Algunes escoles públiques de Reus estan sotmeses els darrers mesos a una mena de dutxa escocesa que les manté ben actives. Una de freda i una de calenta. Els casos més significatius són Prat de la Riba i Vitxeta i per motius ben diferents. La primera per la denúncia de contaminació acústica i atmosfèrica i la segona per la pèrdua el curs passat d’una línia d’I3, educació infantil de tres anys. I totes les reivindicacions cauen primer sobra la teulada de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament per acabar rebotant a la de la Conselleria d’Educació de la Generalitat. És la penyora de ser l’administració més pròxima a la ciutadania, tot i qui té la majoria de les competències i recursos econòmics els té el govern de Salvador Illa.
La Prat de la Riba ha rebut aquests dies una bona notícia amb la posada en marxa d’un pla pilot per aturar el trànsit rodat a l’avinguda Prat de la Riba a les hores d’entrada i sortida de l’alumnat. Una mesura que ja és efectiva i durarà fins a finals de curs. Falten poques setmanes per penjar el cartell de tancat per vacances. La comunitat educativa del centre ha valorat positivament aquest primer gest de l’Ajuntament, tot i que arriba després d’un toc d’atenció de la síndica de greuges de Catalunya. Sigui com sigui, és un primer pas que confiem que tingui continuïtat a partir del setembre, juntament amb altres mesures per adequar les instal·lacions del centre per protegir la salut d’alumnes i professionals que hi treballen.
I mentre el clima a la Prat de la Riba millora a la Vitxeta s’escalfa. La nit del passat divendres un grup de famílies van dormir a l’escola com a mesura de protesta i pressió per reclamar la recuperació d’una línia I3. Estan queixosos pel que consideren inacció institucional, fonamentalment de la Generalitat, però de retruc també rep l’Ajuntament. Han recollit signatures i elevaran les reivindicacions al Parlament de Catalunya. Estan disposats a fer més mobilitzacions. La gestió del mapa educatiu de Reus, i de la majoria dels pobles i ciutats, és un bon galimaties per equilibrar la demanda i l’oferta per aconseguir que les places assignades s’ajustin el màxim possible a les necessitats de les famílies. A totes les famílies en un context social tensionat per l’evident incidència de l’evolució de la natalitat, expansiva per la creixent immigració i regressiva en la població autòctona. La revolució de la demografia supera els vells esquemes i reclama imaginació, valentia i justícia. La proximitat al lloc de residència és una de les peces claus de la zonificació escolar, no l’única. La Vitxeta té una llarga i reconeguda tradició de centre modern, atrevit i reivindicatiu. I no s’aturaran fins a aconseguir una resposta efectiva. Amb tot s’han mostrat oberts al diàleg amb les administracions. Aquest ja sembla un bon indici per confiar en una solució satisfactòria.
N’he parlat en altres columnes de la importància cabdal de l’educació per articular una comunitat cohesionada, justa i solidària. Sigui una escala de veïns i veïnes, un poble o ciutat, un país o un continent. De la mateixa manera que el president Illa va aprofitar un viatge internacional a Seül per confirmar el compromís amb la inversió industrial de l’empresa coreana Lotte a Mont-roig del Camp per construir-hi una fàbrica de components per bateries elèctriques, seria desitjable que ell i la seva consellera fessin costat a la regidora de Reus per aplicar mesures que atenguin les peticions de les escoles Prat de la Riba i Vitxeta. Estem massa acostumats a veure com el govern de torn deixa que el marró se’l mengin els ajuntaments. Si el govern d’Illa és el govern de tothom i el seu pla Catalunya Lidera va de debò, podem ser optimistes.
Necessitem inversions industrials, però sobretot socials i, especialment educatives. No ens podem permetre el luxe de fer de castells de sorra enlluernats per l’evolució positiva del PIB o de les exportacions. I les escoles públiques són el pal de paller de la Catalunya actual i, sobretot, la garantia de la del futur. No deixem sols i soles als nens i nenes. No deixem sola a la comunitat educativa. Donem-los els recursos necessaris per construir uns bons fonaments socials. I els fonaments, si no ens volem fer trampes al solitari, només es poden fer bé.