L’Audiència Provincial de Tarragona es va convertir dijous passat en escenari d’una imatge esperpèntica durant la sessió del judici del cas Innova quan no va aparèixer un dels testimonis proposats per la defensa de l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, un altre exalcalde reusenc, Carles Pellicer. I no va aparèixer, asseu-te un moment, si us plau, perquè el sistema judicial no l’havia pogut localitzar. On és el Pellicer? Li havien enviat, ves a saber quan, un correu electrònic a l’antiga adreça que tenia quan era batlle que es desactiva automàticament quan deixes el càrrec. I Pellicer no ho és des de 2023.
Ignoro com funciona el procediment per notificar a un ciutadà que és citat com a testimoni en un judici i si verifiquen que aquest ha rebut l’avís rebut correctament. El que no es pot ignorar és que Carles Pellicer va ser alcalde durant dotze anys, del 2011 al 2023, i que a Reus és més conegut que la «Monyos». Una trucada a l’ajuntament o a qualsevol periodista local els hauria proporcionat l’actual contacte o, si més no, haguessin fet d’intermediari per allò de la privacitat de les dades personals. Lamentable.
Probablement, el testimoni de Pellicer no era estratègic per l’advocat de la defensa de Pérez perquè el mateix dijous va acabar renunciant a la seva compareixença. Potser també va influir la bona voluntat del lletrat de no burxar en la ferida d’un ridícul judicial de primera categoria. Pellicer dijous estava fent vida normal a la ciutat i, si l’haguessin trobat, hauria complert amb les seves obligacions ciutadanes anant a l’Audiència.
En qualsevol cas, l’escena, més pròpia d’un sainet o d’un vodevil que La Cubana o el director Paco Mir (Tricicle) haurien signat, grinyola molt perquè l’anomenat cas Innova s’ha arrossegat des de 2012, trinxant personalment i mediàticament a desenes de persones abans que es determini quin és el delicte o el pecat comès. El sistema judicial ha tingut catorze anys per anar preparant el procés que finalment ha acabat en el judici que se segueix a Tarragona i que, teòricament, hauria de ser meticulós en tots els detalls, com per exemple citar a declarar com a testimoni un exalcalde en una vista que ha de dictaminar sobre la presumpta corrupció política i sanitària que se li atribueix al cas Innova.
L’escena de dijous no ajuda a la imatge del sistema judicial i reforça la demanda de més i millors recursos per garantir la màxima que tothom és igual davant la llei, una de les pedres bàsiques d’una democràcia constitucional en un estat de dret. La confiança en la justícia terrenal és fonamental pels que no podem esperar que es confirmi la divina. Pellicer es va convertir, contra la seva voluntat, en el personatge d’un particular «On és Pellicer?» com en la sèrie ‘On és Wally?’ que el dibuixant britànic Martin Hanford va crear el 1987 i que va esdevenir un fenomen de lectura i joc per mirar de trobar al protagonista aventurer en pàgines on compartia espai amb centenars d’altres personatges. Buscar una agulla en un paller. Una sèrie literària que no es va publicar en català fins al 2022 gràcies a l’empenta de l’editorial B de Block.
Pellicer no és Wally i localitzar-lo hauria estat un joc de nens tenint en compte la seva popularitat acresolada durant tres mandats consecutius com a alcalde i amb rècord de reunions amb veïns i entitats i de quilòmetres recorreguts per tots els barris de Reus. M’atreveixo, amb tot el respecte, a suggerir als funcionaris encarregats d’enviar les citacions als testimonis que la pròxima vegada s’acostin tot passejant a la ciutat i preguntin a qualsevol reusenca o reusenc: «On és Pellicer?».
Tothom agrairia estalviar-nos esperpents com els de dijous a l’Audiència. L’esperpent va ser un gènere literari i teatral creat pel gallec Ramon Maria del Valle-Inclán (1866-1936), una figura del corrent cultural del Modernisme, que recreava personatges i situacions extremadament ridícules i extravagants. Una visita a Reus per saber on era l’exalcalde també els hagués permès gaudir d’una bona colla de joies del Modernisme arquitectònic que no tenen res d’esperpèntic.
Parafrasejant a l’universal arquitecte reusenc, Antoni Gaudí, primer l’amor, després la tècnica. Primer preguntar, en acabat notificar. Amén.