Em sumo als actes d’homenatge a Federico García Lorca (1898-1936) amb motiu del 90è aniversari del seu assassinat pels franquistes, el 18 d’agost de 1936, i ho faig parlant la seva faceta musical, amb profunda admiració i amb el respecte que imposa una figura de la seva dimensió.
García Lorca és conegut com un dels grans poetes i dramaturgs de la literatura espanyola del segle XX, però la música també va ocupar un lloc fonamental en la seva vida i obra. Per a ell, era una forma d’expressió artística i, alhora, una manera d’entendre la cultura popular, les emocions i la identitat d’Andalusia. En una entrevista l’any 1933, va afirmar: «Abans de res, soc músic».
Va rebre formació musical des de ben jove. Va estudiar piano —un dels seus professors va ser Antonio Segura Mesa— i fins i tot va arribar a plantejar-se una carrera com a músic. Aquesta formació va influir profundament en el ritme, la musicalitat i la sonoritat dels seus poemes i obres teatrals.
Viatjar per Amèrica li va permetre conèixer altres estils musicals. A Cuba es va acostar a la música popular, a Nova York es va interessar pel jazz i a l’Argentina va conèixer Carlos Gardel. Fos on fos, la música formava part de la seva vida i ampliava la seva manera d’entendre la creació artística.
Una de les seves principals fonts d’inspiració va ser la música tradicional andalusa, especialment el flamenc i el “cante jondo”, que considerava una de les expressions més autèntiques de l’ànima popular. Aquesta admiració el va portar a col·laborar amb Manuel de Falla en l’organització del Concurs de Cante Jondo de Granada de 1922, amb l’objectiu de preservar aquest patrimoni davant la creixent comercialització del flamenc.
García Lorca també va recopilar i harmonitzar cançons tradicionals espanyoles, que interpretava al piano mentre La Argentinita les cantava. Destaquen «Los cuatro muleros», «Anda jaleo», «Las morillas de Jaén» i «Zorongo gitano», enregistrades el 1931.
La influència de la música és evident en tota la seva producció. En obres literàries com ‘Poema del cante jondo’ i ‘Romancero gitano’, el llenguatge poètic incorpora ritmes, repeticions i tornades propis de les cançons populars. En el teatre, obres com ‘Bodas de sangre’, ‘Yerma’ i ‘La casa de Bernarda Alba’ integren cançons i referències musicals que contribueixen a crear l’atmosfera de cada peça i a expressar les emocions dels personatges.
Després de la seva mort, els poemes de García Lorca han continuat inspirant compositors i intèrprets de gèneres molt diversos. La seva obra demostra, així, una profunda connexió entre literatura i música i confirma la vigència de la seva poesia.
Per posar música a aquest escrit, trio la interpretació que Enrique Morente i Lagartija Nick fan de «Pequeño vals vienés», una composició inclosa en el magnífic treball ‘Omega’, que enguany fa 30 anys que es va publicar.