Inquiet per la fotografia, als anys setanta s’integra al “Col·lectiu Jove” de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, que coordinava Ribas Prous, participant en tots els seus tallers avançats de formació fotogràfica que, de forma pionera, va organitzar l’entitat.
Essencialment, la trajectòria que distingeix i caracteritza l’obra d’en Llorenç és el reportatge, temàtica que el va fascinar i definir com a espectador i partícip de la visió de l’exponent humà, a l’estil del “street photography”. La línia dels seus treballs, de caràcter auster i rigorós, li va proporcionar un gran llegat en forma d’un extens arxiu fotogràfic sobre les tradicions populars, des de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o les terres del delta de l’Ebre, fins a arribar a les romeries i pelegrinatges del País Valencià.
Testimoni del seu temps en els esdeveniments de la transició democràtica a Catalunya, va participar en les manifestacions al carrer, captant nombroses imatges de l’onze de setembre, així com de les mobilitzacions de les lluites obreres i del Primer de Maig.
La constant aportació de workshops de formació especialitzada al voltant de l’Agrupació Fotogràfica de Reus li va obrir nous horitzons, descobrint noves línies a experimentar que va practicar amb èxit, adreçades al món del concurs. Va assajar noves formes d’investigació creativa en figura i model, treballant posteriorment en el món del paisatge, la naturalesa i l’ecologia, utilitzant càmeres de gran i mig format. Aquestes disciplines constituïren, dia a dia, una manera d’aprofundir en l’observació del llegat dels grans mestres internacionals de la història de la fotografia, de la qual s’analitzaven les seves característiques peculiars.
Va obtenir més d’un centenar de primers premis i premis d’honor en certàmens de categoria estatal. Va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi Ciutat de Reus de Fotografia Artística / Medalla Gaudí, així com amb el Premi Beca, on va aportar un extens treball sobre la temàtica del Montsant, les muntanyes de Prades i la serra la Llena, que, al capdavall, va esdevenir un homenatge a Ramon Amigó. Un dels seus guardons més preuats és el que es va convocar a Barcelona amb motiu de l’Any Gaudí, on, en el parlament de presentació de la seva obra, ell mateix va reivindicar la importància del Modernisme arquitectònic reusenc.
Gran part de la seva obra ha quedat reflectida en diversos llibres i publicacions locals: Arqueologia industrial, Ferro forjat, Arquitectura i Ceràmica vidrada, publicacions de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, així com en la participació en els portafolis anuals o “carpetes”, destacant-se en l’edició de Les Catedrals del vi i Viatge per l’obra de Gaudí, aquesta última amb imatges impactants preses amb càmera panoràmica i en modalitat infraroja. Va estar present en la pràctica totalitat dels treballs que, en 33 edicions, es van editar per l’Agrupació Fotogràfica de Reus i que estaven dedicats a la comarca del Baix Camp, així com a comarques veïnes, analitzant temàtiques variades com les tradicions i el folklore, l’arquitectura, les festivitats, la naturalesa, els monestirs i ermites, el teatre o els castellers.
Llorenç Herrera va participar en diverses exposicions col·lectives internacionals d’importància, coordinades dins del marc de l’Agrupació Fotogràfica, a França, Itàlia, Txecoslovàquia, la URSS, Polònia, Iugoslàvia, Letònia i Alemanya, així com a Amèrica Llatina, destinades als casals catalans a l’exili, a la República Argentina, Cuba i la República Dominicana. Algunes de les seves exposicions sobre naturalesa van itinerar per tot Catalunya i posteriorment van formar part d’exposicions col·lectives arreu de l’Estat.
Va ser fotògraf seleccionat en dues ocasions a la prestigiosa Primavera Fotogràfica de Catalunya, presentant al Museu d’Art i d’Història de Reus dues importants exposicions personals: Natura i Imatges de la meva gent, treballs distingits sota els auspicis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
També, l’any 2010, va presentar a Síria Visitant Damasc, una gran mostra sobre naturalesa amb el patrocini de l’Institut Ramon Llull, l’Instituto Cervantes i el Centre de la Imatge Mas Iglesias, treball que la comissaria del saló va qualificar amb un esment al cicle de “l’escola Ribas Prous”.
Va participar en les tradicionals visites de l’Agrupació Fotogràfica de Reus a Londres, on anualment visitaven museus de fotografia, entre ells el del gran Fox Talbot a l’Abadia de Lacock, acompanyat del col·laborador i professor Xosé Gago Pesqueira. Aquest contacte amb fotògrafs anglesos servia per cercar models i gaudir dels parcs practicant relaxants reportatges.
Fruit d’un sentiment de nostàlgia per la tradicional fotografia argèntica i la seva història, Llorenç Herrera ha estat col·leccionant els darrers anys, pacientment, un bon nombre de càmeres, llibres, publicacions, fotografies i clixés que observava, estudiava i classificava.
L’any 2013, i amb motiu d’una extensa i llarga recerca portada a terme per Llorenç Herrera, va completar una gran col·lecció d’originals adquirits als brocanters. Més tard, aquest material va formar part de la mostra Ferrotips, ambrotips i col·lodió humit, època del Western USA 1850/85. Homenatge a Quinn Jacobson, inaugurada a Vilassar de Dalt, a l’emergent primer Festival Internacional Revela’t.
Aquesta mateixa exposició es va presentar a Reus l’any 2015 al Museu de Reus Salvador Vilaseca, reforçada i acompanyada d’una extensa col·lecció de càmeres de gran format i noves fotografies adquirides pel mateix Llorenç Herrera, així com d’una mostra dels treballs experimentats pels alumnes al taller i vídeos descriptius del procés tècnic.
Recuperem i publiquem aquest article de Josep Maria Ribes i Prous, escrit l’any 2015, arran de la mort de Llorenç Herrera Altès.