La imatge de casa Gasull que adjuntem és dels anys quaranta del segle passat, tenint en compte els vehicles aparcats al carrer de Sardà i Cailà, que és des d’on està feta aquesta fotografia. El moviment de mercaderies que generava el magatzem de Cal Gasull és el que fa que hi apreciem una fila de camions precedits per un carro, un mitjà de transport prou comú a la primera meitat del segle XX.
Tot el conjunt d’edificacions va ser encarregat per Feliu Gasull i Roig propietari de l’empresa exportadora fundada el 1835 Establiments F. Gasull SA. L’arquitecte escollit per dur a terme les obres va ser Lluís Domènech i Montaner, tot i que el seu fill Perer Domènech i Roura va tenir-hi una participació prou important. La construcció es va fer entre 1911 i 1912, i havia de combinar el magatzem d’oli i fruits secs de 1.000 metres quadrats amb pisos de gran alçària per a les oficines i sales de reunions de l’empresa, i dedicar la restra de 882 metres quadrats a habitatges. L’edifici reflecteix la prosperitat de Reus als inicis del segle XX, quan la ciutat era un important centre comercial i cultural.
Al subsol de l’edifici hi ha 33 tines d’oli, però mai hi va arribar a haver una premsa d’olives. El magatzem que veiem en primer terme fa de base de la planta noble, la façana de la qual mostra rics esgrafiats que fan al·legoria a unes oliveres. Tot i que l’oli era el principal negoci de Cal Gasull, entre els anys 1940 i 1960 els seus propietaris també es van dedicar als fruits secs, i per aquest motiu es va construir una torre d’emmagatzematge amb un crèdit de l’Estat per regions devastades. Aquesta torre, que no es pot veure en la imatge, es va fer amb materials de molt mala qualitat i es va decidir enderrocar-la a finals del segle XX per evitar accidents.
L’estil de la casa és un trànsit entre el Modernisme i el Noucentisme, i per tant s’allunya de l’arrauxat Modernisme dels anys anteriors i s’apropa més al Noucentisme de línies rectes d’inspiració Neoclàssica. Aquesta preferència estava en sintonia amb els burgesos i intel·lectuals d’aquells anys que consideraven el Noucentisme de més bon gust que no pas el Modernisme.
A la foto es pot apreciar de manera destacada la balustrada de la balconada de ceràmica esmaltada amb un petit capitell i els mosaics al timpà de cada balconada, uns mosaics encarregats a un expert artesà vingut expressament de Milà (Itàlia), proveïdor de les tessel·les de ceràmica vidrada que es van utilitzar. La balconada de l’edificació segueix els patrons de d’altres edificacions del mateix arquitecte com l’Institut Pere Mata de Reus o el Palau de la Música Catalana de Barcelona.