Jordi de Manuel és, entre moltes altres coses, un escriptor sòlid, amb un bagatge i una experiència que el situen en uns territoris de solvència absoluta més enllà de qualsevol mena de dubte, però també és un d’aquells autors fins ara no massa habituals que defugen aquella classificació clàssica de lletres o ciències». És doctor en Biologia i això es nota sobretot quan deixa la novel·la negra i es belluga pels territoris sempre incerts de la ciència ficció. Acaba de publicar a Més llibres ‘Quan la terra es pon’, una nova història que pertany al Cicle del Cometa i que manté aquesta capacitat meravellosa que té Jordi de Manuel a l’hora d’aconseguir que la ciència i la tecnologia esdevinguin territoris apassionants i amb una capacitat magnètica a l’hora de capturar sense escletxes ni mitges tintes l’atenció i la passió del lector.
El Jordi és un d’aquells autors que, a base de temps, idea i dedicació, ha sabut crear un corpus propi, una estructura viva que es ramifica i que és capaç de connectar els seus llibres en un exercici singular de memòria i d’habilitat literària que sempre sorprèn, que resulta sovint una picada d’ullet al lector que segueix les seves creacions.
En aquest cas i amb les portes obertes per un títol especialment encertat i, sobretot, suggeridor, Quan la terra es pon, li serveix per barrejar dues essències, d’una banda la materialització d’una venjança llarga, retorçada, de les que s’escampen més enllà del temps, de les que, com diu la dita, es serveixen fredes, molt fredes i de l’altra, l’amenaça més que probable d’un cometa sobre la Terra que acabarà de cop amb tota la vida i que obliga als científics i als polítics a buscar solucions més enllà del planeta.
A partir d’aquí, de Manuel mostra la seva millor artilleria creativa per aconseguir una història brillant, plena de referents tècnics i científics que aporten un alt nivell de saviesa a la narració sense resultar mai ni pedants ni gratuïts. Un abús sexual, un desig de venjança, una missió de supervivència a la Lluna i, de fons, tot un catàleg d’elements com les pandèmies, el control de les epidèmies, la manipulació genètica, programes secrets, supervivència en condicions complicades, crims i, sobretot, el pes de les qüestions ètiques en les decisions, personals i professionals i les conseqüències que se’n deriven de fer-ho bé i de fer-ho malament.
Jordi de Manuel ha explicat que la gènesi de la història arrenca d’una anècdota, d’una rata de laboratori que va mossegar un professor amic seu. A partir d’aquí neix i es desenvolupa la història de Lara Tur on Jordi de Manuel aconsegueix dues coses no sempre fàcils d’assolir, una novel·la molt ben treballada que es llegeix amb avarícia i ganes i que el conjunt no sigui només una lectura banal i de pur entreteniment, ja que Quan la terra es pon, és una constant font d’idees, de pensaments i de situacions que fan reflexionar, de fet porta la sempre eterna dicotomia de la lluita entre el bé i el mal a una situació on la ciència hi juga un paper important i la fa anar per camins insospitats i plens de contradiccions.
El Jordi fa que aquesta llavor del mal que quan germina es transforma en una mala herba difícil o impossible d’exterminar sigui un fil conductor que esperes veure esclatar en qualsevol moment però que no saps com ho farà, mantenint així a dalt de tot un altre dels aspectes de la intriga de la història.
Del que no hi ha dubte és de que Jordi de Manuel ha aconseguit un llibre intens, rodó, ben plantejat, que captiva, que en tot demana avançar sense perdre temps per tal de descobrir nous elements i nous girs i, de fet, en una altra tradició literària que no fos la nostra, aquesta Quan la terra es pon, podria ser perfectament una d’aquelles novel·les de 500 o 700 pàgines que desenvolupen tots els detalls sense perdre ni una engruna d’interès. Però encara que, tal i com passa amb les bones novel·les, es troba a faltar poder gaudir-la durant més temps, no deixeu de llegir-la. No us decebrà en absolut.