El vestíbul del Centre de Lectura de Reus s’ha convertit aquest dilluns en un dels espais habilitats per a la recollida d’adhesions a les al·legacions contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Moltes persones hi han acudit interessades a signar en contra d’aquest projecte i de les seves afectacions al territori. La participació ja supera les 2.800 signatures, que s’afegeixen a les 3.600 recollides a través de manifestos.
El degoteig de persones ha anat en augment al llarg del matí, fins al punt que s’han generat cues per informar-se sobre la campanya de rebuig. Com en aquest cas, s’han programat una quinzena d’actes a la Selva del Camp, Castellvell del Camp, l’Aleixar, Riudecols, Maspujols, Vilallonga del Camp, Almoster, Vallmoll, la Secuita, Alforja i Massalió. Tot aquest moviment actiu al territori s’ha gestat gairebé a contracorrent amb l’objectiu de presentar el màxim d’al·legacions abans del 25 i 26 de febrer, dates en què finalitzen els terminis de la doble tramitació per part del Govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta no és la primera mobilització social per aturar la instal·lació de la MAT. Tant el 2012 com el 2022 ja es va projectar la creació d’aquesta xarxa elèctrica, que hauria d’afectar 28 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i que finalment va ser desestimada.
Entrant en detall, la planificació preveu 180 quilòmetres de línia, des d’Escatrón, a l’Aragó, fins a la Secuita. La instal·lació es compon d’un doble circuit, de 220 kV i 400 kV, unes potències que tripliquen la capacitat de les línies actuals.
En aquesta ocasió, la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, GEPEC, Unió de Pagesos, la Vall Sostenible i Prioritat han fet front comú per portar el projecte als tribunals. A diferència d’altres ocasions, aquesta vegada compten amb el suport de tots els ajuntaments afectats per les instal·lacions, així com dels consells comarcals del Priorat i el Baix Camp.
Pel que fa a les al·legacions, se n’enviaran la meitat a la Generalitat i l’altra meitat al Govern espanyol. Tot i que puguin ser desestimades, les entitats ja treballen en l’elaboració d’un contenciós administratiu que podria arribar a instàncies europees. Salomó Torres, responsable de l’Àrea Social d’Unió de Pagesos, ha explicat que les administracions públiques “s’hauran de mirar molt” la resposta a les al·legacions i que, en funció d’aquesta, podrien presentar un recurs contenciós administratiu.
Segons ha assegurat el representant, la complexitat i els costos de la inversió —d’uns 200 milions d’euros— farien inviable l’execució de les obres sense l’empara prèvia dels tribunals. Per tot plegat, calculen que, com a mínim, no hi haurà moviments d’obra fins d’aquí a sis mesos.
Afectacions a la salut i al territori
Els membres de les diferents entitats han incidit especialment en l’impacte que pot suposar al territori i a les persones. El president de l’entitat la Vall Sostenible, Carlos Avilés, ha recordat que, per la tensió d’aquestes torres, no hi hauria d’haver cap habitatge o cultiu a 400 metres de distància, i que el pla traçat comportaria la construcció de les estructures a 30 o 50 metres de cases i cultius. “La normativa no menciona les afectacions sobre la salut, només casos d’accident directe”, ha comentat. A més, el president del GEPEC, Xavi Jiménez, ha recordat que, segons l’Organització Mundial de la Salut, les ones electromagnètiques són “potencialment cancerígenes”. Malgrat aquesta afirmació, ha lamentat que no hi ha estudis estadístics amb resultats concloents al territori.
Qui se’n beneficia?
Davant aquesta pregunta, els membres de les diferents entitats ecologistes ho tenen clar. “Els de sempre”, ha comentat Jiménez. “Les grans empreses necessiten una autopista per evacuar l’energia”. Segons el president, aquesta instal·lació permetria a les macroempreses una tramitació ràpida de l’energia. Cal recordar que Red Eléctrica, al capdavant de la construcció de la MAT l’any 2012 i també aquest 2026, és una empresa privada amb l’Estat espanyol com a màxim accionista, amb un 20% del total. En el cas del 2022 va ser l’empresa Forestàlia la impulsora, aquesta de caràcter completament privat. “Hi ha uns grans lobbies que sembla que no hi són, però que ho condicionen tot”, ha conclòs Torres.
En el marc de tot el procés, la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya es va reunir la setmana passada amb el diputat al Parlament de Catalunya Alberto Bondesio. En aquesta trobada, van incidir en el fet que sentien com “una imposició” la MAT, i també han criticat els “només” 30 dies d’al·legacions en un cas tan complex. Per la seva part, el parlamentari ha assegurat que traslladaria a la conselleria les peticions del territori.
‘No solucionen els problemes de Catalunya, els genera’
Un dels presents a l’acte, Joan Asens, de l’associació Prioritat, ha insistit que la MAT “no soluciona els problemes de Catalunya, els genera”. De fet, ha lamentat que molts pobles de la comarca tinguin problemes de subministrament elèctric “constantment”, i que, en canvi, sí que es treballi per instal·lar unes torres gegants de pas per traslladar l’electricitat pel mig del Priorat. En aquesta línia, ha demanat un reforç de les línies de baixa i mitja tensió. Finalment, ha lamentat que “no han tingut en compte” la seva proposta a l’hora d’implementar les energies renovables als municipis.
Axel Baiget, membre de la plataforma No a la MAT, assegura que hi ha un “posicionament clar” d’entitats, organismes públics de la demarcació i de la població en general per frenar aquestes obres, i ha animat la gent a firmar per fer un front comú. “El mantra del progrés destrueix el territori”, ha conclòs Avilés, que s’ha mostrat partidari d’avançar cap a un altre model socioeconòmic, amb una aposta per les comunitats energètiques i replantejant el model de consum. “Una vida digna”, ha asseverat.