Les pluges torrencials de les darreres setmanes han tornat a posar en evidència la vulnerabilitat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre davant els fenòmens meteorològics extrems. Carreteres inundades, vehicles atrapats, barrancs desbordats i municipis amb problemes de mobilitat són algunes de les conseqüències d’uns aiguats que poden transformar el paisatge en qüestió d’hores. Però, estem preparats per afrontar episodis d’aquesta magnitud? I què podem fer per reduir-ne els efectes?
Per respondre aquestes preguntes, Reusdigital.cat ha parlat amb quatre experts de la Universitat Rovira i Virgili (URV): Javier Sigró, investigador del Centre for Climate Change (C3); Jordi Toda, físic i meteoròleg especialitzat en predicció meteorològica i comunicació del risc; Ferran Grau, investigador expert en adaptació arquitectònica i urbana al canvi climàtic, i Joaquim Roset, enginyer geòleg i professor associat de la URV. Les seves reflexions dibuixen un escenari en què la prevenció, la planificació territorial i la capacitat d’anticipació seran determinants per reduir els efectes dels aiguats, tant als nuclis urbans com a les infraestructures de transport.
Menys pluja, però més intensa
Que al Mediterrani hi hagi aiguats a la tardor no és cap novetat. El que està canviant és la intensitat amb què es produeixen. Javier Sigró explica que, paradoxalment, la quantitat total de pluja anual tendeix a disminuir a Catalunya, però les precipitacions es concentren cada vegada més en episodis intensos. «En els darrers episodis estem registrant precipitacions de més de 200 litres en poques hores a indrets de la costa que normalment registren poc més de 500 mm en tot un any», assenyala. És a dir, una sola tempesta pot deixar gairebé la meitat de la pluja habitual de tot un any.
El canvi climàtic hi té molt a veure, però amb matisos. Segons Sigró, no és que provoqui directament aquestes tempestes, sinó que n’accentua la intensitat quan es donen les condicions atmosfèriques adequades. Un Mediterrani cada vegada més calent aporta més humitat i energia a les precipitacions, mentre que l’orografia del litoral pot afavorir que els aiguats es concentrin en determinades zones.
L’investigador adverteix que aquests fenòmens s’intensificaran durant les pròximes dècades. Ara bé, les conseqüències no dependran únicament de la força de les tempestes: també seran determinants les mesures socials, urbanístiques i de gestió territorial que s’adoptin per afrontar-les. La vulnerabilitat, per tant, no depèn només del clima, sinó també de com està preparat el territori.
Per què no podem saber exactament on plourà?
Una de les preguntes més habituals després d’un aiguat és per què les previsions no han encertat exactament on descarregaria la tempesta. La resposta, segons Jordi Toda, és que preveure una situació de risc no és el mateix que determinar el punt concret on caurà més aigua.
La meteorologia ha avançat considerablement gràcies als models numèrics, els radars i els satèl·lits. Avui es poden identificar situacions favorables a tempestes intenses amb un o dos dies d’antelació, però concretar on descarregaran continua sent molt més complicat.
Una tempesta pot deixar 60 o 80 litres per metre quadrat en poca estona en un municipi i quantitats molt inferiors a pocs quilòmetres. Petites variacions del vent o de la humitat poden modificar el desenvolupament del fenomen. «La incertesa no és sinònim de desconeixement. La incertesa es pot analitzar, quantificar i comunicar», remarca Toda.
Aquesta dificultat també condiciona els avisos a la població. És millor alertar amb antelació, encara que finalment la tempesta no arribi, o esperar a tenir més certesa? Per a l’expert, cal trobar un equilibri entre la probabilitat del fenomen i la gravetat de les possibles conseqüències. «Una falsa alarma té un cost, però no avisar d’un fenomen potencialment catastròfic també en té, i pot ser molt més elevat», afirma.
Toda defensa que els avisos meteorològics han d’anar més enllà de les quantitats de precipitació previstes. Cal explicar què poden significar aquests litres d’aigua sobre el territori: inundacions de zones baixes, crescudes sobtades de barrancs o afectacions a la mobilitat. En aquest sentit, recorda que «una bona predicció que no s’entén o que no es tradueix en mesures preventives pot perdre una bona part de la seva utilitat».
Unes ciutats que encara no estan preparades
Si les tempestes són cada vegada més intenses i no sempre es pot determinar on descarregaran, la capacitat de les ciutats per gestionar l’aigua esdevé fonamental. I aquí el diagnòstic de Ferran Grau és contundent. Preguntat sobre si els nostres municipis estan preparats urbanísticament per afrontar pluges torrencials, respon: «Malauradament, la resposta és no».
L’investigador de la URV assenyala que durant dècades s’ha construït en zones inundables i s’han impermeabilitzat grans superfícies sense tenir prou en compte els recorreguts naturals de l’aigua. Una situació que vincula especialment amb l’expansió urbana iniciada a mitjan segle XX. Tanmateix, no totes les ciutats presenten les mateixes vulnerabilitats, i Reus i Tarragona en són dos exemples.
