generosos” amb els altres, des de les ciutats fins als pobles petits. També s’han destacat altres aspectes com el fet que “mancomunar” serveis abarateix les seves despeses, que reconéixer un territori com a metropolità és sinònim de complexitat i dinamisme, o que anar “a poc a poc” és el “normal”.
Al seu torn, Guaita ha detallat que la raó de ser d’una futura àrea metropolitana és prestar serveis compartits i de qualitat a la ciutadania, i que les persones han de ser “el centre de les decisions”. També ha defensat que malgrat que el lideratge de l’actual Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana ha de ser públic, des de les administracions com ara els ajuntaments o la Diputació, s’ha de comptar amb la col·laboració dels ens privats, com el Clúster TIC Catalunya Sud o Pimec.
A més, la batllessa de la capital del Baix Camp ha repassat alguns dels reptes a afrontar o riscos que hi ha, com són la impaciència, la generació de falses expectatives, les reticències als canvis o les dinàmiques històriques localistes, les “guerres de campanars”.
L’alcaldessa de Reus no ha volgut concloure la seva ponència sense reivindicar que la ciutadania del Camp de Tarragona s’ha de sentir “orgullosament metropolitana”, i ha asseverat que continuaran exercint de “lobby” per aconseguir més i millors oportunitats i recursos per al territori.