El cineasta tarragoní Adrià Guxens reflexiona al seu nou curtmetratge ‘Kokuhaku’ sobre «la identitat i l’empoderament» i la idea de «trencar gèneres i expectatives que un té de si mateix per poder ser lliure». Guxens explica a l’ACN que ho narra a través d’una història en la qual hi tenen cabuda els fantasmes japonesos, el teatre Kabuki, que és un tipus de teatre tradicional japonès, i el manga i anime ‘Sailor Moon’. En l’epicentre del curt hi ha la història de Kuni Tomita, un actor de pare japonès i mare espanyola i com «va sortir de l’armari en una família molt tradicional». El curtmetratge forma part de la secció sessions especials – curts del Festival de Cinema de Sitges.
Guxens explica que ‘Kokuhaku’ ha tingut una llarga postproducció: fa dos anys i mig que el van rodar a Madrid i fins ara no han pogut acabar-lo perquè és «un curt finançat de manera completament independent».
La idea va sorgir d’un amic del director que es diu Kuni Tomita, que és actor i un dels productors executius i coguionista del curt, que un dia va explicar-li una història personal. Kuni Tomita és un actor de pare japonès i mare espanyola i li va narrar com «va sortir de l’armari en una família molt tradicional» i que va ser «molt difícil precisament per ser una persona racialitzada». El protagonista també fa uns espectacle a Madrid que imiten l’estil de teatre Kabuki, que és un tipus del teatre tradicional japonès, en el qual es disfressa de dona. Guxens va agafar totes aquestes idees i a més li va introduir elements de gènere fantàstic.
El curtmetratge es desenvolupa en tres línies narratives: una és una entrevista que li fa una periodista a Kuni Tomita que fa espectacles de teatre Kabuki; una altra línia són els flashbacks, que traslladen a la seva infància i adolescència del protagonista, i la tercera línia són els del propi espectacle amb els balls del teatre Kabuki. Una història que el director defineix com «de fantasmes japonesos, del teatre Kabuki i de Sailor Moon».
‘Sailor Moon’
Guxens remarca que ‘Sailor Moon’ és un element important perquè l’actor estava obsessionat de petit amb aquest anime i els seus pares «consideraven que això era de nenes i que alguna cosa no encaixava. A partir d’aquí ell va començar a veure que no estava encaixant amb els cànons del que era la masculinitat». Guxens assenyala que això va interessar-li molt perquè ell és un gran seguidor de l’anime i recorda haver vist també ‘Sailor Moon’ «mig amb vergonya amagant-se de la seva família».
En aquest sentit, va decidir unir els universos del teatre tradicional Kabuki i de l’univers més pop de ‘Sailor Moon’. «És una barreja d’aquests universos ple de contradiccions que parlen d’una persona que es vesteix com a dona».
Confessa la seva grata sorpresa perquè el curt, a més de a Sitges, ha estat seleccionats en diversos festivals nacionals i internacionals i això no li havia passat en cap dels seus curts anteriors. Creu que ‘Kokuhaku’ pot atraure per aquesta barreja d’elements com el fantàstic, LGBT i el cinema independent.
Guxens ressalta la seva fascinació pel món oriental, que és molt diferent al nostre dia a dia a nivell estètic i de pensament. «La clau és que aquesta atracció cap allò desconegut es transformi en un interès, una investigació i un voler posar-se al seu lloc i entendre’ls, i no veure-ho des de l’exotisme, que crec que això s’ha fet molt malament i se segueix fent molt malament en molts llocs».
‘Lóngquán’
Després de diversos curtmetratges, el cineasta està immers en la seva primera pel·lícula que es dirà ‘Lóngquán’. De moment, van rodar a Barcelona l’any nou xinès perquè era l’any nou del drac i només passa una vegada cada dotze anys. La idea és rodar l’any que ve a Xina.
«La pel·lícula és una escissió del curt ‘Un soroll llunyà'», detalla. Tracta sobre el Junyi Sun, un jove nascut a Catalunya, de pares xinesos, que té 37 anys i ha viscut aquí tota la vida, excepte per un petit viatge que va fer fa 30 anys a Xina, on va conèixer la seva família. La seva àvia té 96 anys i s’està morint, i la seva mare vol que torni a Xina per acomiadar-se d’ella. Després de dubtes, perquè «no té cap vincle emocional amb ella», Junyi Sun decideix viatjar a Xina per dir-li adeu. Guxens explica que la pel·lícula es basarà en la història real i apareixeran la família real del protagonista, però el film serà una ficció amb tocs de cinema fantàstic.
Guxens admet les dificultats que hi ha per aconseguir finançament. «El cinema català i espanyol no tenen un vincle clar amb Àsia, com sí que té amb Iberoamèrica». El cineasta assenyala que estan buscant formes de tirar-ho endavant.