Grau explica que Reus està situada en un territori més planer i destaca que hi ha previstes millores a la xarxa pública de sanejament per respondre amb més eficiència als xàfecs. A Tarragona, en canvi, la proximitat al mar i al riu Francolí, juntament amb una orografia més complexa, condiciona el comportament de l’aigua. Els desnivells poden fer que circuli amb més velocitat i violència, mentre que les zones pròximes al litoral i al riu requereixen una atenció especial.
Davant d’aquest escenari, Grau defensa incrementar les superfícies permeables, construir basses de laminació per reduir els cabals màxims i implantar sistemes de drenatge sostenible. Però, sobretot, reclama una planificació conjunta que tingui en compte el territori, la ciutat, els barris i els edificis, amb la participació d’arquitectes, geòlegs, enginyers i administracions.
El problema, segons l’expert, és que l’adaptació urbanística avança massa lentament. «Manca prevenció més que no pas curació; ara mateix s’està actuant com a resposta als desastres que estem patint», lamenta. També aposta per transformar els espais ja urbanitzats abans de continuar expandint les ciutats sobre nous terrenys.
Carreteres i vies de tren, exposades als riscos geològics
Les conseqüències dels aiguats no es limiten als carrers i als nuclis urbans. Les carreteres i les vies ferroviàries també poden veure’s greument afectades per les pluges intenses, especialment quan travessen zones de muntanya, barrancs o terrenys inestables. Joaquim Roset, enginyer geòleg i professor associat de la URV, explica que els principals riscos són les inundacions, les esllavissades, la inestabilitat dels talussos i les caigudes de blocs de roca, fenòmens que fins i tot poden produir-se simultàniament.
El pas de l’aigua per un torrent o barranc pot erosionar el terreny i desencadenar despreniments, fluxos de fang o esllavissades. El problema apareix quan aquests processos naturals afecten una infraestructura situada al seu pas o quan la mateixa construcció ha alterat l’equilibri del terreny. Una carretera o una línia ferroviària poden quedar interrompudes no només per l’acumulació d’aigua, sinó també per la inestabilitat del sòl que les envolta.
Roset explica que el comportament del terreny canvia considerablement quan queda saturat d’aigua. Augmenta de pes, perd cohesió i disminueix la seva resistència, fet que afavoreix els moviments de terres en zones amb pendent. En alguns casos, aquests processos es poden anticipar. L’aparició d’esquerdes o petits desplaçaments pot advertir que un talús es troba en una situació d’inestabilitat. Per això, l’expert considera que la monitorització dels punts més crítics pot ajudar a prevenir incidències, tot i que reconeix que alguns fenòmens són difícils de preveure perquè responen a una combinació de factors.
La configuració geogràfica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre també hi té un paper important. La proximitat de la serralada Prelitoral al mar, combinada amb determinades condicions atmosfèriques, pot afavorir precipitacions intenses i estacionàries. Quan aquestes pluges afecten barrancs amb pendents pronunciats, les crescudes poden ser sobtades i deixar molt poc marge de reacció. Les zones pròximes a torrents i rieres, així com els talussos artificials construïts al costat de carreteres i vies de tren, són especialment sensibles.
Per a Roset, una de les qüestions fonamentals és adaptar les infraestructures existents a un escenari de precipitacions més intenses. La progressiva impermeabilització del territori fa que una part més gran de l’aigua circuli per la superfície en lloc d’infiltrar-se al terreny, incrementant els cabals que han de suportar els sistemes de drenatge. Entre les possibles solucions, planteja construir basses de laminació abans dels punts crítics, derivar cabals cap a altres lleres quan sigui viable i intervenir als trams amb més risc d’esllavissades o despreniments.
Tanmateix, l’expert insisteix que no es tracta únicament de reforçar carreteres o vies ferroviàries, sinó de replantejar la relació entre les infraestructures i el medi natural. Defensa identificar els punts més vulnerables, corregir les situacions de risc i avançar cap a una ordenació territorial que tingui més en compte el comportament de l’aigua i del terreny. «Cal adaptar-nos a la natura i no que la natura se’ns adapti», resumeix. També considera necessari reforçar la pedagogia sobre els riscos naturals i la importància dels avisos de Protecció Civil.
Les aportacions dels quatre experts conflueixen en una mateixa idea: no es poden evitar les tempestes extremes, però sí reduir-ne les conseqüències. Millorar les prediccions i els avisos, respectar els cursos naturals de l’aigua, identificar els punts geològicament vulnerables i adaptar les infraestructures són actuacions que poden marcar la diferència.
Sigró recorda, a més, que els aiguats són només una part dels canvis que s’acosten. L’augment de les temperatures, la menor disponibilitat d’aigua i el risc d’incendis forestals també transformaran el territori. «El paisatge que veurem per la finestra dintre d’unes poques dècades ja no serà el mateix que veiem ara», adverteix. El repte, per tant, no és només saber quan arribarà la pròxima tempesta, sinó estar més preparats quan ho faci.