Aquest pròxim 22 d’agost, la banda de mètal catalana Forja donarà el tret de sortida a la seva primera gira internacional per presentar el seu àlbum conceptual ‘Món Oblidat’. El grup recorrerà ciutats com Torí, Maribor, Zagreb, Cracòvia, Budapest, Oradea, Ostrava, entre d’altres, amb deu concerts que finalitzaran el 31 d’agost.
Amb una proposta musical innovadora que fusiona la grandesa de la música clàssica, la llibertat del jazz i la intensitat del mètal, la banda està conformada per cinc músics: el fundador del grup, el cantant Martí Páez, la violinista Mireia Puigmal, el baixista Manel Maylinch, el bateria Álvaro de León i el reusenc Tòniu Ruiz, guitarrista del grup. De fet, el passat mes de maig el grup va actuar a la sala ‘Lo submarino’ de Reus en un concert doble amb Frozen Shield.
13 anys de Forja
El grup va néixer l’any 2012 arran del projecte personal de l’actual vocalista del grup, Martí Páez. Al llarg d’aquests anys el projecte ha anat evolucionant en funció de les persones que l’han integrat, i és per aquest motiu que l’estil musical també ha anat canviant. L’any 2021 el grup va fer un gir de 180 graus amb una renovació total, fet que va suposar l’inici del grup tal com se’l coneix avui dia, amb un estil que aposta per la fusió de gèneres musicals que conformen les trajectòries de cada membre.
«Ens trobem en una etapa madura», comenta Puigmal. «Som cinc músics que individualment reunim una llarga trajectòria musical i coneixements tècnics perfilats de l’instrument», fet que els ha permès forjar un estil molt personal en què cada element, per petit que sigui, hi té «una raó de ser».
La salut del mètal
Tot i la manca d’oportunitats en el territori català, Forja ha tingut una bona rebuda a l’estranger: «El que mou al públic és la música i no tant la lletra», explica Mireia Puigmal. La violinista del grup creu que a poc a poc van sorgint més iniciatives per a fer que el mètal torni a tenir un estat de salut «òptim» a Catalunya. Opina, però, que encara fan falta molts anys i molta feina per a poder generar un «teixit sa i en condicions que permeti normalitzar la situació del mètal a l’estat».