Fàtima Llambrich és llicenciada en Periodisme y Criminologia i màster en Seguretat i Prevenció. en se que s’ha especialitzat en crònica judicial i policial. Forma part de l’equip d’informatius de TV3 i un dia, de la seva activitat quotidiana i de la seva professionalitat i rigor a l’hora de tractar els temes, en va sortir un llibre, un true crime dels que ara s’han posat de moda, un gènere que, a mans d’una professional experimentada con ella, agafa una volada especial. Val la pena llegir els seus llibres i seguir les seves cròniques, sempre precises i rigoroses.
Nom i cognoms.
Fàtima Llambrich Núñez.
Data i lloc de naixement.
L’Ametlla de Mar, 20 de febrer del 1980.
Com vas arribar al món editorial?
De la mà del periodista Nico Valle que em va posar en contacte amb la Izaskun Arretxe, llavors editora d’Ara Llibres.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Sense Cadàver’, Ara Llibres. Just este octubre farà deu anys! En castellà és ‘Sin Cadáver’.
Com va sorgir la idea d’escriure’l
Feia anys que visitava el Ramon Laso a presó per entrevistar-lo periòdicament. I m’havia estudiat el cas i fet entrevistes a persones del seu entorn, als investigadors … i després de la conversa amb la Izaskun ja tenia una data d’entrega. I tot aquell munt d’apunts i fotocòpies s’havien de convertir en un llibre.
Va ser complicat publicar-lo?
No gens, la veritat.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptora?
La sensació d’haver aconseguit el repte és el que em dóna satisfacció. Després pateixo. No sóc capaç de tornar-me a llegir els llibres perquè hi trobaria constantment millores a fer. Pateixo moltíssim per la presentació oficial, la que sembla que estiguies obligant tothom a venir. Eliminaria la presentació oficial. En canvi, em diverteixo amb la resta de presentacions o entrevistes. M’agrada el contacte amb el lector, què en pensa, què no li agrada. És interessant esta part.
On t’agradaria arribar?
No hi he pensat. Sóc molt d’anar fent.
Creus que podries definir el teu estil literari?
No. Lo que puc és definir què faig i el perquè: vull transmetre històries que expliquin com funciona el sistema i els seus defectes o punts de millora. M’agrada intentar ensenyar allò que no es veu a simple vista i a partir d’aquí, la resta és com un embolcall; amb el respecte que mereix este embolcall.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Veig un tema, ho deixo tot i hi focalitzo. Busco informació, penso com l’he d’explicar i endavant. Començo a generar post-its i notes per tot arreu però sense ordre ni mètode.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
En dec tenir i no me’n dec adonar. M’agrada escriure a certs bars. M’agrada escriure a casa sense música ni soroll. Si m’ho pogués permetre, escriuria en un hotel amb vistes al mar o a la muntanya. Los llocs per a mi són molt importants, perquè condicionen l’estat d’ànim i la creativitat.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
I tant! Taaants!!! entre ells, escriure ficció.
Quants llibres has publicat?
Dos.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
No. No tinc tant bon nivell lector. Sóc una tastaolletes. Quan era adolescent la meua escriptora de referència -que no és, ni de lluny, un clàssic de la literatura- era la Patricia Cornwell. Ara potser ni m’agradaria! però llavors gràcies a la biblioteca del poble em vaig enganxar a la lectura.
I algun de contemporani?
Com a periodista procuro no perdre’m els llibres de dos periodistes del New Yorker: el Patrick Radden i el David Grann. Literàriament m’agrada mooolt més el Grann, periodísticament el Radden, perquè toca temes actuals. I també m’agrada llegir al Gay Talese. Entre sí no tenen res a veure, i esta és la gràcia.
El millor avantatge de la teva feina?
La possibilitat de conèixer realitats i persones diferents. És realment meravellós per entendre que res és blanc ni negre, ni hi ha una única manera de veure el món. És un privilegi, sincerament.
El pitjor inconvenient?
Que vivim en una societat on no s’exerceix al 100% lo que ha de ser el servei públic i això fa que hi hagi dificultats per accedir a certa informació que hauria d’estar a l’abast de la ciutadania, per exemple.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
Uau! Segurament, molts. Però com a periodista doncs valoro molt els llibres de no-ficció literària que estan ben treballats, que notes que la voluntat és anar més enllà de lo evident, encara que no acabi amb un gran titular.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Una mare no pot triar entre dos fills. Són dos conceptes de llibres diferents, el primer neix d’un repte personal de veure si d’un sol tema en podia estirar el fil i de fer un projecte que no acabés amb el llibre i per això continuo les entrevistes a presó, tot i que no amb la mateixa freqüència. ‘Brots de Narcosocietat’ neix de l’experiència acumulada i de la voluntat de mostrar una realitat que en el moment de publicar-lo no era tant evident veure-la. Ara ja sí que ens la trobem a la cara.
Quin llibre estàs llegint?
Llegeixo diversos llibres alhora: ‘Hotel Exilio’ i’ El Reino y el poder’ -tots dos de no ficció- i ‘El Jilguero’ de ficció. Este mes m’he acabat tres llibres en català. Però em costa trobar no ficció literària en català.
Llegeixes quan estàs escrivint?
En el primer llibre no; gens. Tenia por de contaminar-me, de copiar sense voler. En el segon sí, temàtiques molt diferents, però sí, per activar la creativitat. Llegir desperta les neurones i les fa volar, deu ser com la droga, però en sense els efectes nocius.
Recomana un llibre.
No puc. Cada llibre té el seu lector i el seu moment. Ara busco desesperadament històries vinculades a l’art, de no ficció si pot ser. M’apassionen, però en una altra època no me les hagués mirat. En canvi, si conec a la persona, m’atreveixo a dir-li, crec que este et pot interessar, entretenir o agradar. I encerto eh hahahahahaha.
Recomana un llibre teu.
Oh no, mai! Un llibre t’ha de cridar. Si em dius que necessites saber què està passant et diré que ‘Brots de Narcosocietat’ et donarà moltes pistes i si em dius que no entens com es pot condemnar per homicidi si no es troba el mort et diré que ‘Sense Cadàver’ t’ajudarà a comprendre-ho. Però potser tu vols una història còmica i llavors, has de llegir una història còmica.
Quin llibre no escriuries mai?
Mai diguis mai.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
A veure, no em puc permetre viure d’escriure, per tant, amb els llibres el meu èxit rau en la satisfacció d’haver-los acabat.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Brots de Narcosocietat’, d’editorial Columna. D’editora he tingut la Glòria Gasch.
Què en destacaries?
Que d’una manera -espero haver-ho aconseguit- amena, el lector obtingui informació feixuga de la realitat criminal que tenim.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
No. Què hi farem!.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Si obrissis uns calaixos trobaries unes pàgines escrites en castellà d’una història de no ficció i molta feina per fer. Si n’obrissis uns altres, un projecte de no ficció també sobre homicidis sense cadàver, i si n’obrissis uns altres, quatre idees mal pensades d’una ficció. Saps què vol dir això? Que no estic centrada en res.