L’Esther és una de les poetes més sòlides i personals que es poden trobar a hores d’ara a casa nostra. S’ha dedicat també a la projecció de la poesia en festivals, jornades i seminaris i els seus llibres són d’una potència intensa i colpidora. A hores d’ara porta a terme un projecte insòlit, unes plaquetes titulades ‘Abecedario particular’ on dedica cada volum a una lletra i a tot el que li suggereix. Molt recomanable.
Nom i cognoms.
Esther Zarraluki
Data i lloc de naixement.
1/10/1956
Com vas arribar al món editorial?
És una història llarga… Álvaro Díaz Huici, l’editor de Trea actualment, tenia l’editorial Noega, amb una col·lecció de poesia, Aeda. Un amic a qui li agradava la meva poesia havia portat el llibre ‘Ahora, quizás el juego’ a Madrid, a un altre editor, i l’Álvaro el va veure sobre la taula. Em va trucar per telèfon. Recordo bé la sorpresa. I la il·lusió, és clar.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Ahora, quizás, el juego.’
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
No sé, escric des de molt jove i va ser una cosa natural.
Va ser complicat publicar-lo?
Ja veus que no…
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptora?
Cada cop que ha sortit un llibre meu a la llum.
On t’agradaria arribar?
A aquell lector, a aquella lectora. Els imagino llegint un poema. Desconeguts que sents molt a prop.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Diuen que és realista. Això sembla una simplificació, però ho entenc. La realitat és quelcom extraordinari, incomprensible, tant d’horror i tanta bellesa. Diu Álvaro en el pròleg que va escriure per a ‘Surcos’ que la meva mirada «deja siempre, desde su elíptica dicción, en la extrañeza de esa realidad que contempla».
Abrí la puerta
hacia el dolor del mundo.
Es tan hermoso.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Lent, definitivament lent.
Tens alguna mania o costum especial a l’hora d’escriure?
No. Però necessito estar disponible, oberta, atenta.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Queda molt per fer… Ara per ara, acabar ‘l’Abecedari particular’. Estic a la K.
Quants llibres has publicat?
Sis i ‘l’Abecedari’.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Naturalment. Recordo molt bé quan vaig descobrir la poesia. Manrique, Ausiàs March, Brecht, Bécquer o Baudelaire, un poti-poti que va entrar al meu món adolescent per quedar-s’hi. De seguida Pavese, Vinyoli, Ferrater, Eliot, poetes que m’eren propers. I els grecs arcaics, enlluernadors. I després les dones, el descobriment absolut: Plath, Dickinson, Ajmátova, Tsvetáiyeva…
Això parlant de poesia, les referències també són vitals en la música, la filosofia, la novel·la, el conte, el cinema i l’art.
I algun de contemporani?
Sobretot els meus amics, les meves amigues, que m’acompanyen a la vida.
Quin és el millor avantatge de la teva feina?
La soledat, per a qui es dedica a l’art o a l’escriptura, és una riquesa.
Quin és el pitjor inconvenient?
Que mai és segur que «torni a passar».
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
Parlaria millor de poemes. I hauria de pensar-ho molt. A més, no seria aquesta la idea: m’agrada que altres els hagin escrit, sentir-los a tocar.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
El que més em va costar va ser ‘Peces que duermen’. Vaig començar-lo com una forma de passar el dol per la mort de Jordi Roura, a qui estimava molt. Vaig agafar el catàleg d’una exposició que havia fet a Vic i vaig «parlar» amb les seves escultures. Uns amics em van animar a publicar-lo.
Quin llibre estàs llegint?
Acabo de llegir ‘Dolor’, de Marguerite Duras. Brutal.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí, no tinc manies. I de vegades és la lectura el que m’empeny a escriure.
Recomana un llibre.
Doncs mira, ‘Dolor’.
Recomana un llibre teu.
Vaja, no puc fer això…
Quin llibre no escriuries mai?
Per incapacitat, un llibre d’enginyeria, per exemple.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
Crec que ‘Cobalto’, perquè ha estat reeditat.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
L’antologia ‘Surcos’ està arribant ara a les llibreries.
Què en destacaries?
Bé, és una manera d’apropar-se a la meva poesia; a més, es pot trobar a les llibreries…
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
El fet que els meus editors són amics. Un regal.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
‘L’Abecedari particular’. De moment apareix en forma de quadernets, un per cada lletra de l’alfabet. Hi ha poemes, fotos, dibuixos, contes, pensaments… Escric amb total llibertat. Una amiga, la Gina Rosquelles, m’ajuda amb l’edició. Què en faríem, Jordi, sense els amics?