L’assassinat del general Joan Prim i Prats, el 27 de desembre de 1870, és un dels esdeveniments amb més transcendència política de la història contemporània d’Espanya. El militar i polític reusenc va tenir un paper clau en la caiguda d’Isabel II i aspirava a modernitzar l’Estat espanyol per posar-lo a l’altura de les potències europees del moment.
El llibre ‘El asesinato del general Prim a través del estudio del sumario incoado’, de José María Fontana Bertrán i Alfredo Redondo, supera les 400 pàgines i esdevé una anàlisi detallada del magnicidi. Els autors disseccionen l’escamot responsable de l’atemptat i discorren sobre qui els va dirigir i finançar. La recerca parteix d’una conversa aparentment casual amb les germanes Esperanza i Boni Pérez de Montejo de la Sierra, que van assenyalar com a autor material el capatàs de Santuy, anomenat Ramón García.
Fontana explora les diferents teories al voltant del crim, basant-se en un extens fons documental i bibliogràfic. L’obra inclou un acurat índex onomàstic i toponímic de prop de 300 pàgines, que l’autor va mostrar en una conferència al Centre de Lectura de Reus, aquest dimarts. El llibre també revisita el sumari judicial del cas, el mateix que va inspirar el conegut volum d’Antoni Pedrol Rius ‘Los asesinos del General Prim’, i exonera el republicà Paul y Angulo, acusat durant dècades sense proves concloents i que sempre va negar la seva implicació fins a la seva mort a l’exili, a París.
Per accedir als 82 volums del sumari judicial, va ser necessària una tasca de digitalització exhaustiva —una feina inèdita fins al moment. Aquesta digitalització ha permès als autors verificar cadascun dels testimonis i proves, descartant-ne molts per haver estat manipulats o fabricats per tal de desviar l’atenció dels veritables culpables.
Fontana defensa que l’assassinat de Prim va ser el resultat d’una conspiració política a gran escala, més enllà d’un crim individual o passional. Segons ell, el magnicidi només s’entén en el context d’incertesa sobre el futur de la monarquia espanyola. A més, remarca la connivència, o com a mínim el silenci, d’elements de dins de l’exèrcit i de la política madrilenya. La impunitat dels sospitosos, juntament amb la desaparició i manipulació de proves clau, reforça aquesta tesi d’un encobriment sistemàtic posterior.
La dificultat per identificar els autors materials també respon al fet que molts sectors en podien sortir beneficiats: carlins, isabelins, republicans i, especialment, l’alta burgesia i sectors de l’exèrcit que s’oposaven a l’arribada d’Amadeu de Savoia, el rei proposat per Prim. L’exèrcit veia amb recel el general reusenc, un militar sense arrels aristocràtiques que volia impulsar reformes com el sufragi universal, la separació de poders o una solució dialogada amb els Estats Units sobre el futur de Cuba. Segons Fontana, aquestes reformes no es van materialitzar fins a la Constitució de 1978.
En definitiva, el que avui es podria considerar l’“estat profund” espanyol va actuar per frenar les aspiracions reformadores de Prim, qui ja havia donat mostres clares de les seves intencions durant el breu període en què va presidir el Consell de Ministres (1869-1870), etapa en què va aconseguir, entre altres fites, la instauració de la pesseta com a moneda oficial a tot l’Estat. Per tot això, Fontana defensa que la figura política de Prim és encara més rellevant que la seva trajectòria militar.
El llibre també recull detalls sobre intents d’atemptats anteriors i fa referència constant a destacats biògrafs de Prim, com Pere Anguera, Olivar Bertrand, Piqueras Arenas i Rueda Vicente. Recorda, a més, que Prim era un home amb pocs estudis formals, però amb una gran inquietud intel·lectual i un esperit obert a les idees modernes del seu temps, fruit sobretot dels seus nombrosos viatges, especialment a França.